L’apagada deixa al descobert les ‘vergonyes’ del sistema elèctric

L’apagada del 28 d’abril ha obert la capsa de Pandora sobre les debilitats del sistema elèctric, el sofisticat conjunt d’infraestructures i programes que connecten la generació d’electricitat amb el consum. L’origen de l’incident, coincideixen els informes del Govern; Red Eléctrica, i la patronal d’Iberdrola, Endesa i EDP, Aeléc, se situa en unes oscil·lacions de freqüència que van derivar en un episodi de sobretensió que va provocar una sèrie de desconnexions de centrals que va culminar en el col·lapse del sistema. Però, més enllà de les causes (i de qui en van ser els responsables), el zero elèctric ha fet aflorar una regulació antiquada, un excés de confiança en el funcionament del conjunt i cert desordre organitzatiu després de l’enorme desplegament renovable dels últims anys. Regulació antiquada És l’elefant a l’habitació de tots els informes: el ritme d’instal·lació de renovables no s’ha compassat a una regulació ‘ad hoc’. Segons explica el professor agregat d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat del País Basc i Investigador Principal del grup GISEL, Pablo Eguía, l’enorme desplegament renovable i la reducció de demanda, que se situa en nivells de fa 20 anys, han provocat que els nivells de tensió en la xarxa de transport siguin més alts. La mateixa Red Eléctrica revela en diversos informes, amb data de l’any 2023 i 2024, que els episodis de sobretensions «s’ha vist agreujats en els últims anys» a causa d’aquestes qüestions. Però la normativa data de fa 25 anys i «només demana regular tensió a les plantes tradicionals (carbó, cicles combinats o nuclears), de les quals cada vegada n’hi ha menys», afegeix Eguía. El mateix operador del sistema (Red Eléctrica) va demanar a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència el 2020 actualitzar la normativa (procediment de control de tensió 7.4) perquè les renovables poguessin controlar la tensió al constatar que no disposava de «prou eines per evitar que les tensions en la xarxa de transport arribin a valors molt elevats». Però no va ser fins al 12 de juny que el regulador va aprovar l’actualització. «La pregunta és per què ho treu ara i no fa quatre anys», lamenta el catedràtic d’Universitat d’Enginyeria Elèctrica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de Sevilla, Antonio Gómez Expósito. La posada en marxa d’aquesta nova norma no serà immediata, ja que no es preveuen que les primeres centrals renovables puguin començar a controlar tensió fins al primer trimestre de l’any que ve com a molt aviat, segons Red Eléctrica. «La pujada de tensions és símptoma d’una causa arrel que és una regulació parcialment obsoleta, sobretot en control de tensions, i la possible falta de mitjans perquè el focus s’ha posat tradicionalment en la xarxa de transport», explica. Entre la xarxa d’alta tensió (transport) i la xarxa de mitjana i baixa tensió (distribució) hi ha el que Gómez Expósito denomina subtransport. «El subtransport, regulatòriament considerat com a nivell de distribució, era abans molt menys rellevant per al sistema, perquè pràcticament tota la generació estava en el transport, però avui té un paper fonamental, perquè gairebé tota la nova generació renovable (plantes de menys de 50 megawatts) es connecta en subtransport, però aquesta xarxa no té prou mitjans de control de tensió», afirma qui va ser conseller de Red Eléctrica entre el 2018 i el 2021. A això s’hi afegeixen altres normes tècniques, com codis de xarxa i altres requisits tècnics. Com a exemple, Gómez Expósito en cita una que estableix que les centrals de més de 50 megawatts (MW) que estan connectades a la xarxa de transport, independentment que contribueixin a controlar tensió, han d’aguantar 60 minuts sense desconnectar-se quan hi ha un problema de sobretensió. En canvi, les que estan connectades a la xarxa de subtransport només han d’aguantar un segon. «És una diferència brutal entre un segon i una hora. Aquesta norma per a mi també està obsoleta i, a més, no té una justificació tècnica racional», afirma Gómez Expósito. Excés de confiança L’apagada també revela un excés de confiança sobre el funcionament del sistema. L’informe del Govern conclou que Red Eléctrica va operar amb una programació inferior a la que és habitual i, alhora, afirma que les nou centrals convencionals que havien de controlar la tensió aquell dia no ho van fer al cent per cent. «Si dones una ordre i no es compleix, cal entendre per què. No crec que ningú hagi actuat amb mala fe. Però és evident que hi va haver un excés de confiança en el funcionament del sistema», afirma