El Govern revisa els impostos propis i estudia com atraure més inversions

La Conselleria d’Economia està analitzant el comportament i l’eficàcia dels tributs propis de la Generalitat "per veure quin destí se’ls està donant i confirmar si responen a l’objectiu per al qual van ser creats", va explicar ahir al consellera Alícia Romero en la presentació de les dades provisionals de la liquidació de l’exercici del 2024. Entre la quinzena d’impostos creats i recaptats per la Generalitat es troben, per exemple, el que s’aplica sobre els grans establiments comercials, la taxa turística, el recentment creat sobre les vivendes buides i també el que s’aplica sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, entre d’altres. "En cas que vegem que no compleixen aquest propòsit, conjuntament amb els nostres socis d’investidura, plantejarem una revisió", va anunciar Romero després d’admetre que han detectat un comportament molt diferent entre els impostos cedits, que majoritàriament han augmentat la recaptació (el de successions va augmentar un 17% l’any passat respecte al 2023), i els propis, que, per contra, o bé s’han estancat (com el dels grans centres comercials) o fins i tot baixen (com el de les begudes ensucrades i el del medi ambient). De tota manera, va afegir, "la finalitat d’aquests tributs no és recaptatòria, sinó de canviar comportaments". Atracció de talent Romero va relacionar el procés de revisió dels impostos propis de la Generalitat amb les converses que mantenen, va dir, amb les organitzacions empresarials. "Hem encarregat a l’Institut d’Economia de la Universitat de Barcelona que analitzi quines modificacions es podrien fer per a la potenciació de l’activitat econòmica i l’atracció de talent", va afirmar la titular d’Economia. El document podria estar a punt "aviat", de manera que el Govern no trigarà a començar a treballar en possibles modificacions. Visiblement satisfeta amb les xifres, Romero va destacar que, d’una banda, el 2024, la Generalitat va tancar els comptes amb un superàvit de 338 milions d’euros, el primer exercici en positiu des del 2007, i va reduir el dèficit gairebé un punt, de l’1,37% del PIB al 0,41%. Ara bé, sense arribar a situar-se per sota del límit establert, que és del 0,1%. Els ingressos no financers van ascendir a 40.513 milions d’euros, 5.150 milions més que els obtinguts el 2023 (un 14,6% més), en el que és "el creixement més elevat de la història en aquest capítol per a la Generalitat", va destacar la consellera. En concret, gràcies al model de finançament es van aconseguir 4.569 milions, un 18,1% més, mentre que els tributs propis i cedits van repuntar, en conjunt, un 11,2% i van generar 555 milions més, fins a un total de 5.509 milions. En concret, el de successions i donacions va créixer un 17,5%, fins als 1.153 milions, i el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats va aportar 2.774 milions, un 12,7% més. El tercer en el rànquing d’ingressos va ser l’impost sobre el patrimoni, que va generar 761 milions d’euros, un 9,5% més que l’any 2023. En un context d’inflació, també van pujar les despeses no financeres per a la Generalitat, tot i que l’augment en aquest cas va ser més moderat que el dels ingressos. Les arques públiques van gastar un 8,8% més que el 2023 i es van situar en 41.111 milions, 3.321 milions més que l’exercici anterior. Així les coses, Catalunya va tancar l’any amb un dèficit equivalent al 0,41% del PIB, com va comunicar dijous el Ministeri d’Hisenda. La consellera va ressaltar que l’any passat es va aconseguir un grau d’execució mitjana dels pressupostos del 96,7%, tot i que va avisar que la dada pot ser "enganyosa" al tractar-se d’uns comptes prorrogats. Despesa sanitària En matèria de sanitat, la despesa es va situar al voltant dels 15.900 milions d’euros i va confiar que l’anomenada despesa desplaçada, és a dir, la que es trasllada d’un any per al següent i que el 2024 va sumar els 2.600 milions, es pal·liï en "tres o quatre anys" perquè el pressupost inicial en salut s’acosti al real. En el capítol de personal, la despesa va créixer un 9%, entorn dels 1.000 milions, un import que va justificar en l’estabilització del personal de la Generalitat que hi va haver l’any passat. La bona dinàmica dels ingressos va permetre que el 2024 es continués reduint el període mitjà de pagament a proveïdors fins als 27 dies, "quan l’agost passat era de més de 38", va destacar. Romero va admetre que la intenció del Govern de Salvador Illa de tornar als mercats institucionals per obtenir un millor finançament, "amb uns interessos menys alts que els que hi ha actualment", haurà d’esperar fins que s’apliqui la condonació parcial de deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA), anunciat pel Govern de Pedro Sánchez. "La quitació podria aprovar-se aquesta primavera al Congrés, i això significa que podria fer-se efectiva cap a la tardor", va augurar la consellera.

El Govern revisa els impostos propis i estudia com atraure més inversions

Economia estudia si els tributs «responen a l’objectiu per al qual es van crear»

La Generalitat va tancar el 2024 amb un superàvit de 338 milions d’euros, primer exercici en positiu des del 2007

El dèficit públic es va reduir quasi un punt, de l’1,37% al 0,41%, però segueix per sobre del límit del 0,1%

El més llegit