L’ordinalitat del finançament, un debat de 755 euros per català

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha insistit l’últim any, des que va tancar el seu acord de legislatura amb ERC, que complirà els seus acords amb els republicans. Entre els pactes, apareix remarcada en color vermell la proposta d’un model de finançament singular per a Catalunya que doni oxigen als comptes de l’administració catalana. Illa ha afirmat en els últims temps que millorar el finançament no és «cap privilegi», sinó «una qüestió de justícia». El president afirmava el 15 de juny que Catalunya és la tercera comunitat que més recursos aporta, però la catorzena a l’hora de rebre’ls. «No és cap privilegi el que demanem, és una qüestió de justícia», va apuntar. El compromís del Govern amb el finançament és transversal i també la consellera d’Economia, Alícia Romero, s’ha manifestat en aquest sentit: «Ha de ser un model més transparent, més just, i preservar els principis d’ordinalitat i de solidaritat», afirmava la consellera en una entrevista a EL PERIÓDICO publicada aquest mes de maig. ¿Què és el concepte d’ordinalitat, ara en el centre del debat? Aquestes són algunes de les claus per entendre-ho. ¿Què és l’ordinalitat? L’ordinalitat és un principi que estableix que les comunitats siguin al mateix lloc del rànquing d’aportadors de recursos que en el rànquing de receptors de recursos. Això implica, per exemple, que si una comunitat és la sisena que més aporta a l’Estat, ha de ser també la sisena que més rep. A la pràctica, l’ordinalitat limita la diferència entre el que aporta i el que rep una comunitat. Aquesta diferència existeix en el cas de Catalunya, que aporta més del que rep, una reivindicació històrica dels governs catalans, independentment del seu signe polític ¿Quina és la situació actual de Catalunya? L’última liquidació pressupostària publicada pel Ministeri d’Hisenda és la del 2022 i es va fer pública a finals de juliol de l’any passat. De fet, en els pròxims dies es donarà a conèixer la liquidació del 2023, cosa que permetrà tenir dades més recents. En la liquidació del 2022, segons dades de la Generalitat, Catalunya apareix com la tercera comunitat que més aporta (3.565 euros per habitant) i la desena a l’hora de rebre (3.264 euros). Això implica que cada català aporta 301 euros més dels que rep. Aquesta situació no és una excepció de l’any 2022, sinó la tònica habitual. Els mateixos càlculs de la Generalitat a partir de la liquidació d’Hisenda apunten que Catalunya acumula 13 anys consecutius per sota de la mitjana del conjunt de comunitats autònomes. Segons càlculs de la Generalitat, hi ha gairebé 20 punts percentuals de diferència entre els recursos que aporta Catalunya i els que rep. El càlcul empitjora si es té en compte el cost de la vida, més elevat a Catalunya. Incloent aquest barem, Catalunya cau al lloc 14è, el penúltim del règim comú, rebent 3.043 euros per habitant. ¿Quines altres comunitats viuen una situació similar? La caiguda de Catalunya en el rànquing de receptors respecte al d’aportadors és una situació que comparteix amb altres comunitats. La Comunitat de Madrid és la que més aporta, amb 4.328 euros per habitant, i l’onzena a l’hora de rebre (3.233 euros). Les illes Balears són la segona comunitat que més aporta (3.677 euros) i la novena en recepció (3.312 euros). Aragó, el País Valencià i la Regió de Múrcia també perden llocs en el rànquing, però malgrat això, reben més del que aporten. Es dona la circumstància que Andalusia és l’única comunitat on el 2022 es complia el principi d’ordinalitat: era la 13a que més aportava (2.406 euros) i la 13a que més rebia (3.123 euros). ¿Quants diners suposaria per a Catalunya l’ordinalitat? Perquè Catalunya, que és la tercera comunitat que més aporta, fos la tercera comunitat en recursos rebuts per habitant, hauria de rebre 755 euros més per habitant, cosa que seria un 23 % més dels 3.264 euros del 2022. Això deixaria el finançament per habitant en 4.019 euros per persona i acabaria també amb el dèficit de finançament, ja que aquesta xifra queda àmpliament per sobre dels 3.565 euros que va aportar cada ciutadà llavors. Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i expert en finançament, calcula que aquests 755 euros per persona suposarien l’arribada a Catalunya de més de 6.000 milions addicionals. ¿A quines comunitats beneficia més la no aplicació de l’ordinalitat? Les dades de la Generalitat del 2024, set comunitats ocupen un lloc en el rànquing de receptors superior al que tenen en el d’aportadors. Són Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Galícia, Castella-la Manxa, Extremadura i les Illes Canàries. ¿A què respon la polèmica d’aquesta setmana? Esquerra ha mostrat la seva indignació davant el fet que l’ordinalitat no apareix en les bases del nou model de finançament que s’han fet públiques aquesta setmana. De fet, el concepte és citat tan sols en el preàmbul i com a desig de la part catalana, una cosa que dista dels compromisos que havien adoptat els governs espanyol i català en els últims mesos. Oriol Junqueras, líder de la formació, ha amenaçat de no aprovar els pressupostos ni el Govern central ni el català per aquesta qüestió. ¿Hi ha referents internacionals d’ordinalitat en el finançament? La Generalitat ha citat històricament el cas dels estats federats d’Alemanya, o lands, on aquesta ordinalitat està prevista per llei i és objecte de vigilància per part del Tribunal Constitucional, segons apunta López Casasnovas.

L’ordinalitat del finançament, un debat de 755 euros per català

Aquest mètode per equilibrar el que aporta una comunitat amb el que rep obre una bretxa entre Esquerra i Govern en la gran negociació econòmica de la legislatura

¿Qui recaptarà els impostos a Catalunya? ¿Quant aportarà a la solidaritat? 5 diferències entre el finançament singular i el sistema actual

Les claus del nou finançament de Catalunya: un model amb 10 pilars i diverses incògnites

El més llegit