Carme Izquierdo (Barcelona, 1944) deixa la presidència de l'associació de comerciants Cor Eixample després de 20 anys. Ningú s'ofereix a substituir-la. A pesar d'això, ho té clar. Se'n va. Serà el 2 de juny, just després de la Fira Modernista, un dels seus principals èxits.
-¿Per què ara?
-Perquè ja m'he jubilat i no tinc comerç. Perquè fa falta que gent més jove lideri la nostra associació. Ara el comerç cada vegada es fa més a internet, una cosa que jo no domino. Prefereixo marxar abans que esperar que em treguin (riu). A més a més, el meu marit també s'ha jubilat i tenim set néts als quals volem dedicar-nos.
-No és la primera vegada que marxa.
-Però sí que és la definitiva. Tres vegades abans ho vaig intentar, perquè hi ha d'haver relleu. Fins i tot canviàvem de junta per demanar que sortissin nous presidents. I sempre em demanaven que ho allargués. La veritat és que si ho vols fer bé, s'hi han de dedicar moltes hores.
-¿Què ha sigut millor d'aquests anys?
-Hem aconseguit tancar tres dies el carrer de Girona per muntar la Fira Modernista, dinamitzar la dreta de l'Eixample, impulsar les xarxes socials amb una persona que se n'encarrega i fins i tot tenim un local social. Però la nostra campanya estrella és la Fira Modernista que, per cert, aquest any, del 30 de maig a l'1 de juny, dediquem a la Casa Elizalde.
-I amb un bon nombre de socis.
-Hem arribat a ser més de 200 associats, encara que en aquests moments n'hi ha 178. Ha baixat una mica per la crisi, per les botigues que han tancat o pels que han hagut de reduir despeses i han decidit deixar de pagar els 63 euros trimestrals de la quota. A les botigues, com en la família, quan s'ha de retallar, es retalla tot el que es pot.
-¿Fins quan?
-Doncs sembla que es comença a veure la llum. Febrer va ser un mes molt dolent, però al març les vendes van millorar. Encara que crec que això ja no tornarà a ser mai més com abans. El que és més important és que els joves trobin feina.
-Si les botigues contractessin més.
-El comerç de proximitat no dóna per contractar més dependents. Si poses un negoci, no omples el calaix i per això molts tanquen. Li passa a gent que obre una botiga sense experiència. S'ha d'estar almenys un any fidelitzant la clientela, i en el segon any pots començar a guanyar. Almenys abans era així. Però un comerç és sobretot la persona que hi ha al darrere. El comerciant ha de sortir al carrer, provar noves idees... Tot i així, el consum s'ha parat, ha quedat molt reduït.
-També hi ha centres comercials.
-Aquest és el nostre verdader problema. No haurien d'obrir els festius, ni ampliar els centres existents, com volen fer amb La Maquinista o La Roca Village. Ni fer-ne de nous, com el projectat a Cerdanyola. Les famílies van a aquests centres on mengen, els nens van al cine i els adults acaben fent les poques compres que poden fer. L'altre dia Artur Mas ens va rebre a 18 presidents d'eixos comercials. Ens va preguntar si algun de nos-
altres teníem botiga en un centre comercial. Ningú en té. Ara el model català de negoci està en perill. Amb l'ampliació d'horaris i les noves llicències s'ha obert la capsa de Pandora.
-¿Quina mena de botigues aconsella muntar ara a l'Eixample?
-En falten de roba d'home, sabateries i d'electrodomèstics, encara que va obrir un Miró a la Concepció. I sobren fruiteries i colmados, que estan degradant l'Eixample. Però ja no hi ha solució per a això.