Una fita que obliga a accelerar decisions

"Davant aquests números i fins que s’implementi l’eventual ampliació de la infraestructura", el creixement "estarà determinat" per l’ús de les hores vall i la desestacionalització de l’activitat. Aquesta és la frase amb la qual Aena va alertar novament ahir que l’aeroport de Barcelona-el Prat està al límit. Atrapar els 55 milions de passatgers era la xifra temuda pel gestor aeroportuari i, des del 2021, el seu president, Maurici Lucena, insisteix que l’única manera d’afrontar el creixement és allargar la tercera pista i construir la terminal satèl·lit, entre altres millores. La fita sobre el volum de viatgers tensa encara més la decisió sobre l’augment de la capacitat del Prat, que pilota el mateix president, Salvador Illa. Més encara després que el Ministeri de Cultura, en mans de Sumar, es despengés la setmana passada anunciant la compra de la Casa Gomis, a la Ricarda, en una zona afectada per la possible ampliació. Tot i que els que estudien les alternatives de prolongació de la pista són els responsables de la Conselleria de Territori i del Ministeri de Transports, serà Illa qui resoldrà si finalment tira endavant, com, quants metres i cap on afecta la zona natural. I què passa amb la joia arquitectònica del racionalisme d’Antonio Bonet Castellana, ara a mans públiques. Tot això amb els costos polítics afegits, decideixi el que decideixi. Pendents del DORA Mentrestant, com passa sempre amb les infraestructures, l’execució d’aquestes no serà ràpida. Els treballs per ampliar la capacitat de l’aeroport dependran en primer lloc de l’aprovació del Document de Regulació Aeroportuària (DORA) 2027-2031, el programa inversor d’Aena, tal com van recordar una vegada més ahir. En el futur DORA, sempre que el Govern i l’Estat diguin el sí, s’inclourà la terminal satèl·lit i l’allargament de la pista, xifrats en 1.700 milions d’euros. No obstant, a la T1 de l’aeroport Josep Tarradellas, Aena ha donat llum verda a obres que haurien de millorar l’operativitat i fer més còmode el trànsit de viatgers. Es tracta d’una remodelació de la terminal que permetrà disposar de més espai per avançar el control de seguretat, per a la facturació i per a la sala de recollida d’equipatge. La inversió prevista ascendeix a 700 milions d’euros, però al novembre es va adjudicar simplement la redacció dels projectes, amb un termini d’execució de quatre anys. Però més enllà de la comoditat de les persones usuàries de la T1, el camp de vol, l’espai per enlairar-se i aterrar dels avions, és el que preocupa el gestor aeroportuari. Els senyals d’alarma pels 55 milions de passatgers s’han disparat i apressen els responsables polítics, tot i que els antecedents per alertes similars obliguen a relativitzar. Amb la T2, la terminal que acollia tot el trànsit barceloní fins a l’estrena de la T1 el juny del 2009, es va establir el límit de 22 milions de viatgers. I en va arribar a acollir 33 milions.

Una fita que obliga a accelerar decisions

Aena havia marcat els 55 milions de passatgers com a límit de capacitat de la terminal T1. El seu president, Maurici Lucena, insisteix a allargar la tercera pista i construir la terminal satèl·lit. Sobre el president, Salvador Illa, recau la solució sobre el futur de l’aeroport.

El més llegit