El curs va començar amb molts dubtes i noves incomoditats. La higiene, la ventilació, la mascareta i el funcionament en grups estancs feia témer que aquest seria un any de transició. I al no saber s’hi unia la mirada vigilant dels científics, que no veien clara la tornada al col·le, i la fiscalització social a unes aules que molts consideraven, d’entrada, focus d’amplificació del virus. N’hi va haver prou amb un parell de mesos perquè el suflé baixés i els nous hàbits s’assentessin. Ara, al tancament del segon trimestre, les xifres demostren que l’educació no potencia el coronavirus, però sí que evita eixamplar la bretxa de la segregació escolar. Tot, a costa d’un professorat exhaust, d’uns alumnes que s’hi han adaptat bé i d’unes famílies que han acompanyat molt i han molestat poc.