Els experts debaten al fòrum la urgència de liderar el sud d’Europa

Més inversió, un corredor Mediterrani efectiu, fer sostenible el turisme i liderar el sud d’Europa. Són les grans urgències per solucionar, segons els assistents al II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, una iniciativa de Prensa Ibérica en col·laboració amb la Fundació La Caixa. La cita es va inaugurar ahir dilluns amb un sopar de gala a l’hotel Miramar de Màlaga, al qual van assistir més d’un centenar d’experts, autoritats, empresaris, acadèmics i representants de la societat civil. Després de l’èxit de la primera edició a València, aquesta nova convocatòria consolida un espai de reflexió plural i tècnica sobre el present i el futur d’una regió estratègica. Martí Saballs, director d’Informació Econòmica de Prensa Ibérica, va ser l’encarregat de donar la benvinguda recordant que el gran objectiu de les jornades, que se celebren aquest 17 i 18 de juny i que compten amb la participació de l’ex primer ministre italià Enrico Letta, entre d’altres, és "intentar pensar com podem millorar el Mediterrani, primer des d’una perspectiva espanyola". "Des de Portbou fins a Tarifa són 1.600 quilòmetres, 11 províncies més les Balears, comprenen el 41% de la població d’Espanya, 20 milions de persones, i el 40% del PIB", va remarcar. Segons el catedràtic d’Història del Mediterrani a la Universitat de Cambridge, David Abulafia, una primera qüestió per abordar és que els centres turístics necessiten ser molt més estrictes sobre l’accés. "Hem vist això desenvolupar-se una mica, molt lentament, a Venècia, com a resultat d’anys i anys de campanya per assegurar que els vaixells no poguessin arribar", va exemplificar. "Així que realment depèn de les iniciatives locals i del coratge polític", va acabar. Francisco de la Torre, alcalde de Màlaga, ciutat amfitriona de l’esdeveniment, adverteix que l’actuació més urgent és en matèria educativa, tot i que es refereix a una cosa una mica més complexa del que sembla. "Al ser el Mediterrani un lloc tan atractiu, es genera una dinàmica de molta compra o lloguer de vivenda, això eleva preus", va plantejar l’alcalde. "La població del Mediterrani ha de rebre una educació el més potent possible i el més competitiva possible amb Europa, perquè el nivell salarial convergeixi i s’acosti el màxim possible", va afegir. Infraestructures Els reptes no acaben aquí. Una desena de convidats consultats van enumeren les tasques més importants, al seu judici. Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona es decanta pel Corredor del Mediterrani i acabar, en general, "la infraestructura de transport de mercaderies i la connexió amb França". Anna Majó, directora de sectors estratègics i innovació de Barcelona Activa, aposta per fer que el mar sigui un motor econòmic de la zona. Per Carlos Esteban, soci del fons Faber, fa falta més inversió institucional i més facilitats per a start-ups, incubadores... i, en general, aconseguir que les empreses creixin, despuntin i tinguin una relació més fluida amb els inversors internacionals, perquè això farà que aquests coneguin la regió i inverteixin en més projectes. En una línia semblant es pronuncia Laureà Fanega, director general de Barcelona Capital Nautica, que afegeix com d’"estrany li resulta que encara no s’hagi interessat pel lloc, que sàpiga, cap fons sobirà de Qatar o l’Aràbia Saudita". Per la seva banda, José Manuel González-Páramo, professor d’Economia a IESE Business School, considera que Europa "s’ha de ressituar al front de la geopolítica i la geoeconomia i que això exigeix moltes coses. A curt termini –argumenta– parlem d’aranzels. S’estan negociant. Jo crec que l’estratègia europea que s’està seguint és relativament bona. El problema és que a l’altre costat hi ha volatilitat però això està servint perquè Europa camini en la bona direcció perquè s’estan accelerant iniciatives". Al seu entendre, és important "agilitzar la creació d’un mercat interior perquè en el dia d’avui continua sent un mite malgrat el nombre d’anys que l’hem tingut amb nosaltres. Falta reconeixement mutu i empènyer d’una vegada el mercat financer europeu cap a una veritable unió d’estalvi i inversió, que és el que necessitem aquí per evitar, per exemple, que les start-ups quan volen créixer vagin als Estats Units". Geopolítica i turisme Cap enfora miren, també, Rosa Cañadas, presidenta de la Fundació Tanja i presidenta de Talea capital, i Sabina Asins, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La primera, perquè creu que el més urgent és que es resolgui el conflicte Israel-Palestina i, en general, que hi hagi interès de tots els països del nord del Mediterrani per unir-se amb els del sud. Asins assenyala, de nou, cap al turisme. "Serà la plaga del segle XXI si no ho fem bé, si no ordenem aquest assumpte, la gent dirà ‘abans solíem viure aquí’". Per Josep Maria Coronas, director general de la Fundació La Caixa, "els pobles i nacions del Mediterrani han d’unir-se i treballar junts"; mentre que per Sergi Loughney, director general adjunt d’Assumptes Públics de la Fundació La Caixa, és primordial la inversió humana per i per a les persones, que són les que "han de desenvolupar-se tant en l’àmbit econòmic com en el social, igual que impulsa aquest fòrum". El CEO de Moeve, Marteen Wetselaar, aposta perquè el Mediterrani prengui el lideratge d’Europa. "El sud d’Europa –indica– té l’oportunitat de prendre la iniciativa, decidir el futur i no seguir el que diuen els països del nord d’Europa. Això requereix inversions en infraestructures i energia". Precisament, Javier Colomina, representant especial del secretari general de l’OTAN per al Veïnat Sud, afegeix: "La infraestructura física és molt important tant ferroviària com aeroportuària. Màlaga ho ha fet bé perquè ha invertit molt i s’ha posicionat com un jugador rellevant". Finalment, Joaquín Segovia, director general de Telefónica Sur, destaca que cal invertir en talent, capacitació i competències digitals per aprofitar les grans oportunitats del Mediterrani, que disposa de les millors infraestructures d’Europa de connectivitat". "Cal convertir les infraestructures en una fórmula d’atracció, d’ocupació i qualitat de vida". Inici de les jornades El II Fòrum del Mediterrani arrenca oficialment aquest dimarts al Palau de Fires i Congressos de Màlaga amb la vista posada en la seguretat i la geopolítica amb un diàleg entre Javier Colomina, representant de l’OTAN per al flanc sud, i Albert Sáez, director general de continguts del grup Prensa Ibérica, i Marc López, director d’Agenda Pública, que tindrà lloc després de la benvinguda i l’obertura institucional. La trobada reuneix durant dos dies més de mig centenar de líders de tots els àmbits amb l’objectiu d’analitzar i oferir solucions per als desafiaments i oportunitats que afronta el Mediterrani. La jornada de dimarts compta amb la benvinguda per part de Javier Moll, el president del grup Prensa Ibérica, i de Josep M. Coronas, director general de Fundació La Caixa. L’obertura institucional anirà a càrrec de Francisco de la Torre, alcalde de Màlaga; José Francisco Salado, president de la Diputació de Màlaga, i Juan Manuel Moreno Bonilla, president de la Junta d’Andalusia.

Els experts debaten al fòrum la urgència de liderar el sud d’Europa

El catedràtic de Cambridge David Abulafia apunta la necessitat d’abordar la massificació dels centres turístics / L’alcalde de Màlaga reclama "una educació el més potent i competitiva possible"

El més llegit