El món municipal reclama al Govern una política metropolitana

La posició del món local català sobre com s’ha de governar la Barcelona metropolitana és heterogènia. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) no està per la feina d’expandir el seu perímetre més enllà dels seus 36 municipis, però les grans ciutats de la segona corona, secundades per Barcelona, sí que es mostren favorables a crear un nou subjecte polític que transcendeixi els 3,3 milions d’habitants als quals dona servei l’AMB i englobi 5,5 milions de persones. Hi ha, no obstant, un consens que sí que vertebra el municipalisme de Catalunya: és la Generalitat la que ha de liderar la planificació i coordinació de polítiques al territori. La unànime interpel·lació de les ciutats al Govern va quedar patent en la jornada L’hora de la Barcelona metropolitana, organitzada ahir pel Cercle d’Economia, Barcelona Global i Foment del Treball. El mateix Cercle es va posicionar a favor d’ampliar l’AMB en un informe homònim al títol de la trobada. El debat va comptar amb la presència de representants d’administracions públiques locals, agents econòmics i forces polítiques. A més de la intervenció del conseller de Presidència, Albert Dalmau, que va assegurar que Catalunya i Barcelona "estan entrant en un temps nou per superar la desconfiança o paràlisi de temps passats". La taula de la visió dels municipis, moderada per Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, la van protagonitzar Antonio Balmón (PSC), vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat; Meritxell Budó (Junts), alcaldessa de la Garriga i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM); i Xavier Fonollosa (Junts), alcalde de Martorell. Malgrat fer-ho amb objectius diferents, tant Balmón com Budó van exigir a l’Executiu català prendre partit en les polítiques de creixement dels municipis de l’àrea de Barcelona. Absències històriques El dirigent metropolità es va mostrar crític amb les "absències" històriques de la Generalitat que, va assegurar, ha suplert l’AMB i el món local. "¿Qui ha fet política de vivenda a Catalunya l’última dècada? ¿Qui fa política de rehabilitació de vivendes a Catalunya? ¿Qui cuida el litoral? Sí: l’AMB", va sentenciar Balmón, contrari a ampliar les competències territorials de l’AMB a través d’una nova administració pública, estratègia per la qual sí que aposta Jaume Collboni (PSC), alcalde de Barcelona. "No és necessària una nova arquitectura administrativa", va assegurar. En canvi, es va mostrar favorable a allargar la mà a la Diputació de Barcelona en matèria d’infraestructures i desenvolupament econòmic per afrontar els reptes. "Vaig proposar un acord amb la Diputació sobre com podem actuar conjuntament en infraestructures i qüestions econòmiques, però ningú ha volgut tirar-lo endavant", va revelar. La presidenta de l’ACM, per la seva banda, també va marcar distàncies amb el fet d’institucionalitzar la regió metropolitana i va exigir la intervenció de la Generalitat, a la qual demana abans atendre bé "la Catalunya despoblada". "¿És sostenible una Barcelona metropolitana de cinc milions en un país de vuit milions?", es va preguntar la també exconsellera de Presidència. A ulls de Budó, el creixement de l’àrea de Barcelona ha de ser compatible amb el fet de no donar l’esquena a la resta de Catalunya. "Al Pirineu no estan garantides les polítiques públiques. Fa poc, per exemple, s’ha retirat l’helicòpter del SEM. No podem generar ciutadans de primera i de segona", va concloure la regidora, que va advertir del "risc que el país es trenqui". S’ha de recordar que, si bé el cinturó metropolità va tornar a tenyir-se de vermell socialista en les últimes eleccions municipals, a la Catalunya rural és Junts el que es va emportar el gat a l’aigua. El terme mitjà entre Balmón i Budó el va personificar Fonollosa: "La visió de la presidenta Budó no està disputada amb una Barcelona metropolitana forta i amb dinamisme econòmic", va afirmar el màxim responsable de Martorell. A la Generalitat es va referir insistentment Balmón com el "germà gran", al qual va posar deures. "¿No serà que qui s’encarrega de planificar el territori no ho ha estat fent?", va clamar el regidor cornellanenc, que va posicionar el president Montilla com "l’únic fins ara que va parlar de vivenda a l’àrea metropolitana de Barcelona" i va recordar els esforços juntament amb Xavier Trias (Junts) per crear l’actual AMB.

El món municipal reclama al Govern una política metropolitana

L’ampliació de l’AMB de 3,3 a 5,5 milions d’habitants centra el debat de la vertebració territorial entre els alcaldes

Balmón allarga la mà a la Diputació de Barcelona en infraestructures i desenvolupament econòmic

El més llegit