En els últims anys, els fons de capital privat han irromput en el sector de les universitats privades a Espanya, ara en voga per la intenció del Govern d’endurir la proliferació de noves entitats. Parlem d’un mercat que genera una xifra de negoci d’uns 3.700 milions d’euros, que ha registrat importants creixements en els últims anys i que està conformat per poc més de quaranta institucions, majoritàriament controlades per fundacions o associacions vinculades a l’Església catòlica i algunes de les seves ramificacions, com els Jesuïtes i l’Opus Dei.
Tot i que sembli el contrari, la irrupció dels fons en aquest negoci és relativament recent. Sense anar més lluny, Permira (accionista d’eDreams), que va comprar l’Europeu de Madrid fa set anys, va traspassar l’abril del 2024 el 60% de l’entitat al suec EQT (antic amo d’Idealista), fita que demostra la forta gana existent per desembarcar en aquest mercat. No és l’única ‘megaoperació’ d’aquestes característiques en els últims anys: CVC (accionista de Naturgy o l’aceitera Deoleo) va pagar 630 milions d’euros pel 70% de la Universitat Alfonso X El Savi el 2019 i Sofina i Portobello Capital (propietari de les gasolineres Pleil o Supermercats Condis) han adquirit fa només dos mesos el 24% de Proeduca, grup darrere de la Universitat Internacional de La Rioja, valorant la companyia en 1.400 milions.
Els fons detecten una oportunitat
Els fons de capital privat han vist una oportunitat en el mercat de les universitats privades. ¿Per què? Guillermo Padilla, soci de Strategy & Value Creation de KPMG a Espanya, respon: «El sector educatiu privat espanyol està encara molt fragmentat, tant en formació reglada com no reglada, i això dona espai a formar grups amb ofertes més completes en totes les àrees d’estudi, incrementar l’eficiència a través d’un model més professional i sofisticat, i crear marques nacionals reconegudes i de prestigi. És un mercat amb capacitat de creixement i de diversificació, és resistent als cicles econòmics, on encara es pot aportar innovació i tecnologia per transformar l’experiència dels alumnes i diferenciar-se, i que té potencial d’internacionalitzar-se amb operacions en altres països i atraient estudiants estrangers».
Actualment, segons l’Observatori Sectorial DBK, elaborat per l’empresa estatal Informa, el conjunt de les universitats privades i escoles de negocis van registrar una xifra negoci el 2023 de 3.700 milions d’euros, després de registrar creixements per sobre del doble dígit en els últims dos anys. La seva facturació, però, suposa només d’un terç dels diners que mou un altre negoci similar; el de les escoles privades, amb un volum acumulat de 13.650 milions d’euros el curs 2022/2023. Fonts privades consultades expliquen que es tracta d’un mercat que exigeix als gestors una gran especialització per a una correcta gestió –que al seu torn és complexa–, però que maneja uns marges molt alts. La forma de crear valor i obtenir retorn per als fons és créixer de forma orgànica, incrementant l’oferta acadèmica amb noves titulacions, i inorgànica, segons Padilla de KPMG.
El control de l’Església
El mercat de l’educació privada a Espanya està controlat majoritàriament, tot i que no de forma monopolística, per tres grups d’influència dins de l’Església catòlica. D’una banda, hi ha els Jesuïtes, un dels pioners de l’educació a Espanya. Aquesta ordre religiosa està darrere d’universitats com la Pontifícia de Comillas a Madrid, Deusto al País Basc, Loyola a Andalusia o ESADE a Catalunya. El segon grup són les institucions en mans de l’ Opus Dei, principalment la Universitat de Navarra i la Universitat Internacional de Catalunya. Finalment hi ha l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, que controla a través de la Fundación Universitaria San Pablo CEU la mateixa Universitat CEU San Pablo (Madrid), Universitat CEU Cardenal Herrera (Comunitat Valenciana), la Universitat Abat Oliba CEU (Catalunya) o Universidad Fernando III (Andalusia).
No són les úniques fraccions dins de l’Església en l’educació superior privada. També és present la congregació dels Legionarios de Cristo, titulars de la Universidad Francisco de Vitoria; l’Arquebisbat de València, amo d’Universitat Catòlica de València (UCV); la Conferencia Episcopal Espanyola, que controla la Universidad Pontifici de Salamanca; els Sacerdotes del Sagrado Corazón de Jesús, congregació darrere de la fundació propietària d’ESIC University; l'institut secular de Cruzados de Santa María, la Universidad Católica de Ávila, mentre que tres fundacions ideològicament properes a l'Opus Dei —però que no pertanyen a la prelatura— són les impulsores de la Universidad Villanueva o una fundació.
Un petit grup, en mans de fundacions laiques i propietaris privats
Dins de l’ecosistema espanyol, hi ha un altre grup d’entitats que estan en mans de fundacions o associacions amb un perfil laic, així com altres de famílies o inversors privats. Aquest últim cas és el de la Universitat Camilo José Cela, propietat d’un grup educatiu de la família Segòvia, SEK Education, amo de diverses escoles privades a Espanya, França, Irlanda, Qatar i l’Aràbia Saudita. També de Grupo Planeta, controlat per la família Lara, titular de la Universitat Internacional de l’Empresa, o IE University, que pròximament rebrà la classificació d’universitat i que va ser fundada i està participada per la família de l’Alcázar.
Entre les associacions i fundacions propietàries d'institucions educatives destaca l'Associació Espanyola de Banca, institució darrere de CUNEF, la Fundació Universitària San Antonio, propietària de la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia (que té un caràcter catòlic, però la seva gestió està fora de l'àmbit religiós), o la Universitat Ramon Llull, propietat d’una fundació que comparteix nom. Finalment, hi ha un petit grup amb fórmules de propietat diferents. Per exemple, la Mondragón Universitatea, ubicada al País Basc, és d’una cooperativa sense ànim de lucre conformada pels seus treballadors. Un altre rara avis és la Universitat Oberta de Catalunya, tot i que recolzada per la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, és de propietat pública i de gestió privada, igual com la Universitat de Vic.