Una lliçó d’història amb ‘joystick’. Així es podria definir la targeta de presentació en societat d’un petit taller de videojocs, Pepes Games, del que d’entrada s’ha d’aplaudir la seva valentia, perquè en un país com aquest, on hi ha forces polítiques que creuen que no es pot estudiar història sense prendre partit, ha llançat un clàssic ‘shot’em up’ ni més ni menys que sobre les batalles aèries i els bombardejos de la Guerra Civil. Barcelona té, com no podia ser d’una altra manera, la seva pantalla per superar. Amb la trama de l’Eixample com a paisatge de fons, un Polikarpov I-16 (la ‘mosca’, segons els republicans, la ‘rata’, segons els feixistes) mira d’impedir que l’aviació italiana deixi caure les seves bombes sobre la ciutat els dies 16, 17 i 18 de març de 1938. El joc no és una cosa mai vista. És un clàssic matamarcianets. El realment interessant és el context. I molt. Per això mereix una crònica periodística.

Des de Lleó, explica el propòsit d’aquesta aventura José María Martínez. No és un joc amb pretensions comercials, diu. És gratuït. Només és, com dèiem al principi, una targeta de presentació de Pepe Games, perquè el sector entengui què pretenen els seus socis en aquest camp de l’oci. Alguns ja són a la quarantena i van créixer amb l’emissió d’‘Hi havia una vegada l’home’, sèrie llegendària pel que va aconseguir, fer amena la història, perquè tot i que sempre seria millor llegir Edward Gibbon, Mary Beard o Ian Gibson per comprendre el passat, en cas d’emergència tampoc és una mala opció estirar de la palanca, en aquest cas, de la del ‘joystick’.

El joc, tot s’ha de dir, no requereix una mà com la de Bosko Petrovic, pilot iugoslau de les brigades internacionals que, amb la tricolor a les ales d’un ‘xato’, o sigui, al timó de la versió petita de la ‘mosca’, va abatre per primera vegada en la història dels combats aeris un Messerschmitt alemany, una aeronau fins aleshores amb fama d’inabastable i que a Espanya, per aquesta imbatibilitat, va causar un gran terror. El joc és simple. Moure’s a la dreta i a l’esquerra, endavant i enrere, i acabar amb tot el que ve per davant. Però abans de cada aventura, abans de començar a disparar, una petita pel·lícula d’animació situa el context. És aquí on ‘Pato Martínez’, nom del videojoc, brilla amb llum pròpia.

El bombardeig de Barcelona és el desè episodi. Abans, els jugadors han hagut de superar capítols com el primer pont aeri de la història, amb què els sublevats van unir per aire el nord de l’Àfrica i Sevilla, l’ofensiva de Madrid, la batalla de Jarama, la de Guadalajara... En total són 13 els reptes. No sempre es combat per la mateixa causa. En la sisena incursió, per exemple, la missió recrea succintament l’atac que per error va efectuar el 27 de maig de 1937 l’aviació republicana, quan va descarregar les seves bombes sobre el cuirassat alemany ‘Deutschland’, fondejat en aigües d’Eivissa.

Rere d’aquests petits vídeos introductoris hi ha l’assessorament de l’historiador Carlos Lázaro Ávila, especialitzat precisament en aquesta faceta, la de la guerra aèria, fins i tot des dels temps dels zepelins. Però n’hi ha més. La web que dona accés a la descàrrega del joc és una petita però deliciosa enciclopèdia sobre tots i cada un dels avions que van participar en els duels de l’aire durant la Guerra Civil, també sobre com aquell enfrontament va ser un accelerador tecnològic de la història i, finalment, un repàs a qui van ser els principals asos de l’aviació militar, personatges que, en alguns casos, no tenien cap llarga trajectòria militar abans del cop d’Estat. Petrovic, sense anar més lluny, abans de 1936 era futbolista.

Hi haurà qui es distregui amb el ‘shot’em up’, però una forma d’entreteniment molt millor és submergir-se en el relat que brinda Lázaro Ávila i, per descomptat, amb la manera que Gregorio Gutiérrez, ‘Guti’ per als seus companys d’esquadrilla, explica com si res l’ocasió en què l’artilleria franquista va impactar en el seu avió. El va sacsejar com el vent una fulla. Les bales i la metralla no només van travessar la cabina, que no va oposar gran resistència, perquè era una fina xapa de fusta, sinó que també van perforar els seus pantalons. Ni una rascada va patir, així que ho va poder explicar a la càmera abans de morir a Madrid, ja centenari, el 2016.

En un país que encara no ha fet més que començar a treure de les cunetes i els descampats les víctimes de la Guerra Civil, l’aparició d’un videojoc sobre aquesta matèria li podrà semblar a algú una falta de tacte. No obstant, no és la primera vegada que l’oci talla un cable d’aquesta matèria tan explosiva. Farà ja uns 30 anys que un joc de taula va tocar aquesta temàtica. Que, a més, un dels episodis faci referència a Barcelona, podria ferir sensibilitats a la capital catalana, o potser no, perquè la llista d’ocasions que anteriorment aquesta ciutat va ser bombardejada (gairebé sempre per l’Exèrcit del país, no per un enemic estranger) és tan llarga que atenua l’impacte. És un terreny pantanós, admet Martínez. Van morir milers de persones només en els bombardejos, però el coneixement del relat històric, més enllà de les ferides, és ineludible.

Quan va començar la Guerra Civil, es calcula que hi havia a Espanya tot just 400 avions, bona part destinats al transport civil i el repartiment de correu. Durant els següents tres anys, Alemanya i Itàlia, d’una banda, i la Unió Soviètica, de l’altra, van mesurar les seves forces en centenars de combats aeris, en una mena de preludi de la Segona Guerra Mundial. Fins a 19 tipus diferents d’aeronaus van participar en aquests combats. De cada un Pepes Games ofereix una exhaustiva descripció escrita i, també, un retrat en tres dimensions. En realitat, ja veuen, el joc és el de menys.