El centre gravitatori de la indústria bèl·lica

Al Madrid del final dels 80, hi havia dies que el jove Ángel Escribano Ruiz agafava la bici i se n’anava des de Coslada fins a Getafe, a veure si trobava feina a la factoria d’avions CASA, la vella Construccions Aeronàutiques SA. Són 24 quilòmetres, menys d’una hora, poca cosa per a un xaval de 19 anys que també aspirava a convertir-se en ciclista professional. Aquell pedaleig de qui avui és el principal executiu de la indústria espanyola de defensa és part de les llegendes que sorgeixen quan s’ajunta gent del negoci. El trajecte Coslada-Getafe és una mesura cada vegada més petita en la cada vegada més gran trama metropolitana de Madrid. És una escala al mapa d’un sector en què la distància física sovint és més curta que la humana, com la que hi ha entre el president d’Indra i el seu germà Javier Escribano, al capdavant d’Escribano Mechanical & Engineering, una empresa fonamental de l’armament, que al seu torn és accionista d’Indra amb un 14,3%. Els dos germans s’asseuen en dos despatxos sense els quals no es pot entendre aquesta indústria i aquesta època. La secretària d’Estat Amparo Valcarce té esbossat un mapa polític amb quatre corredors industrials de la defensa: el Nord, que va de Ferrol fins a Saragossa; el corredor Sud, entre Huelva i Jaén; el Centre-Mediterrani, de Cartagena a Segòvia, i el de La Plata, que comença a Astúries i s’acaba a Sevilla. Però Madrid surt del mapa, és un corredor en si mateix, el centre gravitatori. Dels 19.688 milions d’euros que pesen la seguretat, la defensa, l’aeronàutica i el cosmos en el PIB espanyol, Madrid aporta gairebé la meitat: 8.263 milions, segons dades d’un informe realitzat el 2024 per la consultora PWC per a la patronal TEDAE. L’activitat a Madrid suposa un 54,86% del PIB industrial regional i ocupa 84.583 persones. Fer de cicerone al territori en què formigueja aquesta multitud és recórrer una línia recta, que bàsicament inclou des del despatx d’Ángel Escribano a la seu d’Indra a Alcobendas, a tocar de l’opulenta urbanització de La Moraleja, fins als hangars de la planta d’Airbus-Getafe, al populós sud industrial, el Gran Madrid que s’esllangueix cap a Toledo. Aquesta línia té dendrites extenses, una cap al corredor de l’Henares, on Escribano M&E fabrica armes autònomes. "Estacions remotes" les anomenen els militars, i Guardian i Sentinel les han batejat els seus creadors. Disparen soles, guiades per un ull robòtic. Planta centenària Una altra ramificació tira cap a Aranjuez, a tocar del camp d’Ontígola, on Indra manté una planta centenària. Dins, en una sala neta, van néixer els microcircuits amb què opera a 36.000 quilòmetres de la Terra el satèl·lit SpainSAT NG. I entre els seus murs es desenvolupen també sistemes d’aviònica i defensa electrònica que munta l’Eurofighter. Aquest caça europeu, gran, esvelt i punxegut com una vespa, té un gran niu al sud de Madrid. Cada dia, segons se succeeixen els torns, el vestíbul de l’estació de Rodalies Getafe Industrial i les rotondes adjacents al passeig John Lennon s’omplen de gent. Són els 9.000 empleats d’Airbus-Getafe, la planta industrial més gran del país. Un no se n’ha d’anar a l’Espanya buidada per trobar localitats amb menys veïns.

El més llegit