«L'autocorrector del Whatsapp no ens fa cap favor. Et modifica totes les paraules que escrius malament i després vas a classe i no tens res que et corregeixi les faltes d'ortografia», afirma un alumne de l'institut Josep Pla, un de tants adolescents que admeten que les xarxes socials i la missatgeria instantània els estan fent un flac favor a l'hora d'escriure. No obstant, malgrat que no sigui de manera immediata, aquest alumne sí que compta amb bons correctors. Professors que a través de diferents mecanismes han aconseguit que aquest institut de Nou Barris sigui un dels millors de Barcelona en matèria d'ortografia, tal com mostren les proves de competències bàsiques. De faltes n'hi ha, però no tantes.
«L'ortografia s'incentiva de moltes maneres», explica Caterina Parera, cap del departament de català de l'institut. Un dels procediments més bàsics, però no per aquest motiu menys important, és la incentivació de la lectura. Per a català, per exemple, cada trimestre els alumnes han de llegir un llibre. A l'ESO, el departament escull els tres que seran d'obligada lectura abans de començar les classes: un clàssic universal, un clàssic català i un altre que tracti d'algun tema d'actualitat que resulti atractiu per a l'edat dels estudiants. A través d'aquestes lectures organitzen fòrums i debats. Mecanismes que incrementen l'interès dels estudiants per la lectura, «que ajuda a augmentar la fluïdesa i aporta vocabulari», assegura una alumna de quart d'ESO.
No falten altres exercicis tradicionals com són ara la pròpia redacció, l'estudi de les normes ortogràfiques o el simple fet de prendre apunts. A aquests mecanismes se n'hi uneixen d'altres una mica més singulars. «Els alumnes han d'anotar en un quadern els errors que han comès. Així se'n fan conscients», explica Parera. Una llibreta màgica que els ajuda a recordar no només el que han de fer, sinó també el que no han de fer.
Un altre procediment que els obliga a estar atents són els mateixos exàmens. En llengua catalana cada error ortogràfic resta una dècima en la nota global. Parera admet que alguna vegada s'ha trobat una k on hi hauria d'haver hagut una q, un error influït per les xarxes socials. «Se'ls ha d'ensenyar que la llengua varia segons el registre», afirma la professora.
Una altra de les fórmules que es fa servir al Josep Pla és que no només corregeixen l'ortografia els professors. També ho fan els mateixos alumnes. «Entre ells sovint s'intercanvien els exercicis per corregir-se. A vegades són més conscients dels errors dels altres que dels propis», explica Parera.
Idiomes comparats
Els alumnes d'aquest institut no troben grans dificultats a l'hora de canviar del català al castellà. «Sempre els marquem les diferències entre les dues llengües», afirma Parera. Així aconsegueixen estudiar els dos idiomes fent comparacions i sent conscients de les distincions entre unes i altres. «A més s'ha de tenir en compte que l'aprenentatge de l'ortografia és un treball llarg. I són alumnes que en principi han estat treballant amb els dos idiomes des de petits», matisa la docent. Una de les alumnes de quart d'ESO explica que amb prou feines fa faltes, ja sigui en llengua catalana o en llengua castellana, però admet que sí que troba «dificultats amb el pas d'algunes expressions d'un idioma a l'altre».
Des de primària
«El mèrit de l'èxit del centre pel que fa a l'ortografia no és únicament nostre, és també de les escoles primàries de les quals procedeix el gruix del nostre alumnat», indica Eulàlia Clos, directora del Josep Pla. La professora Parera hi està totalment d'acord. «Coordinem les llengües entre l'institut i les escoles de primària», aclareix.
Els professors de llengua del centre educatiu tenen accés als exàmens dels alumnes de sisè de primària dels sis col·legis que accedeixen a l'institut Josep Pla. D'aquesta manera poden veure el nivell dels nous estudiants arribats a l'institut per ajustar-s'hi i veure per on han de continuar en el camí de l'ensenyament de l'ortografia. Un recorregut que comença quan els nens aprenen a llegir i a escriure, però que es prolonga a través dels anys, amb l'estudi de noves estructures gramaticals i l'augment de vocabulari. Tot sigui pel respecte a les dues llengües de Josep Pla.