L’FMI eleva en dues dècimes l’alça del PIB espanyol el 2025, fins al 2,3%

Per a les previsions sobre l’economia espanyola, l’any 2025 comença com va acabar l’anterior, amb contínues revisions a l’alça. El Fons Monetari Internacional (FMI) va elevar ahir la seva previsió de creixement del PIB espanyol per a aquest any fins al 2,3%, dues dècimes per sobre del pronòstic d’octubre. La correcció de les previsions de l’FMI es va publicar només un dia després que l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) hagués elevat també en dues dècimes la seva projecció per a aquest any de l’economia espanyola (en aquest cas fins al 2,5%, una dècima per sobre de la previsió oficial del Govern, del 2,4%). En el seu informe de previsions de gener –publicat ahir sota el títol de Creixement global: divergent i incert–, l’FMI estima que el creixement mundial sigui del 3,3% tant el 2025 com el 2026, per sota de la mitjana històrica del 3,7% (per al període del 2000 al 2019). El pronòstic per aL 2025 és una dècima superior al d’octubre i inclou una significativa revisió a l’alça de l’economia dels EUA (fins al 2,7%, mig punt més que a l’octubre), mentre es retalla la previsió de la zona euro (en dues dècimes, fins a l’1%), obstaculitzada per l’empitjorament de les expectatives sobre Alemanya, França i Itàlia. Concretament, l’FMI retalla ara en mig punt la seva previsió de creixement de l’economia alemanya per al 2025 (fins al 0,3%), baixa en tres dècimes la de França (al 0,8%) i en una dècima la d’Itàlia (al 0,7%), al mateix temps que eleva en dues dècimes el seu pronòstic sobre l’economia espanyola, fins al 2,3% (en tot cas, queda per sota del 3,1% amb què l’FMI estima ara que va créixer el PIB espanyol el 2024). "Espanya continuarà sent la gran economia que més creixerà en la zona euro. De fet, el creixement d’Espanya hauria sigut quasi quatre vegades superior al de la zona euro el 2024 i continuarà liderant el 2025 i el 2026", valora el Ministeri d’Economia. "La millora de les perspectives per a Espanya es produeix en un context en què l’FMI revisa a la baixa les previsions per als nostres principals socis europeus", s’apunta des del departament que dirigeix el ministre Carlos Cuerpo. "En la zona euro s’espera que el creixement repunti, però a un ritme més gradual que el que es preveia a l’octubre, ja que les tensions geopolítiques continuen afectant la confiança. Un impuls més feble del que s’esperava a finals del 2024, especialment en el sector manufacturer, i un increment de la incertesa política i de les polítiques expliquen una revisió a la baixa de 0,2 punts percentuals fins a l’1,0% el 2025. El 2026 es preveu que el creixement augmenti fins a l’1,4%, impulsat per una demanda interna més forta, a mesura que les condicions financeres es relaxin, la confiança millori i la incertesa s’alleugi una mica", diagnostica l’FMI. Nova Administració als EUA Les previsions publicades ahir per l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva incorporen l’impacte de la incertesa en matèria de política comercial davant els anuncis del nou president dels EUA, Donald Trump. A l’espera que hi hagi més concreció, l’FMI "suposa" ara que l’increment de la incertesa que es percep en el comerç mundial serà temporal i que els seus efectes es dissiparan al cap d’un any, aproximadament. Així, les estimacions del volum del comerç mundial es van revisar lleugerament a la baixa per a 2025 i 2026. A més, a l’hora d’assenyalar els riscos que pengen sobre les noves previsions publicades ahir, l’FMI adverteix de les possibles conseqüències negatives a curt i mitjà termini de les diferents polítiques econòmiques anunciades per Donald Trump –a qui l’informe no cita de manera explícita– sobre l’economia dels EUA (a mitjà i llarg termini) i sobre l’economia mundial (més a curt termini). En particular, l’FMI adverteix dels possibles efectes nocius d’"una intensificació de les polítiques proteccionistes", d’"una política fiscal més laxa als EUA", de la "desregulació" financera i de les "reduccions en els fluxos migratoris als Estats Units". Segons l’anàlisi del Fons, aquestes polítiques poden implicar menys creixement del comerç i de l’economia, més inflació i endeutament, tipus d’interès més alts i fuga de capitals dels mercats emergents. "Si bé molts dels canvis de política que introduirà la nova Administració nord-americana són difícils de quantificar amb precisió, és probable que elevin la inflació a curt termini en relació amb la nostra situació de referència. Algunes polítiques indicades, com una política fiscal més laxa o iniciatives de desregulació, estimularien la demanda afegida i augmentarien la inflació a curt termini, ja que la despesa i la inversió augmentarien immediatament. Altres polítiques, com aranzels més alts o restriccions a la immigració, es manifestaran com a xocs negatius d’oferta i reduiran la producció i augmentaran les pressions sobre els preus", resumeix l’FMI en el blog que acompanya la presentació de les noves previsions. L’organisme internacional adverteix que "les incerteses són altes". Davant els riscos, l’FMI defensa que "la cooperació multilateral és vital per contenir la fragmentació, sostenir el creixement i l’estabilitat i abordar els desafiaments globals", i advoca perquè les polítiques comercials siguin "coherents amb el marc jurídic de l’Organització Mundial del Comerç (OMC)".

L’FMI eleva en dues dècimes l’alça del PIB espanyol el 2025, fins al 2,3%

L’organisme retalla la previsió de creixement de la zona euro, fins a l’1%, llastada per Alemanya, França i Itàlia

Adverteix de les conseqüències adverses de les polítiques anunciades per Trump

«És probable que els canvis als Estats Units augmentin la inflació», adverteix el Fons

«Espanya continuarà sent la gran economia que més creixerà a l’eurozona», valora el ministeri

El més llegit