El suspens a PISA reobre el debat sobre l’aprenentatge

L’últim informe PISA revela un daltabaix mundial, espanyol i català entre l’alumnat de 15 i 16 anys en competències matemàtiques i científiques i compressió lectora. Amb aquestes males notes, molts pares i mares es fan la mateixa pregunta: ¿estan aprenent els nostres fills i filles a l’escola? Una lectora d’EL PERIÓDICO va publicar fa dies una carta, convertida en viral, en la qual es lamentava que les escoles s’havien transformat en un "univers paral·lel" i havien perdut la seva essència: ensenyar. ¿Té raó? ¿PISA ens està dient, efectivament, que els xavals i les xavales de 15 anys no tenen coneixements bàsics? La resposta és complexa i requereix arguments. "Òbviament, l’alumnat sí que està aprenent. Però aprenen continguts diferents de maneres diferents", sentencia Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill. "No estem als anys 80 del segle XX. En l’actualitat, els requeriments educatius són completament diferents. Ara es demanen competències, incloses les científiques i les lingüístiques. L’escola, sobretot a primària, ha adaptat continguts i mètodes a la societat de la informació en què vivim", afegeix Alegre. Arran dels mals resultats globals de PISA (que, concretament, a Catalunya són "dolentíssims"), Alegre recorda que els escolars "aprenen més coses de les que es valoren" a l’informe. Segons la seva opinió, PISA té "un valor diagnòstic". No obstant, les seves comparacions no acaben de ser justes perquè cada nen i cada nena "aprenen a un ritme diferent i arriben a punts diferents". Admet que l’actual sistema educatiu –amb un enfocament competencial– està generant "molta inquietud" entre alguns pares i mares, que jutgen el sistema "des d’uns paràmetres que són d’una altra època". "Hi ha veus que diuen que el nivell educatiu està baixant i que ara el sacrifici no és important ni tampoc l’esforç. No és veritat. Això va d’aprendre. Això va d’esforç i interès per part dels alumnes", explica. "Els nens aprenen molt", sentencia Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. L’experta afegeix que les proves PISA només valoren "uns continguts molt concrets i no de manera competencial", informa Helena López. Ara eduquem que les persones vagin per la vida amb uns recursos, que siguin competents, però això no ho avalua PISA". "¿De què parlem quan parlem d’aprendre?", es pregunta Patricia Rei, directora de l’escola Samutada, a Sabadell. "Abans, aprendre era la capacitat memorística i l’expressió escrita, no l’oral. Ara mateix aquestes capacitats no són menys importants, però n’hi ha més: comprendre, crear, raonar, planificar, dissenyar, autoregular-se… Són capacitats difícils d’avaluar", continua. "Molts consideren que s’està experimentat amb l’educació, però no és així. L’educació està vivint una transformació. Comparar l’educació de l’època EGB amb l’actual no té sentit", destaca. Per eliminar sospites, Rey demana a les escoles que obrin les portes a les famílies i que aquestes entrin a les aules per veure i comprendre el que els seus fills i filles estan aprenent i com. Bretxa important El recent informe Meritocràcia i Educació de la Fundació Cotec, assegura que la meitat dels escolars espanyols (51%) arriben a un nivell bàsic de competència en matemàtiques. Però l’estadística amaga una bretxa important. El percentatge baixa al 31,6% en els joves que provenen de les famílies econòmicament desfavorides i puja fins al 73,2% en els que pertanyen a llars més ben posicionades. En altres paraules, pertànyer a una família benestant multiplica per 2,3 les opcions d’èxit en matemàtiques i en les altres assignatures. No obstant, el debat està servit. No són poques les veus en l’àmbit educatiu que qüestionen com s’està implementant l’anomenada innovació pedagògica i els currículums que prioritzen les competències sobre els continguts. Daniel Arias Aranda, catedràtic d’Organització d’Empreses a la Universitat de Granada, assegura que els nefastos resultats de PISA tenen com a origen "un sistema educatiu orientat a les emocions" i recorda que el país que surt millor posicionat al llistat internacional és el Japó, on les escoles estan "orientades al coneixement". Autor de l’assaig Querido alumno, te estamos engañando (Temas de Hoy), el docent insisteix que l’arrel del problema està en una educació primària i secundària que ha oblidat la seva essència: ensenyar i aprendre. En lloc de posar l’accent en la lectura, l’escriptura, el càlcul matemàtic, el pensament crític, la memòria i el saber, les escoles i els instituts han entrat en "un basar persa" de corrents pedagògics i han abraçat metodologies sense evidència científica però amb pàtina de modernitat. El resultat, en paraules d’Arias, és una "educació Mr Wonderful en la qual s’entreté els xavals però no se’ls ensenya". Sense solucions úniques "Les dades de PISA poden ser interessants. Però jo no em fio de la interpretació que els seus tècnics fan d’aquestes dades. Sobretot pel que fa a les causes que provoquen els resultats. PISA no deixa de ser un braç d’una organització econòmica, l’OCDE". Així ho assegura el professor Pascual Gil Gutiérrez, que acaba de publicar un demolidor assaig sobre educació, Schola delenda est? (¿L’escola ha de ser destruïda?, editat per Apostroph), en què critica que les polítiques educatives professen culte a la novetat. "Hem abraçat la fal·làcia que el nou és bo i el vell, dolent. El coneixement sòlid, l’autoritat i l’esforç són coses que s’han de mantenir lluny si vols ser progressista, modern i innovador", critica. Gil Gutiérrez deixa clar que, en educació, no hi ha varetes màgiques ni solucions úniques. Sí que es poden fer passos en favor seu. Els primers que s’haurien de fer són la reducció de les ràtios, la millora del finançament dels centres i la destrucció de l’escola concertada per convertir-la en pública. Aprenentatge col·laboratiu learning by doing (aprendre fent), aprendre a aprendre, aules invertides i educació dialogant són algunes propostes educatives que han envaït les aules sense saber abans si són eficaces pedagògicament, segons Gil Gutiérrez. Carlos Elías, llicenciat en Química i Periodisme i catedràtic a la universitat pública Carles III, afirma que l’alumnat arriba a la universitat amb greus carències i llacunes. Però no tots. "Hi ha molta diferència entre els estudiants que han gaudit a casa seva de suport familiar i estimulació intel·lectual i els que no ho han tingut. És trist, però és així. Els primers escriuen i parlen bé. Argumenten i raonen. El nivell acadèmic de la mare prediu el resultat acadèmic del fill, amb la qual cosa es dedueix que primària i secundària han deixat de ser un ascensor cultural i acadèmic per a tothom. L’escola no és capaç de trencar aquesta bretxa", sentencia el catedràtic, que va ser professor de química en un institut. Convençut que l’educació s’ha de moure i no pot quedar ancorada, Elías també assegura que hi ha coses que es mantenen inamovibles: "Cal saber calcular i escriure. Has d’entrenar el cervell per a les operacions lògiques. S’ha de comprendre el que es llegeix. Google és una gran eina, però tu has de saber com buscar i què buscar. Per fer un discurs amb arguments has d’haver-te après abans algunes dades".

El suspens a PISA reobre el debat sobre l’aprenentatge

Una part de la comunitat docent demana un vot de confiança en el sistema competencial, però una altra part discrepa i reclama un gir per posar l’accent en els coneixements acadèmics

Pares i mares es pregunten si els nens aprenen a l’escola

El més llegit