Enquesta eleccions catalanes el 2021: L’auge dels indecisos manté en suspens la pugna per la victòria el 14-F

Amb les eleccions del 14 de febrer confirmades per la justícia i la tercera onada del coronavirus a punt d’arribar al seu pic en plena carrera cap a les urnes, el còctel que formen la desbocada pandèmia, l’amenaça d’una elevada abstenció i la creixent indecisió de l’electorat ha provocat una caiguda generalitzada de la intenció de vot a tots els partits i candidats des de principis de gener, que explica que el tauler electoral es mantingui bastant estable respecte a la fotografia demoscòpica que es va prendre fa menys d’un mes. Al perill de desmobilització s’afegeix un clàssic de totes les campanyes electorals: l’alt percentatge d’indecisos. Històricament alt, podria dir-se. Segons l’enquesta preelectoral del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, a dues setmanes dels comicis, el 31,6% dels votants asseguren no saber encara quina papereta triaran. Gairebé la meitat de l’electorat. Són vuit punts més que a l’enquesta de principis de gener, prèvia a l’embolic judicial amb la data de les eleccions, i 10 punts i mig més que al desembre. L’enquesta certifica de nou que aquest fenomen suposa un obstacle més gran per als partits no independentistes, ja que la indefinició assoleix el 52,2% entre els contraris a la secessió davant el 29,6% d’indecisos que hi ha entre els votants sobiranistes. En aquest context, els tres favorits per al triomf segueixen en un mocador de cinc punts i cinc escons. El PSC repeteix al capdavant però ha vist com l’anomenat ‘efecte Illa’ s’ha frenat en sec a mesura que el pols entre ERC i JxCat arribava a la màxima igualtat. Tot just set dècimes separen els dos socis del Govern. Ja només amb la gorra de candidat després de deixar la cartera de ministre de sanitat i situat en el blanc de la majoria d’atacs de la resta de partits, Salvador Illa guanyaria les eleccions amb el 24% dels vots i 34-35 escons (avui en té 17). Respecte al sondeig de principis de gener, en el qual van aconseguir capgirar el tauler electoral, els socialistes tan sols han cedit una dècima i són els únics que registren una fidelitat de vot per sobre del 70%. El PSC atrau dos de cada 10 votants de Cs i un de cada 10 electors d’En Comú Podem i del PP. En paral·lel, la pugna independentista s’enverina i el fiasco del decret de suspensió del 14-F sembla haver fet més mal a ERC que a Junts. Els republicans han perdut un punt i un escó respecte a l’anterior sondeig i obtindrien el 19,8% dels vots i 31-32 diputats (ara en tenen 32). Els postconvergents només avancen una dècima (19,1%), però se situen en empat tècnic amb Esquerra en escons, amb 30-31 (avui en tenen 34). La dada més preocupant per al candidat i president en funcions, Pere Aragonès, és que la fidelitat de vot a ERC ha baixat del 50%, sent l’única força independentista en la qual creix el percentatge d’indecisos, que ja és del 30%. En canvi, la indefinició en l’electorat de JxCat baixa sis punts i se situa en el 25%. No obstant, JxCat s’estanca respecte a l’anterior enquesta i la CUP pateix una lleu erosió, que la deixa amb el 5,3% dels vots i 6-7 escons (ara en té 4). Amb això, l’hegemonia independentista es mouria en el filferro. Tindria moltes opcions de revalidar-se, però podria quedar-se un escó per sota de la majoria absoluta a la forquilla més baixa de l’enquesta. En consonància, la suma en vots seguiria lluny del 50% i se situaria en el 45,3%. Un sondeig més, el PDECat es quedaria fora del Parlament amb encara no un 1,1% dels sufragis. El bon moment demoscòpic del PSC continua lacerant els ‘comuns’, que baixarien de 8 a 6-7 escons tot i que han recuperat quatre dècimes des de primers de gener, i sobretot a Ciutadans. El guanyador de les