Els mercats asiàtic i sud-americà es fixen en el Port de Tarragona per a futures inversions estratègiques

El Port de Tarragona acull un diamant en brut que poleix des de fa més de 30 anys. La futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) s’erigeix com a terreny fèrtil per a un gran impuls d’activitat econòmica i preveu revolucionar la indústria del territori de la segona àrea metropolitana més poblada de Catalunya. Una superfície de més de 90 hectàrees en el terme municipal de Vila-seca (Tarragonès), a l’oest de les instal·lacions actuals del Port, limitada per la carretera, la costa i la població de la Pineda, és considerada com una de les àrees industrials més pròsperes del país. La ZAL del Port de Tarragona, confirmen des de la institució, està en condicions de competir en àmbit internacional per atraure inversions dels sectors emergents: el mercat asiàtic ja s’ha fixat en Tarragona. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Santiago Castellà, defineix la zona com una ampliació del port tarragoní, un hub logístic, marítim i ferroportuari. Fa tres dècades, el Port va començar a comprar uns terrenys amb visió de futur que ara sumen uns 920.000 metres quadrats i que s’estan convertint en la joia de la corona gràcies a la seva immillorable ubicació: a la mateixa connexió marítima del port cal sumar-li la proximitat de les vies A-7 i AP-7 i, pròximament, la unió amb el corredor mediterrani, que permetrà enllaçar Tarragona amb el centre de la península i la resta d’Europa. Amb la ZAL, el Port preveu el creixement de més del 20% de l’espai portuari i un impacte positiu en el trànsit marítim que podria afegir més de quatre milions de tones per any. Incertesa mundial Tant Castellà com el seu antecessor en el càrrec, Saül Garreta, han treballat amb inversors internacionals per ensenyar les potencialitats de Tarragona. "El moment geopolític mundial és d’incertesa i això no ajuda a prendre decisions, però Tarragona està molt ben posicionada i aviat veurem notícies de grans inversions", assegura Castellà a EL PERIÓDICO, tot i que les negociacions són confidencials per garantir l’èxit. El Port ha establert ja contacte i relacions amb països com la Xina, Corea del Sud, el Japó i el Brasil, amb importants sectors emergents com la mobilitat sostenible, el cotxe elèctric, els semiconductors, les bateries i l’energia que busquen ubicacions a Europa per invertir i crear llocs de treball. "Això és el que ens interessa si volem atraure talent: tenir una universitat més forta i un territori amb més qualitat de vida", defensa el president de l’APT. Des del Port estan en contacte amb Acció de la Generalitat i amb ICEX, l’empresa pública que gestiona exportacions i inversions, i en aquest sentit ja s’han realitzat visites d’empreses japoneses així com viatges del Port a la Xina. Castellà insisteix que la futura ZAL està en una "immillorable posició geogràfica" que li permet competir en igualtat de condicions amb altres territoris del Mediterrani i d’Europa. "Tots estan jugant per posicionar-se en aquesta carrera global i hem de ser versàtils, aquí es juga en la primera divisió", assenyala Castellà. Malgrat que la situació entre Barcelona i València, amb un gran trànsit marítim de contenidors, de vegades s’ha vist des de Tarragona com a amenaça, per al port és "una gran oportunitat" que li permet "anar de la mà de les empreses que tenim molt pròximes". La primera meta Tot això parteix del procés de reindustrialització que va iniciar el port fa anys, alhora que va passar a Europa, i on els nous sectors busquen ubicacions amb gran potencial. Però arribar a ocupar la ZAL és només "la primera meta" per a Castellà: "Hem de generar més activitat al voltant d’això. Decidir estratègicament qui ve i atraure talent i generar treball de qualitat". De fet, el president confirma l’aparició d’una línia comercial amb el Brasil que els suposa l’arribada de mineral de ferro amb què se substitueix la pèrdua del carbó. El material que arriba al Port surt a través de les carreteres, en camions. Les connexions terrestres, que ja per si mateix són bones gràcies a la proximitat de l’autopista AP-7 i de l’autovia del Mediterrani o A-7, rebran un impuls quan el port acabi les obres d’adequació i construcció dels diferents enllaços. Tres de les quatre connexions previstes ja estan acabades des de l’any passat: la construcció del vial perimetral, la desviació del canal de drenatge i el pas soterrat de la C-C-31B, la carretera que uneix Tarragona i Salou. D’aquesta manera, només queda completar la construcció d’una rotonda a l’altura de l’empresa DOW, en l’encreuament entre la carretera esmentada i la TV-3146, per dotar d’un altre accés la ZAL. Les obres per a aquesta rotonda van començar el gener passat. Una incògnita El Port busca ara una nova via, d’acord amb el procés de descarbonització: la ferroviària. La previsió és que l’arribada del corredor mediterrani catapulti el Port i la seva ZAL al mapa internacional i els consagri com una ubicació logística i industrial. Haver completat la terminal ferroviària de la Boella, a l’interior de les instal·lacions portuàries, i la construcció de la terminal de Guadalajara serà un altre pas decisiu per assegurar la intermodalitat entre el tren, el camió i el vaixell i la diversificació per al moviment de mercaderies. El que ja representa més una incògnita és el Complex Educatiu de Tarragona, propietat de la Generalitat i conegut com l’antiga Universitat Laboral. Mentre que el Port ha aconseguit gran part dels terrenys que l’envolten, s’esperen les accions de l’Ajuntament de Tarragona per traslladar el complex a una altra ubicació. Des del Port, Castellà assegura que volen "acompanyar el territori" en aquest procés i es mostra convençut que el port "no és el millor espai" per al centre. A més, dins de la zona delimitada de la ZAL es troben l’espai natural dels Prats d’Albinyana i el jaciment romà de Cal·lípolis, dins de la Xarxa Natura 2000 i que també s’integraran al procés de restauració. En aquest entorn, el Port construirà una llacuna amb una illa en una actuació considerada de mesura compensatòria inclosa en el Pla Especial urbanístic de la ZAL.

Els mercats asiàtic i sud-americà es fixen en el Port de Tarragona per a futures inversions estratègiques

La construcció de la ZAL busca rellançar les comarques tarragonines com un ‘hub’ industrial

Existeixen contactes amb la Xina, Corea del Sud, el Japó, el Brasil i altres països punters en sectors emergents com la mobilitat sostenible i els semiconductors

El més llegit