«Dec ser l’única persona que ha viscut allà dins i que, a més, ha actuat al teatre», confessa Carme Masriera, descendent d’una estirp a la qual Barcelona deu un escenari singularíssim. El teatre Studium ha sobreviscut tancat i inadvertit a l’Eixample, bé es podria dir que intacte, com si gairebé res hagués canviat des dels temps en què apareixia a la cartellera de la ciutat, abans de la Guerra Civil. S’oculta dins del Taller Masriera, aquest temple grec una mica ombrívol i encastat al carrer Bailèn, un caprici vuitcentista construït per allotjar un obrador d’orfebres i pintors aficionats a les taules. Després d’uns anys de funcions reservades a la família, es va obrir al públic i a companyies d’actors aficionats el 1932, a funcions de teatre avantguardista i a grups internacionals. «Allà vaig fer Els Pastorets. I el freqüentava gent important del món del teatre, de la dansa, de la música...», evoca Masriera. Fins i tot Federico García Lorca va passar per allà. Ara, l’Ajuntament de Barcelona pressent com ocupar tan desaprofitada relíquia. Per ara, l’únic projecte que veu viable comporta esbocinar l’històric teatre.
Debat en marxa
El teatre avantguardista que va acollir Lorca a Barcelona, en risc de ser esbocinat
L’ajuntament traslladaria una biblioteca al Taller Masriera, cosa que amputaria el teatre Studium, un inadvertit recinte històric
Taller Masriera en la calle Bailén /