eleccions el 2017 es deixa vuit dècimes i un diputat més, i es desplomaria de 36 a 11-12 parlamentaris. Només un de cada cinc votants de Cs fa tres anys escollirien avui la mateixa papereta, i idèntic percentatge migraria al calador socialista. Les altres dretes també es freguen les mans amb la desfeta taronja. El PP amplia les seves expectatives de creixement i passaria de 4 a 8-9 escons, mentre que els ultres de Vox debutarien en el Parlament amb 5-6 representants. Infografia EL PERIÓDICO El començament de la campanya electoral ha certificat que estem davant la contesa més renyida des dels temps del ‘procés’ i que els catalans ja no tenen tan clar quin partit s’adjudicarà el triomf el 14 de febrer. Segons el GESOP, el 28,3% dels catalans creuen que ERC guanyarà els comicis, però un 24,9% opina que la victòria se l’emportarà el PSC. Només un 7,2% pensa que la medalla d’or serà per a JxCat. En el sondeig de principis de gener, previ a l’embolic judicial amb la data de les eleccions, les diferències eren molt més grans: un 45,3% creien que vencerien els republicans i un 11,3% assenyalava els socialistes. Malgrat que el PSC continua en primera posició, tots els indicadors mostren que Illa ha diluït l’‘efecte sorpresa’ de la seva designació com a presidenciable, mentre que la igualtat entre Esquerra i Junts es trasllada també al cos a cos entre els seus aspirants a la Generalitat. El candidat socialista continua sent el preferit com a president (ho assenyalen el 18,8% dels catalans), però ha perdut 5,6 punts des del sondeig anterior, elaborat just després del seu desembarcament en la cursa electoral, i ha reduït a la meitat l’avantatge que li portava al segon. Els seus principals rivals en la pugna per la presidència també retrocedeixen i, de fet, s’ha produït un canvi a la segona plaça: el republicà Pere Aragonès ha superat la postconvergent Laura Borràs, que a les dues enquestes precedents havia aconseguit la medalla de plata. Al candidat d’ERC el prefereixen el 13,1% dels entrevistats, i a la presidenciable de Junts, el 12,5%. Tots dos baixen, però el desgast és més gran en el cas de Borràs, que es deixa dos punts, davant el mig punt que cedeix Aragonès. A la campanya electoral més plural i amb més presència de dones caps de llista de la història, pràcticament tots els candidats i candidates retrocedeixen respecte a fa tres setmanes. El motiu és que el 26,8% dels enquestats no es decanten per cap aspirant com a president, vuit punts més que a principis de gener. Per electorats Si disseccionem les preferències per electorats, trobem dades molt cridaneres. Tot i que Aragonès supera Borràs en el conjunt de la mostra, la presidenciable de JxCat obté 3,5 punts més de recolzament entre els votants independentistes. Illa és, de llarg, el candidat preferit pels no secessionistes, amb un 30,2%, a més de ser la primera opció entre els electors d’En Comú Podem i de Ciutadans, per sobre dels seus respectius caps de cartell, Jéssica Albiach i Carlos Carrizosa. Per la seva part, Illa i Borràs són els que reben més recolzament del seu propi electorat, en els dos casos per sobre del 60%. En canvi, Aragonès amb prou feines depassa el 40% en preferència entre els votants d’ERC. Per edats, l’exministre de Sanitat lidera les preferències a totes les franges, excepte entre els més joves, sector en el qual Aragonès té un lleu avantatge. Les dones i els joves són els que consignen un grau d’indefinició més gran. Fitxa tècnica del sondeig

Enquesta eleccions catalanes el 2021: L’auge dels indecisos manté en suspens la pugna per la victòria el 14-F

El PSC segueix al capdavant i el pols entre ERC i JxCat s’estreny al començament de la campanya

Creix la indefinició entre els votants d’Esquerra i baixa en l’electorat postconvergent

El més llegit