Els experts insten a preparar econòmicament la jubilació

L’augment de l’esperança de vida obliga a repensar com es pot garantir una vellesa digna i sostenible, destaquen els experts, tenint en compte un context en què es multipliquen els reptes associats al sistema de pensions, la planificació financera individual i l’atenció a la dependència. L’entrada en l’etapa de jubilació de la generació del baby boom marca un punt d’inflexió en el debat sobre el futur econòmic de la població quan deixa d’estar activa. Els 10 anys vinents, els més grans de 65 anys passaran de representar el 20% al 24% de la població i tindran el 40% del patrimoni net del país. Han viscut majoritàriament èpoques de prosperitat, sense guerres, i han pogut estalviar, concretament en maó: més del 70% es retira amb una casa en propietat, el principal actiu patrimonial entre els jubilats. Això proporciona una xarxa de seguretat, però planteja interrogants per a les futures generacions, amb serioses dificultats per accedir a un habitatge, de manera que perden aquesta via tradicional d’estalvi. Aquest perfil dels nous jubilats, amb carreres laborals més llargues i cotitzacions més altes, ha elevat la pensió de jubilació els últims anys. Actualment equival aproximadament al 90% dels ingressos laborals previs en les rendes mitjanes i baixes, segons el Banc d’Espanya. Passar de cobrar una nòmina a percebre la pensió no es nota gairebé a la butxaca. La pensió mitjana és de 1.800 euros, una quantitat que pot semblar elevada si es compara amb els sous de molts joves en l’actualitat. "La generositat de les pensions a Espanya és altíssima. ¿Per a què has d’estalviar si la pensió és com el sou?", planteja José Ignacio Conde-Ruiz, doctor en Economia i subdirector de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea). A Espanya predomina una "cultura de consum sobre l’estalvi, a diferència de països com Alemanya o el Japó, on l’educació financera és més present i es fomenta un comportament més prudent des de joves", afirma Ramon Faura, director Proposta de Valor Banca Retail a CaixaBank. El model públic de previsió ha fet que només un terç dels més grans de 65 anys arribin a la jubilació amb algun producte d’estalvi pensat per complementar la prestació, com ara fons o plans de pensions, indica Faura, basant-se en les dades de l’entitat. La proporció coincideix amb una enquesta de JP Morgan Asset Management que assenyala que només tres de cada deu persones a Espanya fa aportacions periòdiques per tenir estalvis, tot i que sovint sense uns objectius concrets. Els qui sí que noten la diferència són les rendes altes. La pensió màxima a Espanya és a prop dels 3.000 euros. Una persona que avui cobra 6.000 euros, si no ha estalviat, s’haurà d’acostumar a viure amb la meitat al jubilar-se. També hi ha una important bretxa en el cas dels autònoms, que perceben pensions més baixes, d’uns 1.000 euros de mitjana. Aquest desfasament reflecteix la necessitat d’estratègies d’estalvi diferenciades, constata Juan Manuel Mier, responsable Centre-Sud de Pensions i Negoci Institucional de BBVA. "Tot i que les dades mostren una preocupació creixent quan s’acosta l’edat de retirar-se, prop del 80% de la població no sap quina pensió tindrà", adverteix Mier. No obstant, a partir de 50 anys és clau preparar-se per a la transició cap a la jubilació, segons els experts, a causa que més longevitat condueix a la necessitat de més recursos econòmics. Un cop fets els 65 anys, la població espanyola té una esperança de vida mitjana de 22 anys més, dels quals deu seran saludables, reflexiona l’informe Salut en un cop d’ull, de l’OCDE (2023). Després es comença a requerir algun tipus d’assistència i, a partir dels 80, un terç de la població desenvolupa malalties que requereixen cures amb un alt cost. Les administracions públiques aportaven entre 200 i 500 euros mensuals a persones amb dependència lleu o moderada i fins a 720 en cas de dependència màxima, segons un estudi d’avaluació de l’Imserso (2022), quan la despesa real que assumeixen les famílies es pot situar entre 1.000 i 1.700 euros al mes, que pot arribar a 2.000 en pacients amb Alzheimer. "Una persona amb Alzheimer necessitarà uns 100.000 euros addicionals per a una atenció adequada, més intensiva al final. La majoria de gent no ho ha previst", detalla Faura, que assenyala que la càrrega sol recaure en les famílies sobretot quan els tràmits de les ajudes públiques solen ser llargs. L’entrada a la jubilació coincideix sovint amb la caiguda en una situació de dependència dels pares, cosa que al final "acostuma a ser el detonant que fa que moltes persones pensin en el seu propi futur financer", afegeix. Sostenibilitat S’hi afegeix el dubte sobre si es podrà sostenir el sistema actual de pensions. Avui el 20,4% de la població té 65 anys o més, un percentatge que s’anirà incrementant i podria arribar al 30,5% cap al 2055, segons l’INE. "Hi ha seriosos problemes de sostenibilitat", opina l’economista de Fedea, que apunta que "la recent reforma de les pensions a Espanya preveu continuar incrementant les cotitzacions, però no preveu retallades en les prestacions". Per a Conde-Ruiz, els governs provoquen una falsa sensació d’estabilitat que desincentiva l’estalvi individual. La taxa de dependència, és a dir, la població jubilada i menor d’edat respecte a la que està en edat de treballar, també creix i es preveu que arribarà al màxim el 2050, amb el 76,8%. "El sistema espanyol, com l’alemany o el francès, es basa a substituir el salari per la pensió. Però la longevitat i els canvis demogràfics exigeixen adaptacions", afirma l’economista. "Mentre no es transmeti clarament que el model actual no és sostenible, no hi haurà canvis en el comportament de l’estalvi", conclou.

Els experts insten a preparar econòmicament la jubilació

L’augment de l’esperança de vida fa repensar com poder garantir una vellesa digna / Només 3 de cada 10 espanyols fan aportacions periòdiques a l’estalvi

El més llegit