Un centre d’innovació militar de 220 milions

La d’aquest hivern ha sigut l’última collita d’olives a l’oliverar que queda en una punta del Polígon Empresarial Nuevo Jaén. Aquesta extensió de cultiu als afores de la ciutat canviarà el seu ús agrari per un de científic i militar. En una esplanada en què s’estan movent terres, s’aixecaran edificis i s’estendrà la pista de prova de drons més gran d’Europa, sota gestió del Cetedex. Les sigles del Centre Tecnològic de Desenvolupament i Experimentació de Defensa ja són un nom d’ús comú a la ciutat. Per a Jaén, Cetedex significa, entre altres coses, una expectativa de 220 milions d’euros d’inversió i 2.600 llocs de treball directes i indirectes. Són dos campus previstos, 648 hectàrees en què Defensa, a través de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), vol fer investigació i innovació sobre aeronaus no tripulades, robots terrestres connectats per 5G i per intel·ligència artificial. Els diners han començat a arribar a l’eix Jaén-Linares, de 45 quilòmetres. Els bascos de Sapa, fabricants de la transmissió del blindat 8X8 Dragón que espera l’Exèrcit, aposten 18 milions per a un centre d’R+D cofinançat amb el Cetedex. L’aterratge dels guipuscoans suposa capil·laritat industrial: sufraguen una càtedra d’enginyeria a la Universitat de Jaén. El Cetedex i la seva tracció afecta més centres docents. A la Universitat de Granada les Forces Armades li han encarregat desenvolupar l’algoritme que, amb intel·ligència artificial, defensi contra els eixams de drons... fills, alhora, d’una altra intel·ligència artificial. Té un cost inicial de 247.000 euros. El pla d’un gran centre d’innovació militar, símptoma del rearmament espanyol, ha caigut a Jaén com una pedra en un estany. Les ones s’estenen per 60 quilòmetres de serres traçades amb el punteig de les oliveres, en una província amarada en un sentiment vell de greuge, "marginada històricament dels grans projectes d’infraestructures", diu a l’assemblea el president dels empresaris andalusos, Javier González de Lara. Del sud venen diners eslovacs, el del grup MSM, en el capital de la Fábrica de Municiones de Granada, fins al paratge de Vadollano de Linares. Per la guerra d’Ucraïna i l’urgent rearmament europeu, la fàbrica afronta un pic de demanda de projectils d’artilleria tan gran que necessita més espai. Han comprat un vell polvorí. Són 900.000 metres quadrats. Interès del Pentàgon A Linares, la jove empresa Meltio ha creat una impressora 3D que abarateix la logística militar, i per la qual s’interessa el Pentàgon. Linares està fet a la cultura industrial, a la prosperitat, a ser focus d’aquest més de l’11% del PIB provincial que suposen les factories. Una ciutat mitjana, de 59.000 habitants, amb tradició d’escola d’enginyeria, veu ara arribar ara un altre tren a un polígon desaprofitat de 200.000 metres quadrats. Contractant 150 empleats, Escribano vol fabricar a Linares vehicles militars. I mitja hora d’autopista al sud, Defensa planeja experimentar amb la connectivitat dels seus vehicles amb 5G i la conducció autònoma de combois logístics. D’aquí la decisió de l’empresa armera.

El més llegit