Espanya encara no ha executat el 85% dels projectes del Pla de Recuperació

Queda un any i mig per acabar de complir els més de 300 objectius de reformes i inversions compromesos per Espanya amb la UE en el marc dels fons europeus Next Generation EU. Toca prémer l’accelerador per arribar a finals de l’agost del 2026 amb els deures fets i amb el total de 163.000 milions assignats a Espanya (en subvencions i préstecs) gastats o compromesos. Segons l’anàlisi de Caixabank Research, a Espanya li queda per complir el 85% de les fites i objectius d’inversió previstos en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR). En concret, falta per executar la major part del pressupost en rehabilitació d’habitatges, política industrial, renovables, recursos hídrics i hidrogen verd, entre altres programes d’inversió. Èmfasi en les reformes "Fins ara, Espanya ja ha complert el 70% de les reformes del pla [algunes, de gran envergadura, com la laboral, la de pensions o la de la formació professional], però només amb el 15% dels projectes d’inversió, en part per la mateixa naturalesa del pla, que en els primers anys posava més èmfasi en les reformes, i en part per alguns retards inicials en la implementació", afirma el servei d’estudis en una anàlisi publicada ahir. La llista de fites pendents d’executar inclou, per exemple, implantar zones de baixes emissions municipals, incrementar l’ús de tecnologies digitals en 171.000 pimes, modernitzar la irrigació de 160.000 hectàrees, renovar 285.000 vivendes amb un estalvi energètic mínim del 30%, construir 20.000 vivendes socials, desplegar 238.000 vehicles elèctrics i punts de recàrrega, cobrir el 75% de la població amb 5G o restaurar 145 quilòmetres de zones costaneres, entre d’altres. Tal com va ser dissenyat pel Govern, el Pla de Recuperació es va centrar en els seus primers tres anys en reformes, per després enfocar-se en fites lligades a inversions el 2024-2026, una vegada que Espanya, a través d’una addenda al pla, va sol·licitar a la UE el tram de préstecs amb càrrec als fons Next Generation EU. Des del 2021, quan va arrencar el Pla de Recuperació, fins a finals del 2024, les administracions públiques han culminat el 15% de les inversions previstes (amb prou feines uns 27 objectius d’inversió), si bé aquesta petita proporció va servir per absorbir un volum important de fons: gairebé 48.000 milions d’euros, el 60% dels 80.000 milions d’euros a fons perdut assignats inicialment a Espanya per la UE. En concret, el 2024, es van executar 14.400 milions d’euros, quantitat lleugerament inferior a la del 2023 (16.450 milions) i una mica superior a la del 2022 (12.400 milions). "Per al 2025 preveiem que s’executin prop de 20.000 milions d’euros en subvencions i que es comencin a desplegar les inversions de l’addenda finançades amb préstecs, com la línia ICO Verda", apunta Javier García-Arenas, autor de l’anàlisi de Caixabank Research. Existeix un nombre molt important de projectes d’inversió per executar (el 85% del total: unes 152 fites i objectius), si bé representen un import més baix: uns 36.500 milions (el 40% del total de subvencions assignades). A més dels 80.000 milions en subvencions, la UE ha assignat a Espanya 83.000 milions més en préstecs (163.000 milions en total) per avançar en inversions a favor de la doble transició verda i digital de l’economia espanyola. Les subvencions que no es gastin abans de l’agost del 2026 o els préstecs que no es comprometin abans d’aquesta data seran diners perduts per a Espanya, que tornaran a les arques europees. El Ministeri d’Hisenda presenta Espanya com "el país amb més fites i objectius de transferències complerts en termes absoluts i el país que més transferències ha rebut del Mecanisme de Recuperació i Resiliència [prop de 48.000 milions]" en espera que Brussel·les aprovi la sol·licitud del cinquè pagament (9.100 milions en subvencions i 16.000 milions en préstecs). Aragó, al capdavant Entre les comunitats amb més despesa executada per càpita el 2021-2024, Caixabank Research destaca Aragó (1.600 euros per habitant), amb importants inversions en renovables i la futura gigafactoria de Stellantis i CATL, a Figueruelas; Castella i Lleó, amb inversions en agroalimentari, digitalització i pimes; Extremadura, amb inversions en infraestructures ferroviàries i la construcció d’una gigafactoria de liti a Navalmoral per part d’Envision-AESC, i el País Basc i Navarra, amb inversions en mobilitat sostenible i renovables. Al darrere, se situen Andalusia i les Canàries (uns 650 euros per habitant). En el cas de Catalunya, la despesa executada del Pla de Recuperació fins al moment se situa en prop dels 1.000 euros per càpita. "En definitiva –segons Caixabank Research–, els fons europeus estan sent un motor important de l’economia espanyola i s’acosta el moment de la veritat per acabar d’executar-los plenament. Per a això caldrà posar-se mans a l’obra i agilitzar la càrrega burocràtica. No podem oblidar que falta un bon tros per recórrer i el temps apressa", remata l’economista García-Arenas.

Espanya encara no ha executat el 85% dels projectes del Pla de Recuperació

Les administracions només han resolt el 15% de les reformes i inversions compromeses amb la UE, si bé per un elevat import de 48.000 milions d’euros, el 60% de la despesa prevista

El més llegit