Antonio Turiel, investigador del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Les empreses defensen que «van complir en temps i forma» les ordres de l’operador del sistema i «van actuar d’acord amb el que està establert», però el cert és que no es fa un monitoratge com a tal que pugui descartar que en alguna altra ocasió s’hagin produït ineficiències. A més, en l’operació del sistema elèctric és bastant habitual que es funcioni amb premis i càstigs perquè s’entén que complir al cent per cent és difícil i el que es pretén és que es compleixi el màxim possible. Però, en el cas del control de tensió, si bé hi ha recompensa (les centrals cobren per això), no hi havia fins ara cap penalització per no prestar aquest servei. El nou procediment de control de tensió aprovat per la CNMC sí que inclou sancions a les centrals que no compleixin. A més, una de les principals mesures aprovades per l’Executiu per evitar una nova apagada ha sigut ordenar a la CNMC elaborar un informe cada tres mesos sobre el compliment de les obligacions de control de tensió per part de tots els operadors elèctrics. La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, va afirmar en una entrevista a EL PERIÓDICO que la gran lliçó de l’incident és que cal «supervisar» millor les empreses que participen en el sistema elèctric. Embolic renovable D’altra banda, l’apagada també va treure a la llum el caos organitzatiu derivat de la instal·lació de centrals eòliques i fotovoltaiques. «El desplegament de la generació renovable viscut a Espanya en els últims 25 anys ha afavorit l’aparició de complexes estructures d’evacuació» que «en la majoria dels casos» es connecten «a un únic punt», afirma l’informe del Govern. D’aquesta manera, s’han desenvolupat xarxes privades «en forma d’‘arbre de Nadal’, de les quals pengen en ocasions diverses desenes de plantes que pertanyen a diferents titulars». Cada una d’aquestes plantes pot, al seu torn, estar adscrita al seu propi centre de control, però la part comuna pot estar gestionada per diversos generadors, «per una entitat sense personalitat jurídica [AIE] o fins i tot per un tercer». A més, el titular de la infraestructura comuna «acostuma, al seu torn, a subcontractar a un tercer els serveis d’operació i manteniment dels actius». Aquest descontrol fa que Red Eléctrica no sabés en molts casos amb qui havia de parlar i això va dificultar la possibilitat de recollir informació. De vegades, aquestes societats han reconegut «no tenir capacitat per obtenir» les dades sol·licitades, «i per això han requerit la contractació de tercers per a aquestes tasques i han donat llargs terminis de resposta», relata l’informe. De fet, una de les qüestions identificades com a rellevants durant l’anàlisi és que «els generadors connectats ‘aigües avall’ no sempre tenen visibilitat ni capacitat de gestió de les condicions i operació de les infraestructures d’evacuació». «Potser la incorporació de renovables s’ha fet una mica ràpid i sense pensar en el futur. S’ha pensat a connectar i que ja es milloraria sobre la marxa, però això fa que en algun moment el problema pugui saltar a la cara», afirma el professor de Modelització i Anàlisi Reguladora de Sistemes d’Energia de la Universitat Pontifícia de Comillas, José Luis Sancha. El Govern, de fet, ha inclòs en el reial decret llei ‘antiapagades’ l’obligació a totes aquestes plantes de signar un acord entre tots els titulars en el qual es reculli «el repartiment de responsabilitats», que en cap cas podrà ser «una altra persona física o jurídica». Falta de coordinació El desordre arriba també a les dades. El Govern reconeix en el seu informe que «poden existir lleugeres imprecisions o divergències en l’ordre dels esdeveniments o l’instant de temps concret assignat a cada un, imputables a diferents fonts de dades (registres en local, telemesura del titular o l’operador del sistema), que, a més, de vegades, presenten diferències en la configuració horària». Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic relaten que en la remissió d’informació es van adonar que, igual que quan es para el rellotge de la cuina i no es canvia, hi havia instal·lacions amb l’horari desfasat des de feia mesos. Per això han demanat a Red Eléctrica que proposi quin tipus de normes hi ha d’haver perquè tothom ho mesuri tot de la mateixa manera, així, si cal analitzar algun esdeveniment de nou, resultarà molt més senzill.

L’apagada deixa al descobert les ‘vergonyes’ del sistema elèctric

El zero elèctric fa aflorar una regulació antiquada i un excés de confiança en el funcionament d’un engranatge que està lluny de ser perfecte

El més llegit