El canvi laboral de Glovo amenaça d’encarir el menjar a domicili

Glovo està a punt de creuar el llindar que marcarà un abans i un després en la història de l’empresa. La plataforma d’entrega a domicili pretén començar aquest juliol operant, per primera vegada, amb una flota de repartidors assalariats. Molt se n’ha parlat des de l’òptica política (ha sigut el Govern espanyol el que no ha deixat cap altra opció), judicial (després de diverses sentències en un i altre sentit, i fins i tot el cofundador de Glovo, Oscar Pierre, va haver de declarar com a investigat) i empresarial (la plataforma sempre ha defensat que un model com aquest no era viable econòmicament), però, ¿què passa amb el consumidor? ¿Canviarà el negoci del delivery al canviar l’estratègia de la jugadora líder? "La idea i objectiu que tenim és que a ningú li afecti aquest canvi. Ni als usuaris ni als restaurants. Que no s’hagi de pujar tarifes a ningú", va afirmar fa uns mesos Pierre en una entrevista amb EL PERIÓDICO, en la qual també va reconèixer que ponderava, per descomptat, que no tot sortís com s’espera. "No descarto que aquest nou model ens doni problemes que ara no sabem identificar i que hàgim d’acabar pujant tarifes", va admetre l’emprenedor i empresari. Totes les fonts consultades assenyalen, de fet, que és més que probable que passi alguna cosa semblant. Ho auguren tant Jeremías García-Seoane –ex Glovo i ex Uber Eats i, actualment, fundador de la consultora The Rest, centrada en assessorar petits i mitjans restaurants per incorporar el delivery– com David Ortega, professor associat en EADA Business School i director del programa online en direcció de màrqueting i comercial a la mateixa universitat. La primera conseqüència té a veure, efectivament, amb la pujada de preus. "El nou model provoca costos laborals directes: els salaris fixos, les cotitzacions socials, vacances pagades, baixes mèdiques... a més dels costos indirectes", apunta el docent, amb referència a qüestions sindicals, formacions, assegurances... "És molt probable que tot això s’acabi reflectint en el preu i, per tant, en el consumidor", aposta. Això –coincideix García-Seoane– pot passar tant per l’encariment del servei com perquè hi hagi promocions menys atractives. De fet, l’altra conseqüència que tots dos veuen com una cosa ben evident és un "empitjorament" del servei. "A mitjà termini, com en tota transició, és previsible que empitjori l’operativa i que un divendres a la nit hagis d’esperar més per rebre la comanda, però crec que això es corregirà a mitjà termini", afegeix Farcía-Seoane. Ortega, en canvi, detecta un perill del qual s’ha parlat menys: que hi hagi zones i franges horàries en les quals sigui quasi impossible demanar si la demanda és escassa. "Pensa que, si tens la gent en nòmina un dia de partit, pots estar segur que els repartidors treballaran i no apagaran l’aplicació per veure ells el partit", afirma. "El problema és tenir el servei en marxa quan no hi ha demanda", indica. Ha de servir com a precedent –diu– el fet que s’ha encarit l’entrega de paquets i mercaderies al client final, en general, a França i Alemanya, després de tocar les condicions laborals dels treballadors: entre un 5% i un 12%. "Estem acostumats que demanar a domicili sigui barat perquè hi ha competència entre aplicacions, però ja veurem com influeix la pujada de preu en la demanda", prossegueix l’Ortega. García-Seoane explica que, des de la pandèmia, l’entrega a domicili creix cada any un 20%, sigui amb nous clients o amb l’ús cada vegada més assidu dels usuaris ja registrats en les diferents aplicacions. "Un preu més elevat deixa fora potencials clients, però també redueix la freqüència de compra", afegeix l’analista en una idea que respon a per què el que passi en una companyia pot influir també en les seves competidores, que en aquest cas són JustEat i Uber Eats. L’aposta del consultor és que, a tot estirar, es reduirà lleugerament la velocitat de creixement. En el cas concret de Glovo, elucubra el professor David Ortega, potser que fins i tot guanyi alguns clients al transmetre el missatge que ara té els treballadors en més bones condicions. Aquest expert dona una de les claus, a més, que explicaria per què el client pot assimilar millor una possible pujada de preus: el més probable és que, en cas que pugin, no sigui tan evident com que la taxa d’entrega passi d’entre 2 i 4 euros fins als 10, sinó que potser augmenta subtilment el preu del producte (que una pizza passi de 14 euros a 16 en l’aplicació) i que només se sumin cèntims a la tarifa del delivery. I això, a un consumidor que sobretot prioritza la seva comoditat, no li semblarà que n’hi hagi per tant. "Més aviat està relacionat amb el valor que genera, ja que vivim en una societat en què el temps és un recurs cada vegada més escàs i que cada vegada té més en compte que la proposta diferencial no doni tanta importància al preu com al servei. Com es paga, si s’estalvia temps, si és segur, si és còmode d’utilitzar...", reflexiona Ortega, que tampoc creu que hi hagi una caiguda de la demanda. "Hi ha sensibilitat en el preu, però també hi ha consciència que són serveis que fins fa poc eren només accessibles per a uns quants", prossegueix. Aventura possibles sortides del mercat, com que hi hagi una doble escala i que si pagues més tindràs una entrega més ràpida. "L’avantatge dels serveis és que es poden adaptar cap a dalt, es poden fer upgrades molt ràpidament sense que això afecti la comoditat", conclou.

El canvi laboral de Glovo amenaça d’encarir el menjar a domicili

Les noves obligacions contractuals de les empreses del delivery provocaran, segons indiquen els experts consultats, més temps d’espera en les hores de més demanda

El més llegit