Intel·ligència artificial i robots s’alien a les fàbriques 4.0

La indústria sembra d’intel·ligència artificial les seves cadenes de producció de cara a una nova revolució. Si la primera revolució industrial la van protagonitzar les màquines de vapor i l’ús del carbó, la segona l’electricitat i el petroli i la tercera els primers ordinadors; la quarta i en la qual ara mateix estan immerses les fàbriques més punteres d’arreu del món es basa en un matrimoni entre la robotització i l’ingent ús de dades analítiques. També coneguda com a transformació digital, les factories estan incorporant una quarta dimensió, una en què milers de dades es mouen d’un dispositiu a un altre (mentre que en altres temps estaven guiades exclusivament per humans) per, en qüestió de nanosegons, moure màquines més productives, amb menys errors, més netes energèticament i més segures. Un remolí de dades al núvol que es materialitza en impressió 3D de pròtesis, òrgans i dispositius mèdics; en la fabricació de vehicles autònoms i connectats, o en mesuradors de big data per predir la demanda energètica de llars i negocis, entre molts d’altres. Del treball en cadena a la cadena automatitzada. Les fàbriques durant els últims 100 anys s’han anat sofisticant, i han passat de grans quantitats de treballadors manuals que s’ajudaven de maquinària a maquinària que pràcticament opera sola i és supervisada per un humà. "L’automatització i robòtica milloren l’eficiència, redueixen errors i minimitzen el temps d’inactivitat a través del manteniment predictiu", explica el responsable global de solucions d’Indústria 4.0 a Telefónica Tech, Javier Martínez Borreguero. Internet de les coses en totes les coses. Internet de les coses (IoT), la intel·ligència artificial (AI), el big data, la impressió 3D o el cloud computing, entre d’altres, són les tecnologies que fan possible el dia a dia de la fàbrica 4.0. Tots ells són elements que ja existien per separat, però que a l’integrar-se perfectament permeten les innovacions d’aquesta quarta revolució industrial. La fàbrica 4.0 està sembrada de xips i sensors que permeten recopilar dades sobre temperatura, vibració, pressió, energia o nombre de comandes. Aquests, al seu torn, detecten incidències en una línia d’acoblament, quan una màquina necessitarà manteniment, quan s’esgotarà determinat producte del magatzem o quan s’ha acumulat prou gas perquè sigui necessari evacuar la planta, entre d’altres. Els bessons digitals: una fàbrica al núvol i una altra a terra. Una de les estratègies que permeten les tecnologies pròpies de la indústria 4.0 són els bessons digitals o digital twins. La idea és generar al núvol una reproducció viva de la fàbrica analògica i a partir de la seva evolució, "simular i optimitzar processos, augmentar l’eficiència i reduir el temps d’inactivitat", assenyala Martínez Borreguero. Per exemple, el Barcelona Supercomputing Center està liderant actualment un projecte pilot mitjançant el qual durant tres anys crearan un bessó digital d’un parc eòlic i reproduiran al núvol i amb alta precisió com operen els molins de vent reals. I així poden millorar les prediccions del vent, controlar i modular la demanda energètica i si una turbina comença a mostrar un desgast anòmal, el bessó pot alertar l’equip de manteniment abans que es produeixi una fallada en el sistema. De l’obrer de la granota blava a l’analista de dades. Durant bona part del segle XX les fàbriques les van poblar obrers amb granotes blaves, que sota el paradigma del fordisme s’organitzaven com una màquina perfectament greixada. Ara les bates blanques substitueixen les granotes i "es produirà una transició del producte al servei, a través de plataformes digitals que canviaran la manera de fer les coses", segons analitza el sindicat CCOO en un informe sobre l’impacte de la indústria 4.0 en l’ocupació. "No s’ha d’obligar cap home a fer una feina que pot fer una màquina", deia Henry Ford. I partint d’aquesta idea s’organitza la fàbrica 4.0, que desterra l’ésser humà com a productor i el relega a ocupar un rol de supervisor, dissenyador i tècnic. Les plantilles hauran de canviar, o bé perquè els empleats es reciclen o bé perquè uns perden la feina en detriment d’altres persones, amb diverses habilitats. "Si bé a curt termini la no-adopció de noves tecnologies pot mantenir activitats productives tradicionals i l’ocupació de treballadors, a llarg termini aquestes acabaran tendint a ser desplaçades, no ja per la competència nacional sinó per la mateixa competència internacional", adverteixen des de CCOO. Del director de fàbrica a la intel·ligència artificial. La governança de les fàbriques està canviant radicalment després de la irrupció de la intel·ligència artificial. No obstant això, existeix una bretxa important entre les grans empreses i les petites. Mentre que només un 10% de les petites indústries fan servir IA en els seus processos, l’esmentat percentatge puja en les corporacions de més de 250 empleats fins al 48% segons les últimes dades de l’Enquesta d’ús de les TIC de l’INE. L’automatització de processos i la integració de la IA afectarà els empleats rasos, però també els alts càrrecs. Segons un informe de la consultora McKinsey&Company, el 49% de les tasques que realitza un gerent podran ser automatitzades i substituïdes per l’aportació d’un algoritme. Del carbó al petroli i del petroli a les energies renovables. Les activitats industrials històricament, i en especial pel que fa a certes activitats, han estat associades a consums molt intensius d’energia. Una energia eminentment obtinguda a través de combustibles fòssils. Segons l’Inventari Nacional d’Emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle publicat pel Ministeri per a la Transició Ecològica, el sector industrial a Espanya és responsable del 22,4% de les emissions totals de gasos amb efecte hivernacle (GEI). "Per aconseguir aquest equilibri les fàbriques han d’invertir en tecnologies digitals i sistemes de gestió productiva i energètica que optimitzin el consum de recursos i materials. L’adopció de fonts d’energia renovables i la implementació de pràctiques d’economia circular són també clau per reduir l’impacte ambiental", assenyala el responsable global de solucions d’Indústria 4.0 a Telefónica Tech. Dels vigilants de seguretat a la ciberseguretat. A les fàbriques tradicionals, la figura del vigilant de seguretat era important perquè ningú es colés al recinte i sostragués maquinària o secrets industrials que s’hi emmagatzemaven. Avui la clau per preservar aquests secrets implica evitar que un hacker pugui entrar en el circuit digital que governa els dispositius de la fàbrica. Per tal de gestionar les possibles filtracions o robatori de dades, la fàbrica 4.0 necessita comptar amb protocols de ciberseguretat sòlids, separar les xarxes Operational Technology (OT) i Information technology (IT), realitzar auditories periòdiques al llarg de la cadena de subministrament i oferir formació contínua al personal sobre ciberseguretat i bones pràctiques. Precisament els professionals especialitzats en ciberseguretat són actualment dels més sol·licitats entre les empreses punteres. Treball en cadena sí, però personalització també. Les cadenes de muntatge van substituir al seu dia la tasca que portaven a terme els artesans. Avui les noves tecnologies de la fàbrica 4.0 permeten casar les dues virtuts. La personalització de processos amb tecnologies de la indústria 4.0 ofereix oportunitats de negoci, com la possibilitat de produir sota demanda i millorar la satisfacció del client.

Intel·ligència artificial i robots s’alien a les fàbriques 4.0

La indústria es prepara per a la quarta revolució industrial, en què les màquines actuaran amb sofisticats mecanismes / Gràcies a l’encreuament de dades, les incidències es detectaran amb més precisió

El més llegit