Camil Ros: "Els pisos turístics rebenten el mercat de la vivenda com les ETT amb l’ocupació"

¿Quin balanç fa dels seus vuit anys al capdavant de la UGT de Catalunya? El balanç que fem tant Matías [Carnero] com jo, que vam começar el 2016 i vam revalidar el 2020, és positiu. Hem crescut de 100.000 a 110.000 afiliats. L’evolució és positiva, però segurament hem crescut poc. Quant a delegats sindicals hem crescut més, fins a arribar als 23.000 representants. Som a la Seat, que és el nostre vaixell insígnia, però també en el sector públic, sent primera força entre els treballadors de la sanitat pública. Hem aconseguit molts acords socials, tant amb el Govern central com amb el Govern, però tot això no és suficient, en volem més. D’aquí ve el nostre lema per a aquest congrés (En volem més). Hi ha moltes persones que tenen dificultats per arribar a final de mes. El seu discurs, amb un punt d’autocrítica, xoca contra l’optimisme de Pedro Sánchez. Hem de saber trobar l’equilibri. No podem donar a la dreta i l’extrema dreta el discurs que tot va malament, perquè això tampoc és veritat. Ells s’aprofiten de les desigualtats per arribar al poder, però després quan l’ostenten no fan res per canviar-ho. Hem de ressaltar els aspectes positius de mesures com ara la reforma laboral, que ha portat l’estabilitat al mercat laboral. Si no l’haguéssim aprovat, jo crec que avui ens trobaríem en una recessió, perquè davant de la crisi de preus les empreses, tal com solien fer en crisis passades, haurien acomiadat massivament els temporals. ¿Dir que tot va bé no empeny cap a aquesta dreta i extrema dreta els que no estan participant en l’actual moment de creixement, com aquest 8,8% de catalans que està a l’atur? Si com a Govern vols fer aquest discurs, ho has de sostenir amb polítiques més ambicioses, resolent la crisi de la vivenda o l’encariment dels preus dels aliments. Per exemple, limitant preus. Si avui els tipus d’interès estan per sota dels dos dígits no és perquè els bancs ara els dirigeixi bona gent, sinó perquè estan limitats. Fa falta posar fre als pisos turístics; són com les ETT o les empreses multiservei, agafen un buit legal per enriquir-se. Si hi pot haver activitat econòmica, que es reguli però que no rebenti el mercat i especuli. Si un pis turístic actua com un hotel, ha de pagar, com a mínim, els mateixos impostos. I en l’alimentació, hauríem de limitar, per exemple, el nombre d’intermediaris, com va aconseguir la subcontractació en la construcció. Si no resolem aquestes dues qüestions, aconseguir el nostre altre gran objectiu, la reducció de la jornada laboral, no serà suficient. Sobre la reducció de jornada, ¿entén el xoc en públic de Yolanda Díaz i Carlos Cuerpo? Se’l podrien haver estalviat. El que han de fer és aprovar-ho al Consell de Ministres, remetre’l al Congrés i allà que tots els grups parlamentaris, també els que formen el Govern central, hi facin les esmenes que considerin. Soc relativament optimista i m’agradaria que, ja que és un tema que genera un consens tan transversal entre la ciutadania, passés el mateix que va passar a Catalunya el 2017 amb la renda garantida de ciutadania (RGC), que el Parlament va aprovar per unanimitat. Fins i tot el PP hi va votar a favor. ¿Ha tornat a parlar amb Junts d’aquest tema? L’altre dia [Jordi] Turull va dir que encara no havien fixat la seva posició. Ja és una cosa que diguin que no hi estan en contra. Com deia, espero que la llei surti del pim-pam polític. ¿Els veu més en el sí que en el no? Soc més optimista que al desembre [quan Ros va anar amb Pepe Álvarez a Brussel·les per veure Carles Puigdemont]. També veig la Pimec oberta... Foment ja ha dit clarament que hi està en contra... Foment i la CEOE han de decidir si volen esborrar-se i que el Govern legisli o, com van fer amb la reforma laboral, sumar-s’hi i treure’n alguna cosa. Hi ha partit. Aquí a Catalunya qui no ha mogut fitxa per reduir la jornada, però la dels funcionaris a 35 hores setmanals, és el Govern d’Illa, malgrat que ho van pactar vostès a escala estatal. Creu que la taula general de la funció pública l’hauria d’agilitzar. Sense pressupostos és més complicat, sempre dic que vull pressupostos tot i que sigui per criticar-los, però es pot salvar igualment per la via de les modificacions de crèdit. Abans esmentava la renda garantida. Illa proposa reformar-la i que les persones que la percebin puguin compatibilitzar-la amb un sou. ¿Què opina de la proposta? Hem d’anar analitzant una gradualitat. Si hi ha una persona amb una feina precària que no arriba a final de mes, ha de tenir les ajudes necessàries per fer-ho. Però no pot ser a costa de subvencionar part del treball a l’empresari i que hi hagi una pressió a la baixa als salaris i les condicions. Ho hem d’estudiar, ens falten els detalls de les propostes. Hem de donar una cobertura més àmplia a la renda garantida. ¿Els preocupa llavors que un efecte col·lateral sigui promoure minijobs i salaris baixos? Haurem de posar límits molt estrictes. No perquè no em fiï del Govern, sinó perquè no em fio dels empresaris. ¿Veu compatible inserir aquestes persones en el mercat laboral amb el fet de facilitar les contractacions en origen, tal com el Govern ha anunciat que farà? No podem reduir la política migratòria a un tema de quotes. Alguns empresaris hi posarien el país i gairebé el color de la pell de la gent que volen portar a treballar. La majoria de gent que emigra ho fa o perquè fuig de les guerres o de la pobresa. I hem de plantejar la política migratòria partint d’aquesta realitat, a acollir-los. No podem dir ‘si vens del Marroc, només pots entrar si ets paleta’ o ‘si vens de Bolívia, només pots entrar si vens a cuidar avis’.

El més llegit