El realisme màgic dels impostos

Fa anys que els experts es pregunten pel boom dels ingressos fiscals després de la pandèmia, sense trobar una explicació completa. Ni el creixement de l’economia ni la inflació ni algunes pujades d’impostos eren suficients per explicar per què els ingressos per impostos a finals del 2022 havien crescut el 20% respecte al 2019, quan el creixement acumulat pel PIB nominal no arribava al 10%. A més, en el conjunt d’aquell període hi va haver més rebaixes que pujades d’impostos. Malgrat tot, a finals del 2022 es va recaptar per impostos 53.000 milions més que a finals del 2019. El Banc d’Espanya va arribar a estimar que una tercera part de la recaptació més gran acumulada fins aleshores (uns 18.000 milions d’euros) provenien d’una raó inexplicable. És a dir, que no obeïen als paràmetres normals (creixement econòmic, preus o mesures tributàries del Govern). I per referir-se a aquests residus (que és el terme tècnic que fan servir els economistes per tal de referir-se a allò que és inexplicable), hi havia qui parlava del "miracle" dels ingressos. La clau era, llavors, determinar quina part d’aquesta recaptació més gran era màgia efímera o bé un miracle durador. Ara, dos anys després, el Banc d’Espanya ha arribat a la conclusió que la il·lusió s’ha esfumat. La recaptació ha tornat al seu curs. Si el 2021 i el 2022 els ingressos van sorprendre a l’alça d’una manera inexplicable, el 2023 i el 2024, la sorpresa ha sigut a la baixa. Sobretot, després de ficar dins de la coctelera de les dades les revisions a l’alça de l’economia que ha anat practicant l’INE. "Els denominats residus fiscals serien pràcticament nuls en termes acumulats", en el període des del 2019 fins a mitjans del 2024, conclou el Banc d’Espanya en un estudi publicat aquesta setmana. I el que això implica és que el Govern no podrà continuar comptant amb el realisme màgic dels ingressos per continuar avançant en el sanejament dels comptes. La màgia s’ha acabat.

El més llegit