Revolta entre alts funcionaris de la Generalitat contra el veto al teletreball

La decisió de la Generalitat de suprimir el teletreball entre els seus alts càrrecs i directius ha generat malestar entre gran part dels afectats. Fins al punt que 237 subdirectors i càrrecs assimilats de diferents conselleries han remès una carta al seu conseller per transmetre aquest descontentament i criticar tant la mesura com els motius que l’han motivat. "La presencialitat és un model del segle XIX i no del segle XXI", manifesten els signants, segons la comunicació a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. "La instrucció és una forma de compromís, de prestigiar la direcció pública professional. Volem uns directius públics que dirigeixin els seus equips i recorrin el país atenent les peticions de ciutadans i empreses i això és incompatible amb treballar des de casa", repliquen des de la Generalitat. El 7 de gener passat la Conselleria de Presidència va formalitzar el veto a exercir a distància per a totes aquelles persones que ostentin un càrrec de subdirector o superior. El conseller Albert Dalmau va argumentar que les funcions d’aquests professionals eren incompatibles amb la possibilitat de teletreballar un o dos dies a la setmana, que és el que tenien reconegut des de fa quatre anys els diferents departaments. "Aquestes funcions requereixen la presència efectiva i constant per garantir una comunicació fluida i una supervisió efectiva", justifica Presidència. Tal decisió ha generat descontentament entre part dels afectats, ja que consideren que posa en dubte el seu "compromís i rigor". Només en la categoria de subdirectors la Generalitat ocupa unes 261 persones, a les quals es poden sumar rangs superiors –la instrucció afecta fins als secretaris generals de cada departament– i càrrecs assimilables. Segons xifres oficials del Govern, el veto afecta el 0,2% dels 198.211 empleats públics. Un grup d’alts funcionaris no comparteix en absolut la decisió del Govern i així l’hi ha fet saber. Absolutament compatible "L’exercici de les funcions de supervisió i comandament és absolutament compatible amb aquesta modalitat gràcies a les eines digitals que la mateixa Generalitat posa a disposició dels seus empleats. Els espais corporatius, com el Districte Administratiu a Barcelona, es van dissenyar i concebre per treballar de forma híbrida", apunten els signants. Aquests consideren que la decisió adoptada pel Govern, al cap de sis mesos d’assumir la presidència Salvador Illa, "sense que es disposi de cap indicació, avaluació o dada que posi en relleu que aquestes funcions no s’estiguessin exercint de manera correcta". Si bé finalment el manifest contra el veto al teletreball ha sigut un moviment transversal, a la Conselleria de Recerca i Universitats hi ha hagut un primer conat quan una desena de subdirectors s’han unit per traslladar el seu malestar a la seva consellera. "Aquesta instrucció, i el pensament que es desprèn que hi ha darrere del seu dictat, encara reforça més aquestes deficiències: no tan sols no reconeix la tasca de llocs molt importants, sinó que la menysprea i elimina la possibilitat de compatibilitzar millor la vida personal i professional", deia aquest primer manifest. Els crítics consideren que el veto al teletreball posa en dubte el "compromís, rigor i professionalitat" dels afectats, ja que infereixen que la Generalitat els obliga a tornar a l’oficina perquè creu que alguns d’ells no rendeixen prou o s’escaquegen. "El col·lectiu afectat ha estat portant a terme aquestes funcions en modalitat híbrida durant quatre anys, sense que es disposi de cap indicació, avaluació o dada que posi en relleu que aquestes funcions no s’estiguessin exercint de forma correcta", assenyalen.

Revolta entre alts funcionaris de la Generalitat contra el veto al teletreball

Subdirectors de diferents departaments critiquen en una carta que la mesura s’ha adoptat de manera arbitrària i sense avaluar

El més llegit