Catalunya, segona comunitat on els consumidors gasten més en menjar

Els espanyols van gastar en aliments i begudes el 2024 un 2,4% més que l’any anterior, malgrat que el volum dels productes consumits va ser lleugerament inferior, un 0,2%. La contenció del consum alimentari va seguir, doncs, l’any passat la tònica dels últims temps: comprem menys quantitats (possiblement perquè les compres també són més planificades), però hi destinem més diners. Això passa, sobretot, perquè els aliments van ser fins a mitjans de l’any passat un dels productes de consum que més van acusar la inflació. El 2023, la despesa havia sigut un 7,5% superior a la de l’any anterior. Traduït en grans xifres, l’any passat el consum alimentari va arribar als 30.668 milions de quilos, amb una despesa total de 119.667 milions d’euros, segons va assenyalar ahir el ministre d’Agricultura i Alimentació, Luis Planas, en la presentació de l’informe que anualment elabora el seu departament sobre què mengem els espanyols, com i quan ho fem i quant hi invertim. La despesa, no obstant, no és igual per a tothom, va remarcar Planas. Cada ciutadà del País Basc va gastar de mitjana de 2.067 euros anuals en el consum a la llar (els comptes de bars i restaurants es registren a part). A cada català, els àpats a casa li van costar 2.065 euros, i a cada veí de les Illes Balears, 2.052. "És gairebé un 25% més del que van destinar els ciutadans d’Extremadura, de Castella-la Manxa i d’Andalusia", va indicar el ministre. En concret, els andalusos van gastar 1.591 euros per càpita l’any passat en l’alimentació dins de la llar; els castellanomanxecs, 1.552, i els extremenys, 1.492 euros. La mitjana espanyola va ser de gairebé 1.787 euros per persona. Si a la despesa domèstica (que concentra el 87% del total) s’hi suma la que es fa fora de casa, "el consum per persona s’ha reduït en 10,4 quilos de menjar o litres de begudes, mentre que la despesa ha augmentat en 27 euros respecte al 2023", va afegir el titular del ministeri d’Agricultura i Alimentació. Més ous a la nevera Tot i que els canvis encara són lleus, Planas es va mostrar convençut que els espanyols ja estan modificant alguns hàbits de consum i els seus canals de compra. Per exemple, va destacar que "el consum diari de lactis, fruites i hortalisses es manté ferm, amb fruites, verdures i hortalisses presents entorn de set vegades per setmana en la majoria de les llars", va indicar. Així, en termes generals, augmenta la presència dels aliments frescos, que creixen un 0,3% i arriben al 37,9% de la cistella. Creix també el consum de carn (+2,4%) i d’ous (+2,9%), i el d’oli de gira-sol (+7,9%), que s’ha convertit en un ferm substitut del d’oliva a moltes llars. En el capítol de retrocessos, segueix el descens gradual del consum de peix i altres productes del mar (-3,7%). L’excepció són, en aquest àmbit, les conserves, que creixen un 2,1%, tot i que Planas va indicar que el ministeri està fent un estudi puntual per determinar què passa exactament en aquest sector, on hi podria haver algun tipus de variació a l’hora d’obtenir dades. Baixen també, a més del ja esmentat oli d’oliva (-2,0%), les begudes en general, amb caigudes acusades en combinats (-14,1%) i sucs (-9,6%). Pel que fa a on es compra a Espanya, la supremacia dels supermercats com a lloc on s’adquireixen els aliments va anar a més l’any passat. El súper va ser el principal canal de compra, amb un 67,2% del volum total, i va créixer un 1,8% sobre el 2023. Per contra, els hipermercats (-3,0%) i les botigues tradicionals (-5,4%) van perdre quota, aquestes últimes, va assenyalar Planas, "perquè han cedit espai a les franquícies, que estan ocupant el seu lloc". El comerç en línia, tot i que continua minoritari per a l’adquisició d’aliments, avança un 0,8%, especialment en productes no frescos. Fora de casa El consum fora de la llar es manté estable (-0,2% en volum), però la despesa puja un 1,9%, fins a arribar als 1.010 euros per persona. El 71,7% del volum total es concentra en els bars, restaurants i altres establiments, tot i que baixa un 0,6%, segons recull l’estudi del ministeri. Els productes més consumits són el pa (que es menja en un 37% de les ocasions), la carn (32%) i les hortalisses (32%). I un últim detall encara: l’estudi reflecteix que l’any passat van augmentar els àpats que es van fer amb la família (+1,2%) i en espais laborals, malgrat que van baixar les trobades per dinar o sopar amb els amics (-1,9%) i els dinars que els alumnes fan a l’escola, circumstància que dona una idea de com s’està expandint per tot Espanya la jornada escolar intensiva.

Catalunya, segona comunitat on els consumidors gasten més en menjar

Els espanyols van destinar el 2024 a alimentació un 2,4% més / Bascos i catalans van pagar uns 2.065 €, davant els 1.492 € dels extremenys

El més llegit