Un dels efectes que ha implicat l’entrada en vigor de la llei d’habitatge a Espanya és, per a bé o per a mal, que els contractes de lloguer s’han allargat. Així, davant la falta d’oferta de pisos per arrendar, la durada mitjana dels contractes de lloguer ha passat a ser de gairebé quatre anys i la rotació o canvi de inquilí se situa per sota del 10%, quan entre 2006 i 2021 la mitjana superava el 20%, segons dades que ha facilitat aquest dimarts la firma Amat Immobiliaris.

"Un 53% dels que decideixen no prorrogar els contractes al·leguen que ho fan per posar aquest immoble a la venda", explica Guifré Homedes, director general de l’empresa. La resta, afegeix, argumenten que és per destinar aquest pis als seus fills. "En localitats com Sant Cugat, hi va haver moments l’any passat en què un terç dels pisos a la venda procedien del lloguer".

La constatació del responsable d’Amat Immobiliaris, a partir de les dades recollides per la companyia al llarg del 2024, confirmaria la tesi d’aquells que asseguren que molts dels immobles que han desaparegut del mercat del lloguer han passat al de compravenda, en resposta a la inseguretat jurídica que ha provocat la llei estatal i les mesures de contenció de preus.

En contra d’aquesta lectura, la Generalitat (i també el Ministeri d’Habitatge) apunta que aquests pisos s’han passat, en canvi, al mercat del lloguer de temporada, un segment que urgeix regular.

Sigui com sigui, Homedes va reiterar ahir que el mercat de lloguer ha continuat marcat per l’escassetat d’habitatges i un context molt difícil, en què els propietaris busquen "el millor candidat" per la "poca oferta que existeix". Això ha provocat un augment dels lloguers a estrangers, que ja són el 59% de les firmes de nous arrendaments a Barcelona el 2024, dels quals un 44% són europeus i un 39%, americans.