L’opa sobre el Sabadell entra en la fase decisiva amb les mirades en el Govern

L’oferta pública d’adquisició (opa) llançada pel BBVA sobre el Sabadell a principis de maig està entrant en la fase decisiva 10 mesos després. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) està a prop de culminar la seva anàlisi de la concentració en segona fase –un procés més llarg de l’habitual– i es preveu que emeti el seu dictamen a finals de març o principis del segon trimestre. En l’entorn de l’operació s’ha instal·lat la impressió que, tret de sorpresa, la resolució de l’organisme no farà el BBVA desistir. En conseqüència, totes les mirades estan posades en el Govern, que s’ha declarat contrari a la integració i té a la seva mà l’opció legal d’imposar-li unes condicions addicionals que podrien fer llançar la tovallola al banc. L’escenari considerat central per diverses fonts, així, és que la CNMC aprovi l’operació amb uns compromisos (oferts pel BBVA i acceptats per la institució després d’una negociació) o condicions (imposades per aquesta última) més grans que els 14 proposats al principi per l’entitat d’origen basc, però acceptables per a aquesta. Com va avançar aquest diari al novembre, el BBVA ha estat disposat en tot moment a aprofundir els seus compromisos en les àrees en què la CNMC va tenir dubtes sobre l’eficàcia de la seva proposta inicial. Són dues de les cinc en què va trobar riscos a la competència: el flux i les condicions del crèdit a les pimes i els pagaments tant físics via TPV (terminals de punt de venda) com online. En aquest context s’interpreten les recents declaracions del conseller delegat del Sabadell, César González Bueno, en què reclama a la CNMC que canviï la seva metodologia d’anàlisi i l’insta a imposar al BBVA unes condicions de diferent tipus i més severes que les de la fusió CaixaBank-Bankia, inspiradores de les propostes pel banc d’origen basc. L’entitat catalana, que s’oposa a l’opa, defensa que es condicioni l’operació a la venda de part del negoci de pimes, especialment a Catalunya i el País Valencià. «A la CNMC se li planteja el dilema d’assegurar-se que es manté la competència o seguir la seva metodologia històrica», va defensar el banquer en la seva entrevista amb EL PERIÓDICO. Estudi per codis postals Malgrat això, sembla més que improbable que l’organisme canviï de metodologia. Durant una compareixença al Congrés al setembre, la seva presidenta, Cani Fernández, va remarcar en fins a tres ocasions que la seva metodologia per analitzar fusions bancàries «és molt clara», «està molt establerta» i és «ja l’habitual». Consisteix en l’anàlisi codi postal a codi postal de tots els productes i els serveis de les entitats i va ser creada precisament per tal d’analitzar la fusió CaixaBank-Bankia, ja que abans l’anàlisi es feia a escala del mercat nacional. El fet d’haver-lo dissenyat el 2020 l’escuda de possibles suspicàcies. Diferents fonts, això sí, afirmen que els tècnics de la CNMC van ser partidaris d’aprovar l’operació en primera fase amb els compromisos proposats pel BBVA, cosa que hagués impedit al Govern pronunciar-s’hi, i que va ser el consell de l’organisme el que va decidir portar-la a fase dos, després de la qual l’Executiu sí que pot intervenir. De fet, la recent renovació de part dels seus consellers per part de l’Executiu ha despertat algun recel. Amb tot, la composició de la seva Sala de Competència –pels seus equilibris interns i el perfil professional de la majoria dels seus integrants– sembla fer improbable una decisió amb un caire més polític que tècnic. Si es compleix aquest escenari central d’un dictamen acceptable per al BBVA, és quan el Govern tindrà l’opció d’intervenir. La llei de defensa de la competència del 2007 estableix que tant si la CNMC prohibeix la concentració (altament improbable) com si li imposa requisits (el més plausible), el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, disposarà de 15 dies per decidir si eleva l’operació al Consell de Ministres. Aquest, al seu torn, tindrà un mes per confirmar la decisió de la CNMC, aprovar l’operació sense condicions o imposar-li’n d’altres mitjançant un acord que «haurà d’estar degudament motivat en raons d’interès general diferents de la defensa de la competència». Alguns juristes interpreten que aquesta instància estava pensada originalment per suavitzar els possibles dictàmens de la CNMC, tenint en compte que el Govern no pot pronunciar-se sobre una operació aprovada sense condicions per aquest organisme. L’única vegada que s’ha utilitzat, de fet, va ser per part de l’Executiu de Rajoy per suavitzar les condicions imposades per Competència a la fusió entre Antena 3 i La Sexta. A això s’ha aferrat públicament Carlos Torres, president del BBVA. No obstant, la llei és prou poc precisa per deixar un ampli marge a l’Executiu. Retorn a Catalunya Tot apunta que la decisió que prengui el Govern pot ser el factor clau que determini el futur de l’opa. L’Executiu s’ha mostrat des del primer moment contrari a l’operació, també rebutjada pels partits catalans, claus per a la seva majoria parlamentària. En aquest context s’interpreta la sorprenent –i aplaudida a Catalunya– decisió del Sabadell de tornar la seva seu social a la seva comunitat d’origen, així com el fet que el banc estigui donant públicament a l’Executiu arguments per endurir les condicions. En cas d’un pronunciament contrari als seus interessos, el BBVA tindria l’opció de recórrer davant la jurisdicció contenciós-administrativa, si bé caldria veure si, arribat el cas, el Tribunal Suprem estaria disposat a suspendre cautelarment l’acord del Govern. En cas contrari, la seva sentència arribaria probablement quan l’opa ja estigués tancada o abandonada, i no tindria incidència en el resultat.

L’opa sobre el Sabadell entra en la fase decisiva amb les mirades en el Govern

L’escenari central passa perquè Competència fixi condicions acceptables per al BBVA i que l’Executiu tingui la clau per endurir-les / El banc català demana canviar la metodologia d’anàlisi

El més llegit