El Govern de Pedro Sánchez ha anat configurant un gran escut per blindar sectors industrials que es consideren estratègics per a l’economia espanyola. La Moncloa està executant una política banyada d’intervencionisme sense complexos que val tant per cuirassar empreses clau davant l’entrada d’inversors estrangers no desitjats com per impulsar amb acció directa estatal grups en sectors que es consideren crucials per a l’economia i la seguretat nacionals.

Una estratègia executada tant mitjançant la compra de participacions accionarials directes (com a Telefónica o a Indra i la compra d’Hispasat per part d’Indra), l’escut antiopes aixecat en pandèmia per vetar operacions (com el fre a l’entrada de l’hongaresa Magyar Vagon a Talgo) o a aliances amb grups privats nacionals per salvaguardar l’espanyolitat de grans grups (per exemple amb Criteria a Telefónica i Naturgy o amb Escribano i SAPA a Indra).

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va fer una defensa efusiva ahir al Senat de l’actuació del Govern per blindar grans empreses espanyoles en sectors clau davant l’interès d’entrar de companyies estrangeres o per impulsar la creació de grups líders en activitats estratègiques com telecomunicacions, defensa o infraestructures, davant les acusacions del PP de "parasitar" empreses o d’"intervencionisme intensiu" de l’economia. Cuerpo va defensar l’entrada com a gran accionista de l’Estat a través de SEPI en companyies com Telefónica o Indra i operacions com la unió d’Indra i Hispasat per la "necessitat de protecció davant mesures proteccionistes que venen de l’estranger", per garantir la "seguretat econòmica" nacional i per "reforçar l’autonomia estratègica" d’Espanya en sectors crucials.