El Govern promourà que els directius públics s’elegeixin per mèrits i no a dit

Que els directius de la Generalitat hagin de passar un procés de selecció i siguin elegits per criteris de meritocràcia i no només per adscripció política ni de manera discrecional és un dels objectius que el Govern de Salvador Illa té entre cella i cella des que va agafar les regnes fa gairebé un any. Es tracta d’un dels principals pilars de la reforma de l’Administració pública que encapçala el conseller de Presidència, Albert Dalmau, i que avui farà un pas més perquè l’Executiu català aprovarà l’esquelet de la llei de la direcció pública professional, que just començarà el periple per acabar aterrant al Parlament. L’anunci es va formalitzar ahir després d’una reunió del president Illa i el conseller Dalmau amb els representants del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), trobada a la qual també van assistir Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Xavier Panés, president de la patronal catalana CECOT –les dues organitzacions formen part d’aquest ens–, així com Carles Ramió i Joan Turró, en representació del grup d’experts que treballen en aquesta reforma, i membres de CCOO i la UGT. El que aprovarà avui l’Executiu és la memòria preliminar d’aquesta nova llei perquè en els processos de selecció i nomenaments de directors i subdirectors generals s’incorporin criteris d’avaluació de competències directives i lideratge, així com de control de resultats amb la vista posada a desterrar la lògica "exclusivament política o funcionarial". Es busca també que aquesta selecció sigui més transparent i basada en requisits objectius per garantir la idoneïtat dels càrrecs designats, a més d’introduir elements d’avaluació periòdica del compliment de les tasques encarregades. Per al Govern d’Illa, la norma suposarà un canvi "radical" en la cultura administrativa de la Generalitat i és el camí que s’ha de seguir per millorar els serveis públics que es presten i, d’aquesta manera, reforçar també la confiança dels ciutadans en les institucions públiques. Es tracta d’un esquema que segueix la pauta marcada per l’OCDE i que, segons el seu parer, ha de garantir una governança "robusta" convertint en estable bona part de l’anomenat sottogoverno, que fins ara ha anat canviant en funció de qui hi havia al capdavant de la Generalitat. Més de 400 relleus per mandat Això suposa que, malgrat que els consellers podran continuar elegint directors i subdirectors, es reduirà el marge de discrecionalitat perquè aquests hauran hagut de superar una avaluació i podran ostentar el càrrec malgrat que es canviï de mandat –si s’estableixen períodes de més de quatre anys. Dalmau va apuntar que, amb el sistema actual, cada vegada que canvia el Govern es relleven entre 400 i 900 alts càrrecs, una rotació que va en detriment dels serveis que es presten. El propòsit d’aquesta nova llei és, en paraules del Govern, "reforçar la qualitat institucional i la capacitat directiva" de la Generalitat perquè exerceixi la seva funció amb "responsabilitat gerencial" i partint del compliment d’objectius i, per tant, dela rendició de comptes. És a dir, que la sala de màquines de l’administració gestioni els recursos, els processos i les activitats per aconseguir "eficientment" els reptes que el Govern fixa des del flanc polític. "O col·lapse o transformació", va reivindicar el conseller Dalmau, que va definir com a "nuclear" l’aposta per la professionalització de la direcció pública. Dos nivells Les bases de la llei plantegen dos nivells de directius públics: d’una banda, un primer nivell que inclou les direccions generals i direccions de serveis, als quals s’aplica el règim d’alts càrrecs; i, de l’altra, un segon nivell de directius de la Generalitat que està ocupat per funcionaris de carrera i que ostenta sotsdireccions generals. Amb aquest mètode, el Govern pretén canviar la cultura organitzativa de la Generalitat i del sector públic. Això sí, perquè la llei sigui una realitat, haurà d’obtenir el suport parlamentari suficient, motiu pel qual, en paral·lel a l’exposició pública del text normatiu durant un mes per recollir aportacions de ciutadans i entitats, l’Executiu obrirà després de l’estiu un procés de diàleg amb la resta de grups liderat pel conseller Dalmau perquè també ells facin les seves contribucions. Des de FERA, Cecot i la Cambra de Comerç van reclamar que aquesta llei "no es quedi en un calaix" i han demanat als partits que s’arremanguin perquè sigui una realitat. L’impuls de la figura del directiu públic professional se suma a la bateria d’iniciatives posades en marxa per reformar l’Administració, que van de l’eliminació de la cita prèvia i la limitació del teletreball al canvi legal perquè no es reclami a persones vulnerables prestacions cobrades per error. També la incorporació de 2.000 alumnes en pràctiques remunerades a l’Administració i les ajudes als estudiants que vulguin fer oposicions, així com la creació de la nova direcció general d’intel·ligència artificial i el nou sistema d’atenció ciutadana.

El Govern promourà que els directius públics s’elegeixin per mèrits i no a dit

L’Executiu d’Illa impulsa una llei perquè els criteris de competències pesin més que l’afinitat política en els nomenaments

L’objectiu és garantir una governança més "robusta" i estable

Dalmau obrirà després de l’estiu un diàleg amb altres grups per tirar endavant la norma al Parlament

El més llegit