Indra està en la cresta de l’onada. La companyia tecnològica i de Defensa es revaloritza un 110% a l’Ibex des que va començar el 2025, un any marcat per l’arribada d’Ángel Escribano a la presidència de l’empresa participada per l’Estat. El directiu ha aconseguit que les accions dupliquin de preu des que va assumir el càrrec el 20 de gener, dels 18,060 euros per acció als 35,84 euros actuals.
Les accions d’Indra estan en aquest moment en màxims històrics, la companyia lidera els avenços anuals de l’Ibex 35 lluny del 61% que s’apunta Unicaja i viu el seu millor any en borsa des de 1998. Tot i això, el seu moment no és fruit d’una casualitat: encadena cinc anys consecutius a l’alça en borsa i acumula una revalorització del 415%. Des del 2021 se situa com el tercer valor més rendible de l’Ibex, només al darrere dels títols de Banc Sabadell i CaixaBank. Tot això ho fa a uns preus relativament baixos en relació amb els seus beneficis –ràtio PER de 16 vegades– enfront d’altres competidors europeus; l’alemanya Rheinmetall, per exemple, cotitza amb un PER de 57 vegades.
Impuls a les firmes de defensa
¿Els motius d’aquesta gran pujada en borsa? Els analistes d’XTB expliquen que aquest gran comportament s’emmarca en un moment en què la pròxima cimera de l’OTAN, que es portarà a terme entre el 24 i el 25 de juny, anunciarà "que tota l’aliança gastarà el 5% del PIB en defensa el 2032, un objectiu exigit pel president nord-americà Donald Trump".
A més, el mercat també impulsa les companyies de defensa en un moment en què no s’entreveu el final de la guerra d’Ucraïna després de les últimes declaracions de Trump en què assegura que el president rus, Vladímir Putin, "s’ha tornat completament boig" i "està matant molta gent innecessàriament" després de l’última ofensiva de Rússia sobre Ucraïna. Així mateix, el nou canceller d’Alemanya, Friedrich Merz, ha mostrat el seu total recolzament a Ucraïna i ha donat suport a l’ús d’armes subministrades pels aliats de l’OTAN per llançar atacs dins de Rússia.
Indra no vol pas desaprofitar l’oportunitat que té en aquest context bel·licista marcat per la guerra d’Ucraïna i les exigències dels Estats Units als països de l’OTAN. Fins ara, la companyia estava centrada en l’electrònica de defensa, com radars i sensors, però en els últims mesos ha canviat els seus estatuts per poder fabricar armament i ha creat la divisió Indra Land, amb l’objectiu de llançar-se a la construcció de blindats, més enllà de Tess Defence. Aquest consorci està participat per Indra, amb el 51% de les accions, juntament amb Santa Bárbara, Sapa i Escribano Mechanical & Engineering (EM&E).
Indra vol guanyar volum amb la potencial compra de l’empresa italiana Iveco Defence, en la qual competeix per aquesta filial contra el consorci Rheinmetall i Leonardo, el fons nord-americà Bain Capital i una companyia australiana. Però també vol guanyar volum amb la fusió de la industrial madrilenya Escribano Mechanical & Engineering (EM&E), especialitzada en torretes per a blindats. Ángel Escribano té un 50% de les accions d’aquesta companyia i EM&E, al seu torn, disposa d’un 14,3% de les accions d’Indra, valorades en aquest moment en 905 milions d’euros.
La revisió del seu pla estratègic Leading the future, que va fer al febrer, preveu que el 2028 la meitat de la seva facturació arribarà de la indústria militar amb una xifra pròxima als 5.000 milions.