Un de cada 3 pisos protegits deixarà de ser-ho entre el 2025 i el 2030

Fa anys que, tant el Govern com alguns executius autonòmics –entre ells el català– insisteixen en la necessitat de blindar la legislació que protegeix la vivenda de protecció oficial (VPO) perquè les condicions que la fan assequible siguin de per vida. La perpetuïtat de les qualificacions VPO es va intentar incloure en la llei de vivenda aprovada el 2022, però va ser tombada pel Tribunal Constitucional. Actualment, segons les dades del Govern analitzades per EL PERIÓDICO, a Catalunya la majoria dels immobles amb aquest règim de protecció especial estan subjectes a llicències que cedeix la Generalitat i que en limiten la condició durant un període de temps d’entre cinc i vint anys. Passat aquest temps, els pisos perden aquesta qualificació. Això és el que passarà en els pròxims cinc anys a Catalunya, amb 36.000 pisos protegits (el 37% del total), la qualificació dels quals caducarà el 2030. Però no tots aquests tornaran al mercat privat, ja que fonts de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica asseguren a aquest diari que els que són de titularitat pública seguiran sent-ho de manera "indefinida". La promesa d’Illa A Catalunya es comença a parlar de perpetuïtat en la VPO a partir del 2019, un any que va suposar "un canvi en el paradigma de la vivenda protegida", segons Miquel Morell, economista especialitzat en urbanisme i vivenda. Aquell any es va fer una reforma normativa que va introduir per primera vegada la qualificació permanent a les vivendes que es construïssin en sòl públic o destinat a la VPO. En aquest cas ara s’hi troben uns 37.000 edificis (el 38% del total), que no perdran mai la protecció. A això s’hi afegiran els 50.000 pisos de protecció oficial que el president, Salvador Illa, va prometre a l’inici del mandat. Un parc públic que fonts de la Conselleria de Sílvia Paneque confirmen que "tindrà qualificació indefinida" en la seva totalitat. Tot i així, a curt termini, Catalunya perdrà aquest 2025 unes 7.800 vivendes protegides, però després, d’acord amb el Govern, algunes d’elles veuran renovada la titularitat pública. Unes xifres que diversos experts consultats per aquest diari consideren "preocupants", tenint en compte l’emergència habitacional. Al següent mapa pots consultar quants habitatges de protecció oficial existeixen a cada municipi on hi ha immobles amb aquesta catalogació. Gir en les polítiques "Cal fer un gir en les polítiques de vivenda", apunta Morell, que, si bé valora positivament el compromís del president, reconeix que no serà fàcil arribar a les 50.000 en aquest "curt" termini de temps. De fet, creu que, tot i que la intenció és bona, el problema persistirà pel dèficit de construcció d’edificis de protecció oficial que arrossega Catalunya des de fa dècades. Morell és coautor d’un estudi de l’Associació de Promotors de Catalunya juntament amb la Universitat Pompeu Fabra que conclou que, per cobrir la demanda de vivenda actual, s’haurien de construir anualment uns 20.000 pisos de protecció oficial de mitjana davant els 1.200 que s’edifiquen cada any. Això suposaria multiplicar per 17 el ritme de construcció actual. Jaime Palomera, catedràtic en Antropologia Econòmica i cofundador del Sindicat de Llogateres, tampoc aprova el sistema actual en què es poden liberalitzar VPO: "Aquest model està pensat perquè la gent que, en condicions de mercat seria difícil que poguessin comprar una vivenda, puguin ser propietaris", afirma l’expert. A més, indica que això contribueix a l’especulació: "Fa que tota la població que ha accedit a una VPO d’aquest tipus [de compra i amb llicència caduca] acabi podent vendre els pisos al mercat per un preu molt superior al que el va comprar", afegeix, i advoca per un sistema que doni perpetuïtat a tots els pisos en règim de protecció oficial, cosa que també comparteix Morell. Aquests dos experts reconeixen que l’esquema vigent limita el creixement del parc públic i no capgira el problema estructural de falta de vivenda. La inseguretat jurídica La perpetuïtat de la VPO seria "un gran pas", matisa Palomera, però requeriria una modificació de la normativa estatal per donar cobertura a les reformes legals que s’impulsin a Catalunya. Els Comuns i el PSC, com a contrapartida a la investidura d’Illa, van acordar que el Govern prorrogués les llicències de les vivendes protegides a les zones declarades tensionades per blindar-ne la protecció "mentre duri la situació d’emergència habitacional" i la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica manté que complirà l’acord. Aplicar aquest acord permetria salvar 29.000 de les 36.000 vivendes de protecció oficial que, amb les regles actuals, deixaran de ser-ho el 2030. És a dir, la pèrdua de pisos protegits d’aquí a cinc anys passaria de representar un 37% a ser un 7% del total. Un escenari que canviaria radicalment el pronòstic actual. ¿Com poden aconseguir-ho? Aquesta és la principal incògnita dels partits a l’hora d’abordar aquesta qüestió. Fonts de la conselleria confirmen que estan analitzant com poden portar-ho a terme, ja que hi podria haver un problema d’inseguretat jurídica, cosa que els dos experts corroboren. La conselleria també assegura a aquest diari que les noves vivendes protegides que es construeixin –aquesta pomesa de 50.000 pisos en cinc anys– seran "de manera indefinida" protegides i que, per tant, es faran sobre terreny públic o destinat exclusivament a l’edificació de VPO. També afirmen que tots els pisos que ja són propietat de la Generalitat i que són en zones tensionades també tindran una protecció pública permanent: "Estem en condicions de promoure que es qualifiquin indefinidament i convidem la resta d’administracions a fer el mateix", indica la conselleria. En sòl públic Palomera adverteix que és important que el sòl sobre el qual s’edifiqui a partir d’ara sigui públic: "Si les VPO es construeixen sobre una zona on s’ha fet una planificació urbanística, però el sòl és privat, acabaran passant al mercat no regulat". També Miquel Morell, economista expert en vivenda, argumenta que construir sobre sòl públic permet "garantir que s’amplia el patrimoni de vivenda pública", i encara més, apunta, "amb les tensions que hi ha en aquest moment per la falta de parc públic". Aquests experts coincideixen a posar com a exemple positiu el projecte de la Marina del Prat Vermell, un barri emergent entre la Zona Franca i Montjuïc, que està cridat a guanyar uns 30.000 veïns en 12 anys amb pisos de protecció oficial. Tot i això, i malgrat veure-ho amb bons ulls, matisen que el problema és que alguns d’aquests immobles estaran construïts sobre sòl privat, cosa que d’aquí a uns anys implicarà que perdran la protecció. Una situació que el Govern té la intenció de capgirar: "Totes les vivendes, construïdes o adquirides del mercat, tindran qualificació indefinida", assegura la Conselleria de Sílvia Paneque.

Un de cada 3 pisos protegits deixarà de ser-ho entre el 2025 i el 2030

Catalunya perdrà aquest any unes 7.800 vivendes en règim de protecció oficial perquè s’acaba la seva qualificació actual / El Govern es compromet a fer que les que són de titularitat pública renovin la seva condició quan caduqui

El més llegit