La reforma territorial eleva les opcions de Puig com a ‘ministrable’

El PNB ha parlat. El nacionalisme basc, com el català, tornen a ser les peces imprescindibles per forjar una majoria de Govern a Espanya i ha mogut fitxa. El seu primer moviment va ser dir que no al candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, abans que aquest truqués a la seva porta perquè aquest pacte porta adherida la ultradreta. I per aquí no passen els hereus d’Arzalluz. El segon ha sigut indicar a l’altre candidat, el socialista Pedro Sánchez, que la majoria parlamentària que anhela passa per un pacte territorial, un nou model d’Espanya per a una o dues dècades. Les condicions de la partida s’han alineat així amb els objectius (i la trajectòria) de l’expresident valencià Ximo Puig. El baró socialista ha reiterat que el seu interès per estar al Senat era fonamentalment per tenir veu i fomentar un debat territorial. La situació actual després de les eleccions del 23 de juliol és definida pel mateix expresident com «una oportunitat política de sincerar-se amb la realitat espanyola». Reforma territorial L’Espanya plural va ser, a més, un dels eixos teòrics del Govern de Puig al País Valencià. És el fonament per a la solució del que s’ha anomenat l’agenda valenciana: un finançament just (unit a una fiscalitat harmònica) i unes inversions en infraestructures proporcionals, fet que va unit a un disseny de país menys radial. La possibilitat d’un dret civil diferenciat s’uneix també al ventall de reivindicacions pendents per a les quals s’obre una porta si s’emprèn una reforma territorial. El debat deixa Puig (ja en el pla personal) en una posició central davant el que pugui venir. Dels barons socialistes és el que més s’ha compromès amb aquesta reforma cap a una ‘Espanya plural’. El seu Consell va arribar a aprovar una proposta de canvis constitucionals en la línia que ara s’obre. Ha sigut també dels que més s’ha mullat en suport de decisions de l’Executiu de Sánchez que altres líders territorials van qüestionar, com els indults o la reforma de la sedició. Compta a més amb comunicació fluida amb el cap de files dels socialistes catalans, Salvador Illa (la seva estratègia d’oposició és un referent en el temps nou del PSPV), i amb representants d’Esquerra Republicana i veterans del nacionalisme català i basc. En el seu moment, abans del referèndum del procés va tractar Carles Puigdemont amb bona entesa. Amb aquest marc, ja s’ha publicat en alguns mitjans de comunicació madrilenys el nom de Puig com a ministrable si Sánchez aconsegueix reeditar Executiu. El líder del PSPV va rebutjar aquesta hipòtesi sempre que se li va plantejar quan era l’hoste del Palau. La situació, no obstant, avui és diferent. Així ho admeten al seu entorn. Política Territorial o Indústria serien destinacions ben vistes. El perfil de Puig No obstant, no hi ha hagut ni tan sols una insinuació fins ara per part de Sánchez, que ja ha demostrat que és críptic en aquestes decisions i que li agraden les sorpreses. De moment, a més, no té ni assegurada l’estada a la Moncloa. Però és una obvietat que el perfil de Puig encaixa amb les necessitats de la nova etapa en matèria territorial i que es tracta d’un polític amb bona entrada tant a Madrid com a Catalunya i el País Basc. Hi ha així mateix un deute moral del president en funcions amb els dirigents autonòmics del seu partit que han caigut en aquest procés d’eleccions, en què les del 28 de maig van funcionar a tall de primàries de les del 23 de juliol i en què, malgrat això, Ferraz es va implicar poc. Sánchez, no obstant, ja ha demostrat que es mou per pragmatisme abans que per sentimentalisme. En la posició que sigui, per a Puig s’obre un període interessant a Madrid en la conversa territorial.

La reforma territorial eleva les opcions de Puig com a ‘ministrable’

La necessitat de Pedro Sánchez d’avançar en reformes territorials com li demanen nacionalistes bascos i catalans per formar Govern a Espanya situa l’expresident valencià com a peça de futur al tauler i eleva les seves opcions de ser ministre

El PSOE posa sobre la taula d’ERC i Junts el finançament i eludeix el referèndum o l’amnistia

¿Qui serà president?: peça multimèdia

El més llegit