Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i la Funció Pública: "Em nego a admetre que s’ha de desregular la IA per ser competitiu"

Des del Govern central s’ha anunciat la inversió de 180 milions d’euros per impulsar la implementació de la IA en empreses, entitats públiques i en la sanitat. ¿Quin resultat s’espera? És una de les moltes convocatòries que hem fet amb red.es. Hi ha molta demanda, moltes ganes d’implementar la IA i aquesta és una línia d’ajudes, una convocatòria oberta, pública, transparent, on hem volgut reservar 50 milions per a empreses de la salut, perquè hi ha un munt de projectes sanitaris i és allà on la IA pot donar més resultats espectaculars. Dilluns es va presentar un pla de reforma de l’Administració pública que promet simplificar els tràmits, en part gràcies a una plataforma d’IA en la que s’invertiran 14 milions d’euros. ¿Com funcionarà? Serà el procés de transformació més gran de l’Administració des de l’arribada d’internet. Compta amb quatre eixos, 18 projectes concrets i 196 accions. El projecte de la plataforma es licitarà abans que acabi l’any per a així posar-lo en marxa i consistirà a utilitzar la IA per compartir les dades de l’Administració i treure’n el màxim rendiment. El millor exemple d’això és com red.es s’ha servit d’aquesta tecnologia per al kit digital, que ja ha arribat fins a 740.000 pimes i autònoms gràcies al fet que la IA permet gestionar les peticions d’ajuda en només tres minuts. Si aconseguim generar espais de dades compartides que es puguin explotar això serà un salt revolucionari. Han assenyalat que el nou model "fomentarà la transparència», però no s’especifica com. ¿Es farà pública informació com la del registre mercantil? A veure, el pla contempla desenes d’accions en diferents punts de l’Administració (...) Concretament, en el tema del registre, ho desconec. L’important és entendre que la IA és un salt com l’arribada d’internet i que canviarà l’Administració de manera espectacular. És veritat que fins ara funcionava amb bastants compartiments estancs, les teves dades, les meves dades, els de l’altre. ¿Què permet la IA? Compartir dades de l’Administració i explotar-les per agilitzar processos. El president ha defensat la sobirania tecnològica i ha carregat contra el que anomena tecnocasta. ¿Com s’entenen llavors els acords del Govern perquè Microsoft desplegui les seves eines d’IA en l’Administració pública? La sobirania l’estem aplicant a tota la cadena de valor de la IA, des de la producció dels xips i els semiconductors. El que volem és reforçar el país i estem finançant un munt de projectes molt potents, com és el cas de l’empresa catalana Sateliot, que ha de ser capdavantera en crear una xarxa pròpia i sobirana de satèl·lits que ens permeti treballar amb la internet de les coses. Apostem per empreses nacionals en tots els nivells de la transformació digital. Això no vol dir que deixem de col·laborar amb altres empreses internacionals que són també proveïdors, però mirem de crear la nostra pròpia indústria. En països com Dinamarca es comença a apostar pel programari lliure. ¿Es planteja el Govern aquest camí? Bé, el millor exemple de la nostra aposta és que hem creat un model de llenguatge d’IA que és públic i obert. Europa necessita reforçar la seva sobirania oberta, la qual cosa no és més incompatible amb col·laborar amb altres empreses. La CE i cada vegada més països demanen paralitzar l’aplicació de la llei que regula la IA mentre es negocia una simplificació de la normativa. ¿Quina és la posició d’Espanya? Per això és tan important que hi hagi governs com l’espanyol, que defensa una IA humanista, regulada. On la protecció dels drets digitals de tothom té importància. És veritat que hi ha veus al món que aposten per la desregulació, fins i tot per anar enrere. Però Espanya continua defensant la regulació. ¿Quin balanç fa vostè sobre la desafecció que ha provocat el cas de presumpta corrupció que afecta el PSOE? El més important és que els ciutadans vegin que quan hi ha un cas s’actua. I aquest Govern i aquest partit han demostrat que han actuat amb contundència i amb celeritat, com cap altre Govern en la història. Estem parlant que se n’ha anat el secretari d’Organització del PSOE dues hores després de llegir l’informe de l’UCO. ¿Què espera que faci Feijóo davant el cas Montoro? Fins fa dos dies suposadament anava a rescatar tot l’equip de Montoro. És més, el senyor Feijóo és part del grupet que governava amb Rajoy, és part d’aquest PP i va defensar amb passió aquest Govern. Casos de corrupció n’hi poden haver a qualsevol lloc i cal actuar amb contundència. El problema és quan hi ha una trama de corrupció generalitzada sistèmica i sistemàtica. El que hem vist és que el PP va muntar el que podem veure com una planta de grans magatzems. Per a comissions per obres i serveis, primera planta: cas Gürtel. Per espiar rivals polítics, segona planta: cas Kitchen. Per ajudar els amics perquè paguin menys impostos i perseguir fiscalment fins i tot a periodistes, tercera planta: cas Montoro. I a dalt de tot el cap, M. Rajoy. I s’empara i es protegeix de tot. No estem parlant d’un cas particular, estem parlant del modus operandi, de la normalitat i de la naturalitat de la corrupció com a manera d’actuar. ¿Tenint en compte la gravetat del cas Montoro i que afecta un ministeri com Hisenda, el Govern s’hauria de personar en la causa? Analitzarem totes les qüestions que faci falta per arribar fins al final que, per cert, és una qüestió molt gran, hi ha moltes empreses que han pagat, molts fils que s’han d’aclarir. Hi havia, per posar un exemple, una vinculació molt forta amb la Comunitat de Madrid, amb tècnics que entraven i sortien i amb el senyor Beteta que era part de la Comunitat i després de l’equip d’assessors econòmics del senyor Montoro.

Óscar López, ministre per a la Transformació Digital i la Funció Pública: "Em nego a admetre que s’ha de desregular la IA per ser competitiu"

«Apostem per empreses nacionals en tots els nivells de la transformació digital»

El més llegit