«Dec ser l’única persona que ha viscut allà dins i que, a més, ha actuat al teatre», confessa Carme Masriera, descendent d’una estirp a la qual Barcelona deu un escenari singularíssim. El teatre Studium ha sobreviscut tancat i inadvertit a l’Eixample, bé es podria dir que intacte, com si gairebé res hagués canviat des dels temps en què apareixia a la cartellera de la ciutat, abans de la Guerra Civil. S’oculta dins del Taller Masriera, aquest temple grec una mica ombrívol i encastat al carrer Bailèn, un caprici vuitcentista construït per allotjar un obrador d’orfebres i pintors aficionats a les taules. Després d’uns anys de funcions reservades a la família, es va obrir al públic i a companyies d’actors aficionats el 1932, a funcions de teatre avantguardista i a grups internacionals. «Allà vaig fer Els Pastorets. I el freqüentava gent important del món del teatre, de la dansa, de la música...», evoca Masriera. Fins i tot Federico García Lorca va passar per allà. Ara, l’Ajuntament de Barcelona pressent com ocupar tan desaprofitada relíquia. Per ara, l’únic projecte que veu viable comporta esbocinar l’històric teatre.