Catalunya ha concedit el 63% dels fons de la UE per rehabilitar vivendes

Les subvencions amb fons Next Generation europeus impulsades des del 2021 havien d’exercir de gran motor en la rehabilitació i millora d’edificis i habitatges, però amb dades del conjunt de Catalunya a finals de febrer del 2025, el resultat és molt dispar en funció de cada programa d’actuació. En conjunt, de 431 milions de dotació pressupostària, s’han concedit o reservat per a projectes beneïts 275 milions, el 63%. Però el programa per a edificis ha rebut moltes més peticions (per valor de 220,3 milions d’euros) que la dotació inicial pressupostada, de 125,25 milions, mentre que el dedicat a conjunts de habitatges en barris fràgils comptava amb 228,3 milions i les sol·licituds fins ara només sumen 156,7 milions, dels quals se n’han assignat únicament 75,2. I un altre tant passa amb el programa 4 de vivendes, amb 39 milions previstos per a ajudes i una demanda de 22,4 milions, dels quals 9,5 han tingut ja una resposta positiva. El balanç, segons assenyala l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (ACH), suma les seves dades i les de les altres dues entitats gestores de les ajudes, que són el Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB) i el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH). El termini per beneficiar-se’n es va ampliar fins al juny del 2026 com a data màxima de finalització de les obres, cosa que ha donat oxigen a les administracions per poder distribuir a temps tots els recursos econòmics. Cada programa té diferents terminis d’execució una vegada es notifica l’acceptació d’una sol·licitud. Tràmit excessivament complex «El problema és que, una vegada més, els processos administratius per posar en marxa aquestes adaptacions a les exigències d’eficiència energètica i descarbonització acaben sent complexos i les comunitats de propietaris desisteixen d’emprendre’ls», lamenta el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa Calsamiglia. És el cas, per exemple, del programa 3, el que afecta edificis, així com el 5, que està centrat en l’obtenció del llibre de l’edifici (un estudi tècnic sobre les característiques de l’edifici que ajuda la propietat al seu manteniment per allargar la vida útil de l’edifici i evitar-ne la degradació, detallant les actuacions necessàries per millorar l’eficiència energètica) i en projectes relacionats amb això. Aquest últim comptava amb una dotació de 25,9 milions, però ha rebut peticions per valor de 35,8. Fins al moment se n’han concedit o reservat 12,1, mentre que la resta continua pendent de revisió. Posant l’exemple de la rehabilitació de façanes, passa que les condicions per acollir-se a les subvencions Next Generation són tan exigents que el seu cost és molt superior a una rehabilitació estàndard. D’aquesta manera, fins i tot amb les ajudes concedides, alguns veïns poden acabar rebutjant-les i optant per obres que siguin més modestes i que no tindran retorn en termes de millora energètica. Això significa que part de les ajudes concedides no s’acabaran executant. I un altre element que complica l’operativa és que l’administració no paga fins que el treball està executat, facturat i abonat inicialment per l’interessat. Això suposa un fre per a moltes butxaques. El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida explica que encara que els inicis van ser lents, en els últims mesos la tramitació ha agafat ritme. Fins a 6.000 euros per vivenda En conjunt, el total sumat de les sol·licituds (435,2 milions) queda lleugerament per sobre del pressupost global de 431 milions. Se n’han concedit 275, davant 179,1 que estan en estudi, i 5,3 denegats. Però això no suposa que tots els projectes acabin prosperant, ja que l’interès suscitat per cada programa és molt diferent. Cal veure si els recursos podrien finalment redistribuir-se. Disseccionant els resultats fins ara, en el cas del programa 1 de barris –en entorns residencials de rehabilitació programada (ERRP) prèviament delimitats als municipis– es comptabilitzen sol·licituds molt per sota dels pressupostos disponibles (228, 3 milions, els més alts de tots els programes de rehabilitació). Fins al moment s’han concedit només per valor de 75,2 milions, sense denegacions computades i amb expedients pendents per valor de 65,8 milions. És a dir, que queden almenys uns 72 milions d’euros sense ni tan sols sol·licitar i més de 150 sense assignar. En el cas d’edificis, amb més demanda que recursos, s’ha donat llum verda a 103,9 milions, cosa que significa que els 115 milions que sumen les ajudes sol·licitades i pendents de resposta tindran moltes denegacions, tret que s’apliquin ajudes suplementàries. En el cas de vivendes, que són per a casos individuals i per un màxim de 6.000 euros per canviar finestres, aïllar façanes o canviar sistemes de climatització, dels 39 milions disponibles en queda encara reserva, tenint en compte que se n’han sol·licitat poc menys de la meitat i s’han rebutjat sol·licituds per valor de 3 milions al no complir els requisits necessaris. Només estan concedits fins al moment 9,5 milions i poc més està en revisió. Un capítol a banda és el destinat a la construcció de lloguer social, que gestiona només l’ACH. Es partia d’una dotació de 159,7 milions, però les peticions en sumen fins ara 133,9. La bona notícia aquí és que gairebé totes s’han resolt ja favorablement (per valor de 105,4 milions). n

Catalunya ha concedit el 63% dels fons de la UE per rehabilitar vivendes

De la dotació de 431 milions, s’han aprovat projectes per valor de 275 milions

La major part sense assignar és del programa per a barris fràgils

El termini per beneficiar-se’n es va ampliar fins al juny del 2026 com a data màxima del final de les obres

El més llegit