Eleccions confirmades

La justícia ha aclarit aquest divendres la principal incògnita d’aquestes eleccions catalanes. La campanya havia començat sense que ni tan sols estigués confirmada la data en què els ciutadans havien d’elegir els governants dels pròxims quatre anys. Ja està clar: el TSJC va anul·lar el decret de la Generalitat que les ajornava al 30 de maig i va confirmar que les eleccions seran el 14 de febrer. La carrera ha començat. No se sabrà fins dilluns quins arguments han servit al tribunal per prendre la decisió, però la Generalitat va afirmar entre retrets que no «afegirà més incertesa» i va garantir que votar «serà segur», així que tots els partits saben que això va de debò. Això sí: la confirmació de la data electoral va servir perquè els independentistes tornessin a denunciar una «operació d’Estat» per, presumptament, afavorir les possibilitats de Salvador Illa. Les primeres hores de la campanya van servir per confirmar que el candidat del PSC, amb un aterratge a última hora que ha provocat una forta pujada de les expectatives del seu partit, serà el principal ‘punching-ball’ de la lluita electoral. La notícia del primer dia de la campanya va ser sens dubte la confirmació que efectivament hi haurà eleccions, però n’hi va haver altres que apuntalen la seva naturalesa heterodoxa. Com la participació dels presos del procés, que aquest divendres van aprofitar el tercer grau penitenciari per sortir de la presó –tots menys Carme Forcadell- i desplaçar-se als actes dels seus respectius partits. Els presos independentistes van utilitzar els seus primers missatges per cridar a la participació. Jordi Cuixart, president d’Òmnium, va demanar el vot per a les forces sobiranistes; l’exconsellera Dolors Bassa també va reclamar la mobilització dels seus per «tornar a guanyar» el 14 de febrer. Junqueras, a Badalona Qui més trobava a faltar els presos és probablement Esquerra, que veu com, una vegada més, el còmode avantatge de què disfrutava a les enquestes des de fa molts mesos es va diluint així que s’acosta l’hora de la veritat. El líder del partit, Oriol Junqueras, va deixar Lledoners al matí per participar a la tarda en un míting a Badalona, amb l’esperança de començar a revertir aquesta tendència. Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn també van participar a l’acte de JxCat a Reus. Però la veritat és que tampoc els sondejos s’ajusten aquesta vegada a les convencions. És normal que les projeccions de vot que es publiquen abans d’unes eleccions difereixin, en ocasions significativament, unes de les altres. Però les d’aquest gener dibuixen un escenari completament obert, amb fins a tres possibles guanyadors i unes forquilles d’escons de proporcions desmesurades. Aquest divendres es va conèixer l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat, que no s’assembla gens a la del CIS. Si l’organisme dependent del Ministeri de Presidència donava la victòria a Illa i posava molt difícil que els independentistes sumessin la majoria absoluta, el CEO col·loca el candidat socialista tercer, per darrere d’ERC i JxCat, gairebé empatats al capdavant. A més, segons aquesta institució del Govern, els partits sobiranistes no només obtindrien còmodament més de la meitat dels escons del Parlament, sinó que aconseguirien també superar per primera vegada el 50% dels vots en unes eleccions. Tants indecisos com decidits Però les dues enquestes tenen un punt en comú molt significatiu: pronostiquen que, a hores d’ara, els indecisos són gairebé tants com els que ja saben què votaran, cosa que confereix a aquesta campanya estranya i gairebé al 100% telemàtica un relleu majúscul. En el cas del CEO, gairebé un 40% dels entrevistats dubten entre dos o més opcions, i es xifra la participació en el 62%, 17 punts per sota de la que hi va haver en el convuls 2017. Aquestes dues circumstàncies determinaran en gran manera qui guanyarà les eleccions i la composició del Parlament, per la qual cosa els partits saben que afronten dues setmanes transcendentals. I tant en la presa de decisió dels indecisos com en la participació final tindrà molt a veure la distorsió més gran que caracteritza aquestes eleccions: el virus que condiciona la quotidianitat al món des de fa més de 10 mesos. Mentre els membres de les meses electorals repassen les pautes per intentar que les votacions siguin segures –les recomanacions que es vagi per horaris als col·legis, els equips de protecció, la presa de temperatura...–, l’Agència del Medicament Europeu aprovava la tercera vacuna que es distribuirà al continent, la d’AstraZeneca. És una bona notícia per ajudar a deixar enrere al més aviat possible un malson que aviat farà un any, i que ha provocat més de dos milions de morts al món i una devastació econòmica que, a Espanya, es va carregar l’11% del PIB al 2020. Els aspirants a president –tots s’estrenen com a candidats en aquestes eleccions, un altre fet insòlit– hauran de tenir tot això molt en compte en els seus missatges de les dues pròximes setmanes.

Eleccions confirmades

El TSJC confirma que els catalans votaran el 14 de febrer

El CEO dona a ERC una victòria ajustada davant JxCat

Els presos surten amb el tercer grau per fer campanya

El més llegit