La baixada de les hipoteques fa pujar la demanda i encareix la vivenda

Després d’una escalada abrupta dels tipus d’interès per frenar la inflació, que va disparar la cistella de la compra al llarg deL 2023 i una part de l’exercici que ara s’acaba, el Banc Central Europeu (BCE) va iniciar al juny un nou cicle de baixades a meitat d’any, gràcies a la moderació dels preus. Uns preus que no baixen però que pugen a un ritme molt inferior i amb més tendència cap a l’objectiu del 2% que té establert el BCE. Des d’aleshores ha aplicat quatre retallades en el preu del diner, l’última d’elles en la reunió del consell de govern del desembre, i està previst que n’hi hagi unes quantes més al llarg del 2025. Com a conseqüència d’això, l’euríbor diari a un any, que és l’interès a què es deixen els diners els grans bancs i la referència que s’utilitza per a les hipoteques a interès variable, que és el que tenen uns tres milions de famílies, va començar a caure de manera pronunciada després d’una etapa d’encariment que va ofegar milers d’hipotecats. Aquest indicador s’ha instal·lat per sota del 3% –en concret, al voltant del 2,4%– i això no només abarateix les quotes dels que tenen aquests préstecs des del mes d’abril, quan el mercat va detectar que el cicle dels tipus d’interès girava a la baixa, sinó que rebaixa el cost dels nous finançaments. L’estalvi anual per a una hipoteca mitjana supera els 1.200 euros. Aquest alleujament per a hipotecats, però, té una cara B, que recorden els germans David i Jose Muñoz, els membres d’Estopa, duo escollit el 2024 com a Català de l’Any per EL PERIÓDICO, ja que els preus estan desbocats, ves a saber si com el Seat Panda amb què aquests artistes narren un "piñazo" en el seu famós èxit La raja de tu falda. I és que l’abaratiment del finançament per adquirir vivenda empeny la demanda, que tanca operacions per la por que els preus encara s’enfilin més. En aquest context, les compravendes d’immobles han tornat als nivells previs a l’esclat de la bombolla immobiliària abans del 2008 i els preus segueixen escalant. No és estrany que la vivenda hagi pujat fins al primer lloc entre les preocupacions dels espanyols. I és que l’oferta no acompanya una demanda creixent, cosa que pressiona els preus a l’alça i anticipa més encariments en el futur, ja que no sembla que la necessitat habitacional es redueixi. Els experts calculen que el dèficit en el costat de l’oferta és de més de 100.000 vivendes anuals. Segons les estimacions recopilades per Bankinter, l’increment de preus el 2024 supera el 8%, al voltant del doble que el 2023; i seguirà per sobre de la inflació també el 2025, al voltant del 5%. En els lloguers encara és superior: Tinsa by Accumin, la principal taxadora d’Espanya, situa l’augment anual en el 4,4% durant el quart trimestre del 2024. Límit als lloguers Això dispara l’esforç que han de fer les famílies tant per comprar com per llogar. Tot plegat, amb una oferta reduïda que va portar el Govern a posar en marxa la primera llei de vivenda de la democràcia que inclou un límit als lloguers en les zones considerades com a tensionades. Per ara, només Catalunya ha aplicat aquesta norma que ha limitat una mica les alces però reduït més l’oferta, una part de la qual escapa cap a opcions no regulades i a les quals l’Executiu i alguns governs autonòmics com el català pretenen posar límit, com són els pisos turístics o els de temporada (menys d’un any). També s’han iniciat els passos per incrementar el pes tan reduït que tenen les vivendes protegides, que amb prou feines suposen el 2,5% del parc total, cosa que contrasta amb molts dels socis de la Unió Europea. A Catalunya, el president Salvador Illa va anunciar un pla per sumar unes 50.000 vivendes públiques fins al 2030. Al seu torn, té el compromís de mobilitzar 500 milions durant cinc anys per finançar el 20% de les despeses de compra de 12.000 vivendes per a joves menors de 35 anys i uns altres 500 milions per ajudar les famílies al pagament del lloguer i per adquirir 1.700 habitatges de segona mà amb l’objectiu d’"evitar desnonaments". El BBVA va posar en marxa la primera gran operació bancària a Espanya després de la que va protagonitzar CaixaBank absorbint Bankia, al llançar una oferta de compra (opa) sobre el Banc Sabadell, titllada d’hostil pel consell d’administració de l’entitat d’origen català. La iniciativa ha aixecat una gran polèmica, amb l’oposició del Govern, patronals i altres organismes. La mort d’Isak Andic en un accident a la zona de Montserrat ha desencadenat tota mena d’especulacions sobre el futur d’una companyia que viu un dels seus millors moments, amb unes vendes d’uns 3.000 milions d’euros. L’empresari tenia el 95% del capital i el conseller delegat, Toni Ruiz, el 5% restant. De manera provisional, Ruiz suma ara a les seves funcions la de president. Grifols, multinacional catalana d’hemoderivats, ha patit aquest any un fort càstig en la borsa després que el fons especulatiu Gotham City denunciés irregularitats comptables per reduir el pes del seu deute. Tot plegat va acabar amb una denúncia a fiscalia de la CNMV contra Gotham i un expedient a Grifols. Un acord per refinançar el seu deute va semblar calmar els inversors. La multinacional familiar catalana de perfum, cosmètica i moda Puig va protagonitzar al maig un dels desembarcaments més importants en la borsa a escala mundial. Va començar el 3 de maig a un preu de 24,50 euros, amb un control ferri de la família propietària. En l’actualitat, els títols de la companyia han arribat a caure per sota dels 18 euros.

La baixada de les hipoteques fa pujar la demanda i encareix la vivenda

Les compravendes han tornat als nivells previs a l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008 / Els experts calculen el dèficit de l’oferta en més de 100.000 pisos anuals

El més llegit