Carlos Cuerpo: "No hi ha influència de Junts o ERC en la decisió sobre la consulta per l’opa"

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, li ha negat autoritat per haver negociat un paquet d’ajudes contra els aranzels més ampli i li va manar que callés. ¿Per què no van acceptar incorporar en el pla alguna de les propostes que havia fet? Que s’hagi convalidat el reial decret llei és una molt bona notícia per a les empreses i els treballadors afectats pels aranzels. Lamentem que el PP s’hagi quedat sol en el no, juntament amb Vox. El perquè cal preguntar-lo a ells. En l’última reunió, ens van posar sobre la taula un ultimàtum. Si no firmava el document que ens van portar, s’aixecaven de la taula. Entre aquestes mesures, la primera era allargar la vida de les centrals nuclears. Jo crec que això deixa clar que ja no existia una voluntat de negociació per part del PP. Fins ara, les ajudes aprovades són de caràcter financer. Si els EUA acaben aplicant sobre la UE l’aranzel general del 20% que ara està en suspens, ¿seran necessàries ajudes directes per a les empreses? És prematur saber si seran necessàries o no. A nivell agregat, Espanya està menys exposada que altres països; però a nivell sectorial, sí que hi pot haver sectors amb un grau d’exposició més gran o algunes empreses que puguin tenir una particular afectació. Hem d’estar preparats per actuar-hi de manera de decidida. Però no anticiparia res. ¿Per què té sentit fer una consulta sobre l’opa del BBVA al Sabadell i no sobre un altre tipus de mesures, com l’augment de la despesa en defensa? Vagi per davant el respecte institucional per part del Govern a tots els actors involucrats en les diferents fases. Inicialment, per exemple, el BCE, encarregat de valorar l’impacte d’estabilitat financera, o la CNMC, encarregada de valorar l’impacte en la competència. El següent pas li correspon al Govern. ¿Què ha de fer el Govern segons la normativa, segons la llei de defensa de la competència? Valorar si eleva o no aquesta operació al Consell de Ministres. ¿Per què? Per veure si s’han de prendre mesures addicionals en funció de raons d’interès general, diferents de les de competència. I per ser capaços de prendre aquesta decisió, si elevar o no l’operació al Consell de Ministres, igual que han fet les institucions en l’àmbit de les seves competències, volem fer-ho amb la màxima garantia, amb tota la informació possible sobre la taula. Com que és molt difícil captar tota aquesta informació, hem pensat que ens podia donar un input addicional obrir aquesta consulta pública. ¿Si estem en una democràcia parlamentària, no hauria sigut lògic consultar-ho directament a les Corts? Potser la paraula consulta despista una mica. Això no és una consulta opa sí o opa no. El que estem demanant és informació relativa a l’existència de criteris o raons d’interès general que es puguin veure afectats per l’opa. No estem demanant l’opinió sobre quina decisió ha de prendre el Govern. Hi ha interpretacions que diuen que, en realitat, el que busca el Govern amb aquesta consulta és justificar, si arribés el cas, un no a l’opa. ¿És així? No. De fet, la mateixa consulta deixa obert fer aportacions que puguin anar en una direcció o una altra. La consulta l’únic que fa és reflectir les condicions d’interès general que hi ha en la mateixa normativa, a l’article 10.4 de la llei de defensa de la competència, i deixa obert a aquells actors o organitzacions que se’n puguin veure afectats reflectir allà la seva posició i la seva informació. ¿No és incongruent que el seu Govern no fes consulta en l’anterior operació de Bankia i CaixaBank i ara sí que la faci? La casuística és diferent. Estem en una etapa del procés en què, una vegada imposades les condicions de la CNMC en la segona fase, el Govern ha d’entrar a valorar si aquestes condicions han de tenir un afegit sobre la base de raons d’interès general. Llançar aquesta consulta pot ser una aportació útil a l’hora de prendre la decisió. [La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNCM) va autoritzar l’absorció de Bankia en primera fase, no en segona.] ¿Si vostès no necessitessin Junts i ERC com a suports en el Govern, creu que s’hauria fet aquesta consulta? No hi ha absolutament cap mena d’influència de Junts ni d’ERC ni de cap altre partit polític en la decisió sobre la consulta. ¿He sigut clar? ¿Va comentar el Govern la consulta amb Illa? ¿Què els ha traslladat o quin és el paper que ha jugat en això el president de la Generalitat? La relació que tinc amb el senyor Illa és molt fluida. De manera recurrent dialoguem sobre la fortalesa de la situació econòmica i qüestions d’àmbit financer. La decisió d’elevar al Consell de Ministres l’operació d’adquisició, així com la pertinència de fer la consulta, és del Govern. En el cas de Talgo, ¿què és el que està retardant l’operació? El grup basc Sidenor encara no ha firmat l’operació i hi ha un termini que s’acaba el 15 de maig. Estem en les últimes fases respecte a aquesta operació. Hi ha molts agents involucrats: Sidenor, el Govern central, el Govern basc... Tothom està apostant per una operació en què una empresa estratègica com Talgo continuï sent un puntal en un sector tan important com el del transport ferroviari. Jo espero que aquesta operació pugui sortir al més aviat possible. Soc optimista. ¿Quina és la idea del Govern sobre el paper d’Indra com a campió nacional o empresa tractora? Quan estem parlant d’un sector com el de la seguretat i la defensa, on tindrem, de manera estructural a la Unió Europea, una inversió més gran en els pròxims anys, és importantíssim tenir empreses que siguin capaces d’aprofitar l’element de tracció d’aquestes enormes inversions que vindran. ¿Què opina sobre la possible fusió d’Indra amb Escribano? La mateixa Indra ha reconegut un evident conflicte d’interessos per qüestions familiars. Bé, prudència per la meva part respecte a l’operació en si mateixa. Veurem si al final hi acaba havent una oferta en ferm. Aquesta operació es posarà sobre la taula o no i, en funció d’això, ja ho analitzarem. En una altra empresa en què l’Estat és un accionista destacat, Telefónica, apareixen informacions que parlen d’un ero important que afectaria 4.000 o 5.000 persones. ¿Què pot dir-nos sobre això? Que jo sàpiga, no hi ha hagut cap informació oficial per part de l’empresa, així que, de nou, prudència per part nostra.

El més llegit