La bretxa salarial en les cúpules baixa, però a la dona encara li costa ascendir

La diferència entre el que guanya una dona que arriba a ocupar un càrrec directiu en comparació amb el seu parell masculí s’ha anat reduint durant els últims anys. Encara, de mitjana, no cobren el mateix, malgrat que aquesta bretxa hagi anat a la baixa; si bé el principal problema que es troben les dones amb aspiracions professionals no és arribar al cim i cobrar menys, sinó el mer fet d’arribar-hi. Un estudi publicat ahir per l’escola de negocis Eada i la consultora Icsa xifra la bretxa salarial mitjana entre directius en els 10.894 euros bruts a l’any. Ells cobren, de mitjana, 95.541 euros bruts anuals, enfront dels 84.647 euros bruts que perceben elles. Unes xifres que representen una bretxa del 12,9%, superior a la que hi ha entre els comandaments intermedis (11,6%) i els empleats (9,7%). L’informe d’Eada i Icsa assenyala que aquesta bretxa retributiva entre directius s’ha anat moderant any rere any durant els últims tres lustres. Fa 15 anys una dona guanyava 100 euros per cada 117 euros que guanyava un home. Avui la diferència és de 12,9 euros. En paral·lel, la presència de les dones en càrrecs directius ha anat creixent, si bé el ritme al qual tanca la seva bretxa és més lent. Fa 15 anys de cada 100 càrrecs directius, 13 estaven ocupats per dones; avui en són 17. "Com més responsabilitat, menys presència. Tenim molta feina per fer i som molt lluny de la paritat", va resumir l’enginyera industrial i sòcia directora de l’àrea de consultoria d’Icsa Grupo, Indry Canchila. Tendència en augment No obstant, la presència d’aquestes dones no és igual en tots els departaments i responsabilitats i existeix l’efecte anomenat parets de vidre, és a dir, les dones tendeixen a poder escalar en certs departaments, però no en d’altres. Elles es concentren en directores de comunicació, de recursos humans o de màrqueting, mentre que és molt menys freqüent trobar-les com a directores generals, de producció o de noves tecnologies. "És una tendència que veiem any rere any" i que ha augmentat respecte a la que hi havia fa 15 anys, va destacar Canchila. "L’equitat salarial no s’aconseguirà només amb més dones en lideratge, sinó canviant la manera en la qual la feina i la cura es reparteixen. La corresponsabilitat i la conciliació són claus perquè la flexibilitat no signifiqui renunciar a un salari just", destaquen els autors de l’informe. Amenaça de la ultradreta Des d’Eada i Icsa alerten que la recent onada reaccionària que ha portat diverses dones d’ultradreta a quotes de gran poder polític, com per exemple Giorgia Meloni (Itàlia), Marine Le Pen (França) o Alice Weidel (Alemanya), amenaça de frenar l’augment de les dones en càrrecs directius empresarials. Que les organitzacions tinguin menys consciència per promoure la diversitat en les seves cúpules pot frenar l’avenç, lent, però continuat, registrat durant els últims anys. Per apuntalar la tendència, des d’Eada i Icsa reclamen "més llocs de treball que es basin en la responsabilitat, la flexibilitat i els resultats".

La bretxa salarial en les cúpules baixa, però a la dona encara li costa ascendir

Les directives es concentren en àrees de recursos humans, màrqueting o comunicació

El més llegit