La Conselleria d’Ensenyament ha prolongat fins a l'any 2019 el pla experimental per a la implantació de la jornada intensiva a les escoles públiques de primària de Catalunya, en què de moment participen set centres (cinc de Girona, un de Barcelona i un de Tarragona) i al qual estan arribant noves de peticions d'adhesió. Tot i que el departament que des d'aquesta setmana dirigeix Meritxell Ruiz assegura que encara no pot precisar quants nous col·legis es podrien sumar a la prova pilot, algunes fonts parlen de diverses desenes d'escoles, que hauran d'acreditar, això sí, que la mesura compta amb el beneplàcit d'almenys el 80% de les famílies dels alumnes del centre. El debat agafa força, tenint en compte, a més, que Catalunya és una de les quatre comunitats autònomes espanyoles (juntament amb el País Basc, Aragó i el País Valencià) on encara no s'ha implantat la jornada intensiva a primària.

La iniciativa, que recolzen sindicats de mestres com USTEC i UGT, sembra, però, seriosos dubtes: ¿quins avantatges pedagògics té la compactació de l'horari escolar fins a les tres de la tarda?, ¿com afecta el canvi els horaris de les famílies i la tan comentada conciliació?, ¿derivarà la jornada intensiva en el tancament dels menjadors escolars, com ha passat als instituts? 

Ensenyament admet que des que es va posar en marxa el pla pilot el curs 2012-2013 no ha deixat de rebre sol·licituds d'informació de col·legis interessats a participar-hi. I encara que la Generalitat insisteix que és una experiència que encara s'ha d'avaluar i valorar, abans de decidir si es fa extensiva a altres col·legis, els experts asseguren que una mesura d'aquest tipus lesiona la igualtat d'oportunitats entre els estudiants, ja que hi ha famílies poden pagar serveis com el menjador escolar o les activitats extraescolars i altre que no poden costejar-los. 

Els defensors de la jornada intensiva, que de moment s'ha aplicat en municipis de població dispersa o localitats eminentment turístiques, argumenten que la capacitat d'absorbir coneixements i, per tant, el rendiment dels alumnes, és, després de dinar, més reduït que al matí. Els detractors, per la seva banda, aporten, sobretot, arguments nutricionals i socials.

"Si no es poden garantir les activitats extraescolars gratuïtes després de la jornada de classe compactada, moltes famílies tindran dificultats per assegurar-se que els seus fills queden sota la supervisió d'un adult", indica la sociòloga Elena Sintes, autora de l'estudi '¿A les tres a casa? L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua'. És, afegeix, una solució que acaba produint la segregació social del sistema educatiu, ja que, a l'aplicar-se només a l'escola pública, "els que puguin assumir-ho econòmicament preferiran portar els seus fills a centres concertats", subratlla Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, dedicada a l'anàlisi del sistema educatiu.

L'EXPERIÈNCIA DE L'ESO

Tot i que l'anterior consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, sempre es va declarar contrària a la jornada intensiva a primària, no va tenir problemes a aplicar-la a secundària, on aquest curs 2015-2016 la tenen implantada més d'un 82% dels instituts públics catalans. La diferència de criteri Rigau la va justificar en diverses ocasions en el fet que "nens i adolescents són diferents". A més, l'exconsellera va assenyalar diverses vegades que des que les classes són al matí als instituts "s'ha detectat una millora de la convivència, perquè els estudiants estan menys cansats, hi ha menys tensions i una reducció de l'abandonament escolar".

La mesura, que es va aprovar en un moment d'estrictes ajustos pressupostaris (es va dir, de fet, que els centres que compactessin el seu horari estalviarien en despeses de subministraments), també li va servir a Rigau per calmar, de passada, algunes organitzacions sindicals i garantir certa la pau social. 

La Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), contrària a priori a l'ampliació de l'horari intensiu, ha recordat que "els centres educatius que vulguin implantar aquests nous models de jornada s'han d'assegurar que la decisió compta amb prou garantia per part de l'administració educativa que no es perjudicaran serveis com els menjadors escolars i que aquests no suposaran un esforç econòmic addicional per a la famílies". També reclamen que la implantació del nou horari no sigui una solució irreversible.