¿Com veu el sector? ¿Les pluges han millorat la situació? Sí, les perspectives són una mica més optimistes per a la pròxima verema, però cal esperar a veure el comportament de les plantes que s’han fet malbé durant la sequera. Per això, és probable que aquest any, malgrat tot el que ha plogut, encara no hi hagi una collita de gran volum, perquè la planta necessita un temps per recuperar-se abans de donar fruit, però sí de molt bona qualitat. Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi, hi ha una crisi de consum... És veritat que hi ha hagut un descens, però com que aquí hem patit uns anys amb una baixada de la producció molt important, això ha compensat, en certa mesura, la reducció generalitzada del consum. De tota manera, l’impacte d’aquest consum més baix s’ha de segmentar, ja que veiem que els vins amb denominació d’origen (DO) i els espumosos no s’han vist tan afectats com els vins de menys qualitat. L’aposta ha de ser, doncs, anar a buscar un valor afegit més alt del producte. Per sort, Catalunya és un país amb una producció en la qual la mitjana de valor del vi comercialitzat està augmentant... No som terra de vins barats. Els agricultors estan demanant plantar per exemple més varietats blanques, que estan de moda, per poder ser més competitius. Aquesta petició es dona més a la resta de l’Estat que a Catalunya, si bé és cert que el consum de vi blanc es manté millor que el de vi negre. L’any passat alguns cellers van utilitzar raïm que tradicionalment s’utilitzava per a vins negres per elaborar vins blancs. Però abans d’emprendre una reconversió varietal i arrencar vinyes cal veure si aquestes tendències són conjunturals o si s’han convertit en estructurals. Hi ha zones, com Bordeus, que estan arrencant vinya per substituir-la per ceps més comercials. Sí, sí, i en algunes de La Rioja s’ho estan plantejant. Però a Catalunya encara no hem arribat a aquesta situació. Hi ha un equilibri en gairebé totes les denominacions d’origen catalanes entre negre i blanc. Potser n’hi ha alguna, la Terra Alta, on sí que caldria fer un esforç i plantejar una reconversió de varietats. Però n’hi ha d’altres, com el Priorat, on precisament el valor afegit l’hi donen els seus ceps centenaris... ¡I aquestes, per descomptat, no s’han de tocar! ¿I el vi sense alcohol? És una tendència clara del mercat. Els cellers ho han vist i ja surten productes de certa qualitat. Al vi sense alcohol li passarà una cosa semblant al que li va passar a la cervesa 0,0%, i és que la tecnologia i la innovació faran que, amb el temps, sigui un producte millor. Després hi ha el vi de baixa graduació, el low alcohol, que està fent progressos molt interessants en alguns cellers. Són vins d’uns 8º amb bona acceptació en el mercat. Des de l’Incavi, i en un moment de possibles canvis conjunturals o estructurals, estem acompanyant el sector, assessorem cellers i denominacions d’origen. ¿Com es preparen els vins catalans per poder fer front a la crisi de consum? Doncs amb una aposta forta per productes de qualitat. Tenim vins excel·lents a preus molt competitius, d’entre 6 i 7 euros, excepte Priorat. Estem mantenint la nostra quota en hostaleria, que és un canal molt important, i un terç de la producció es ven per canals alternatius com l’e-commerci i l’enoturisme.
