Quan parlem d’adolescència sempre hi ha un comentari del tipus: «No es pot parlar amb ells o elles» «no hi ha qui els entengui» etc. A mi aquests comentaris m’entristeixen una mica. Crec que aparten els adolescents com si fossin bèsties rares i els deixen d’alguna manera exclosos.
Quan alguna cosa és difícil, o ni tan sols difícil, sinó una mica desconeguda, la sortida més fàcil és criticar-ho, voler treure-ho fora, d’alguna manera assenyalar-ho o posar-ho a un costat i, en el fons, tots estem desitjosos de formar-ne part: els adults (mares, pares, professors) i els joves. Tots volem comunicar-nos i entendre’ns.
Quatre claus per millorar la comunicació familiar
Quatre claus per millorar la comunicació familiarAixí que t’explicaré quins aspectes pots observar i tenir en compte, abans de voler millorar la comunicació amb els adolescents.
Presència: És imprescindible per connectar. D’aquesta manera fas saber a l’altre que és realment important i que estàs allà per ell.
Escolta: Escolta de veritat, mirant als ulls, sense judici i sense estar pensant en la teva resposta o en què diràs just després.
Model: T’has parat a pensar com és el teu model de comunicació. ¿Agressiva, Passiva o Assertiva? Els fills i filles aprenen de nosaltres i ens observen tota l’estona. Això és molt molt molt rellevant i, per desgràcia, ho oblidem.
Punt de partida: ¿Des d’on parteixes? Pensa quin tipus de converses tens amb el teu fill o filla adolescent. Si només parles amb ell per «sermonar», parlar dels teus temps o com eres tu d’adolescent, dir-li el que està bé o està malament o si, al contrari, aconsegueixes tenir alguna conversa més fluida (quan sona la flauta i t’hi esforces molt) sobre els seus interessos, experiències, etc.
Quan has repassat aquests punts i has analitzat com estàs en cada un d’ells, ara decideix: ¿quin aspecte t’agradaria millorar?
De vegades volem comunicar-nos millor amb els nostres fills i filles, però realment el que estem dient és que volem que ens escoltin, ens facin cas en el que els diem i ens deixin tranquilets amb les nostres pors. Des de la por no ens comunicarem bé. Des d’allà, només busquem confirmacions i trobem excuses.
Volem que ens diguin: «No, mare tranquil·la no beuré.» «Pare no et preocupis que estudiaré i ho aprovaré tot». I de vegades ho diuen, ¿per què? per deixar-nos tranquils, que és just el que volíem.
Els adolescents són persones independents i en creixement
Els adolescents són persones independents i en creixementSe’ns oblida que els adolescents són persones independents, en creixement, i no ens hi comuniquem com amb «altres persones». Ja, no són els teus amics, ho sé, però les seves necessitats són iguals. Pensa què et porta a tu a comunicar-te amb altres persones: que et sentis escoltat, que no hi hagi judici o consell, que perceps connexió d’idees, sentiments, interessos o gustos.
Val, ara que ja has revisat tot això en tu, buscarem què pots fer de cara a la comunicació amb el teu adolescent. Recorda: tota la part anterior és imprescindible perquè el que segueix et pugui servir d’alguna cosa.
La clau: generar espais comuns de connexió
La clau: generar espais comuns de connexióCuriositat pel que fa, escolta, a qui segueix. Ja ho saps, igual que veies «Pepa Pig» i «La Patrulla Canina» ara toca saber de youtubers, la seva música o TikTok.
Comparteix temps en una cosa que us pugui aportar a tots dos. Els seus ‘hobbies’ i els teus ‘hobbies’. Valora i fes propostes.
Recolza’l amb el que tingui dificultat. No l’hi resolguis ni el rescatis. Dona-li el teu recolzament i pregunta què necessita de tu o com pots ajudar-lo.
Les crítiques que solem fer-los no són «constructives» ni tenen molt filtre. Enteneu-me, els podem dir si alguna cosa no ens agrada o posar un límit, però no parlo d’això. A ningú ens agrada que ens critiquin així alegrement («com vas així al carrer» «doncs quines pintes que portes» «si vas pintada com una porta»...) i com són els nostres fills i filles, pensem que hi tenim tot el dret. Aquestes crítiques fan mal i es fixen en la seva autoestima.
Utilitza l’humor. Això sempre uneix i a sobre rius una mica. Sigues enginyós i ves en compte amb el sarcasme, de vegades és feridor. Segons el teu punt de partida, hauràs de treballar més en una cosa o una altra o entrenar-te en certes habilitats. És possible que en la teva pròpia observació ja hagis detectat elements a modificar i hagis d’entrar en acció. Aquest l’inici del camí. Si tu canvies de lloc, tot es mou. I després treballa en la connexió. Aquest és l’objectiu.
¿Tens clara la sortida i la meta? T’ajudarà molt si el plasmes en algun lloc i de tots els punts comentats, dissenyes petits passos a fer. Porta a la pràctica aquestes modificacions i observa què passa en la comunicació amb el teu fill o filla adolescent. Recorda, pots treballar en això. No desesperis.