Evitar desaprofitar i prioritzar el local

Ferran Adrià afirma que "ser sostenibles a la cuina hauria de ser obligatori", advoca per "aprendre a comprar" i afirma que "és millor una bona sardina que una mala llagosta".

Evitar desaprofitar i prioritzar el local

"Quan vaig començar a la cuina, fa 40 anys, ningú mai m’hauria preguntat per això. Parlar de sostenibilitat en aquells moments era una raresa, però ara ja està a l’ordre del dia", explica Ferran Adrià sobre quina és la seva recepta per a una cuina que sigui més respectuosa amb el medi ambient. "Hi ha moltes formes i molt senzilles d’aconseguir-ho, però gairebé ningú les aplica. Potser hauríem de començar per parlar més d’aquestes coses d’estar per casa que de solucions tecnològiques futuristes que no estan a l’abast de tots i que són gairebé impossibles d’aconseguir", assenyala el xef català des de la trobada The Food Changemakers, celebrada aquesta setmana a Madrid, on se li ha atorgat un premi pel seu compromís amb la innovació alimentària i l’educació de les futures generacions de cuiners de primera divisió.

Adrià, president d’elBullifoundation, afirma sense embuts que "ser sostenibles a la cuina hauria de ser obligatori" tant per als hotelers i els cuiners professionals com també per a les persones que cuinen a casa i que, plat a plat, poden marcar la diferència al planeta. "Sé que de vegades resulta complicat, que no tothom s’ho pot permetre i que vivim en un món ple de contradiccions i en el qual moltes vegades és difícil centrar-se en aquest tipus de qüestions. Però tot i així, crec que el compromís amb una alimentació sostenible és una obligació que tenim com a societat tant per fer front al canvi climàtic com per tornar a cohesionar les persones", assegura Adrià des de l’espai TRAM de Madrid, una entitat reconeguda amb una estrella Michelin verda gràcies al seu compromís amb la sostenibilitat.

Per a ell el compromís amb l’alimentació sostenible ha de començar "pels de dalt" i, a poc a poc, ha d’anar calant en la resta la societat. "Jo compro productes ecològics perquè gràcies a Déu m’ho puc permetre. Però mai obligaria una persona que guanya 1.200 euros al mes, amb dos fills i una hipoteca, a comprar-se un pollastre ecològic de 30 euros o uns tomàquets de quilòmetre 0 que van a 10 euros el quilo. El discurs ecològic només triomfarà si som pragmàtics i parlem de coses que de veritat es poden fer i que poden tenir un impacte real", argumenta Adrià, alhora que defensa la necessitat que els productes ecològics i sostenibles fins ara considerats gurmet siguin cada vegada més accessibles.

¿Què podem fer?

Però llavors, ¿què podem fer cadascun de nosaltres, dins de les nostres possibilitats, per ser més sostenibles a la nostra cuina i en el nostre dia a dia? Adrià advoca per dues fórmules. La primera, i més important, és "aprendre a comprar", i, sobretot, "fer-ho cada dia". "O a tot estirar per a dos dies. Això ens permet fer un consum més conscient, tenir sempre aliments frescos i evitar el desaprofitament. Es tracta d’un gest que no implica gastar més diners i que, a més, ja ens ajuda a ser molt més sostenibles en el nostre dia a dia". I el segon consell és prioritzar aliments de qualitat i de proximitat. "Sempre dic que és millor una bona sardina que una mala llagosta", afirma convençut.