Tot s’hi val

El 20% de població més pobra no hauria d’estar en el mercat del lloguer privat; hauria d’estar atès a través d’habitatge de lloguer social

Si un compara la situació d’Espanya en relació amb la UE en les estadístiques de privació greu d’habitatge, s’adona que estem per sota de la mitjana europea en el mercat de la propietat i que el nostre problema se centra en el mercat del lloguer: el 40% dels inquilins dediquen més del 40% de la seva renda a pagar-lo. Per a tots els trams de renda estem pitjor que països pròxims com França, Itàlia o Alemanya. En un gràfic de l’informe anual del 2023 del Banc d’Espanya es percep clarament que la diferència és molt més gran en el primer quintil de la renda. És a dir en el 20% més pobre. Allà és on és més gran la distància de l’esforç que suposa pagar el lloguer d’un inquilí espanyol respecte a un d’europeu. Perquè aquest 20% no hauria d’estar en el mercat de lloguer privat, aquest 20% hauria d’estar atès mitjançant habitatge de lloguer social.

Temes:

Irlanda Espanyol