El Cercle d’Economia considera que la reforma del sistema de finançament autonòmic «no es pot ajornar ni desaprofitar» perquè suposa «una gran oportunitat» per abordar desequilibris territorials. La institució liderada per Jaume Guardiola aposta per fer-ho amb un model «federal», com el dels Estats Units o el Canadà, i descarta un model més semblant al concert foral que tenen a Navarra i el País Basc, «on l’aportació solidària és inferior i seria insostenible per a tot Espanya».
L’organització empresarial va fer pública la nota d’opinió La reforma del sistema de finançament: una oportunitat social, econòmica i política, en què assegura que la reforma és «imprescindible» per dotar la Generalitat dels recursos necessaris per fer front als reptes que té Catalunya, «que s’han fet més exigents amb el temps». Si es produeix aquesta reforma, l’autogovern de Catalunya «podrà fer un salt endavant» i totes les comunitats autònomes en sortirien reforçades sense excepció. «És una gran oportunitat perquè si s’acaba materialitzant en la línia que s’intueix representa un canvi de paradigma, un canvi de fons en el sistema de finançament, que està en línia amb el que s’ha reclamat fins ara», va explicar Miquel Nadal, director general del Cercle.
Ara bé, el Cercle d’Economia apunta que hi ha tres elements clau que cal tenir en compte en aquest procés de negociació. El primer: «És imprescindible dotar de més recursos l’Agència Tributària de Catalunya», un dels elements centrals de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC. L’objectiu és que aquest organisme passi a gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos de Catalunya, excepte els que siguin de naturalesa local, i per fer-ho «necessita més recursos». «A més, s’ha d’assegurar una transició ordenada i sense riscos, així com una gran coordinació entre administracions», va apuntar Nadal. Per aconseguir-ho, l’entitat aposta per incloure un representant estatal en els òrgans de govern de l’Agència Tributària catalana i alhora establir els mecanimes que facin falta per compartir –i accedir-hi– les dades de les dues institucions, que assegurin una bona gestió dels impostos i una lluita eficient contra el frau.
El segon punt que els sembla essencial és la distribució de recursos entre administracions, que, a la pràctica, es tradueix en un càlcul de la despesa que fa l’Administració central a Catalunya i de la despesa que no es fa directament però que beneficia els catalans. L’entitat remarca la importància de crear un comitè d’experts independents que calculin aquesta distribució de recursos entre Estat i Generalitat per evitar caure en debats polítics. Un cop fixada aquesta quantitat «és important preveure com cal actualitzar la quantitat estipulada».
«Qui paga què»
En tercer lloc, és clau, segons el Cercle, que la contribució solidària al conjunt de l’Estat es faci de manera «molt més transparent, que quedi clar qui paga què; més eficaç, que permeti accedir tots els espanyols a serveis públics bàsics; i més justa, respectant el principi d’ordinalitat». En aquesta línia reclama a més que es tingui en compte el cas específic de Madrid, que com a capital «té grans responsabilitats però també grans avantatges». Per exemple, «la Comunitat de Madrid es beneficia d’una concentració desproporcionada d’ocupació pública estatal». «Tenen un 40% més de funcionaris per cada cent habitants que Catalunya –va detallar Nadal–, la qual cosa representa un element estabilitzador en temps de crisi i que s’ha d’analitzar amb rigor» per poder-ho tenir en compte en els càlculs.
Segons l’opinió de Guardiola, «no és la primera vegada que l’ambició reformadora procedent de Catalunya actua com a motor de canvi en el conjunt d’Espanya», i ha assegurat que, en el passat, ha permès assolir fites que semblaven impossibles i ha de donar més recursos al conjunt de les comunitats autònomes.