Xavier Vilajoana: "Ara una gran part de la vivenda social es destinaa la classe mitjana"

¿Quina importància té per al sector aquesta 25a edició? És l’edició de la reconsolidació. Després de la pandèmia i la crisi que va seguir, quan vaig assumir la presidència fa tres anys, un dels objectius era arribar a aquest punt. Hem recuperat un bon volum, i creiem que aquest és l’any en què es consolida definitivament. ¿Quines previsions tenen? Les entrades venudes ja superen els 22.000 visitants, davant els 21.000 de l’any passat. A més, aquest any comptem amb 350 expositors –davant els 314 del 2024– i una superfície expositiva de 12.000 metres quadrats, un 15% més gran que l’any anterior. Un 35% d’aquests expositors són marques internacionals, amb Turquia com a país protagonista. Ens basem en les relacions i l’interès generat en anys anteriors. Ankara té un paper fonamental en la construcció del nou Spotify Camp Nou de Limak Holding, o en el projecte residencial sostenible Ion Riva a Istanbul de Kalyon Cities. Com a país estrella comptarà amb una ponència en el Sustainable Building Congress i portarà 20 empreses expositores. Aquesta edició posa el focus en l’habitatge social. ¿Canvia el perfil dels visitants? No. El saló mostra allò en el que s’ha estat treballant i ofereix una finestra al futur, incloent-hi les tendències: tant assequibles com de luxe. És una fira molt transversal, on són presents tots els subsectors. Serveix per donar visibilitat a totes les innovacions. ¿Com veu el sector aquest gir cap a la vivenda assequible? La vivenda assequible no és nova, fa anys que la construïm. De fet, el 80% de la vivenda assequible a Espanya l’han fet promotors privats. La novetat és que ara una gran part es destina a la classe mitjana, que és la majoria de la societat. Com que se n’han fet poques, cal fer més esforç. Això sí, sense deixar de banda la resta de demandes. No seria bo centrar-se només en un tipus de producte i oblidar-se dels altres. "No només es tracta de construir més, sinó millor», va dir en la presentació de la fira. ¿No s’està construint bé ara? No, el que dic és que cada dia s’ha de construir millor, en tots els sentits: des dels materials, la seva traçabilitat, incloure més reciclats per fomentar la sostenibilitat fins a reduir l’ús de carboni. Són tasques acumulatives que ja s’han anat fent. El que és complicat és que aquests avenços tècnics comporten costos. Quan el mercat estigui saturat d’aquesta oferta més sostenible, els preus acabaran baixant. L’àrea metropolitana de Barcelona concentra 9 dels 10 quilòmetres quadrats més densos de població d’Europa. ¿Hi ha espai per construir més? Madrid i Barcelona tenen dues geografies molt diferents. Per això, la seva comparació s’ha de fer amb criteris equivalents. La capital madrilenya té 3,5 milions d’habitants, Barcelona 1,7. Si prenem l’àmbit metropolità de la capital catalana ja ens situem en termes més equiparables. Ara bé, pensar en la Gran Barcelona dels cinc milions significa millorar infraestructures i xarxa de comunicacions. Les distàncies s’han de mesurar en minuts, no en quilòmetres, només així podrem comparar les dues ciutats. És clar que la regulació no ajuda... ¿Quins canvis regulatoris creu que són més urgents? Des del sector estem negociant des de fa temps la modificació de la llei que obliga a destinar el 30% de les noves promocions a vivenda protegida. També demanem flexibilitzar els canvis d’ús del sòl, especialment en solars obsolets o en locals comercials en plantes baixes que ja no tenen sortida al mercat. Si es poguessin transformar en vivenda, estaríem fent petits passos que, en conjunt, alleujarien el problema. L’actual crisi de vivenda també ha posat el focus en la gestió del turisme o en el lloguer i compravenda d’habitatge per part d’estrangers. Barcelona és una ciutat cosmopolita, reconeguda mundialment. Aquí se celebren congressos, hi ve gent a estudiar... És un error tancar-se a un sol tipus de demanda. ¿On posem el límit? ¿En els que venen de Madrid? ¿D’Europa? ¿Dels EUA? Oferim tota mena de producte i hi ha d’haver espai per a tothom. El problema és que es construeixen moltes menys llars de les que es necessiten, per això cal augmentar l’oferta.

El més llegit