I maginem que quan algú es compra un cotxe, hagués de trucar primer a un ferrer perquè n’hi fes el xassís. Després, a una empresa per comprar-li el motor. Més tard, a un tapisser per fer-ne els seients, a un vidrier per al parabrisa. Finalment, contractar una marca de recautxutatges per posar-li les rodes. I fer tot el muntatge al carrer, a la intempèrie. Absurd, ¿no? Doncs una cosa similar passa amb la construcció avui dia. Es van afegint capes i capes l’una darrere d’una altra durant mesos i mesos. El sistema constructiu poc difereix tecnològicament del dels romans, que utilitzaven maons i ciment. Així es continuen fent la majoria d’edificis. La fase humida, la fonamentació amb formigó, els forjats, els envans, llasten de forma crítica un procediment que requereix un any i mig de mitjana per poder ser habitat i amb possibilitat de múltiples fallades.