L’envelliment de la població i l’abandonament de l’activitat, afegit a la necessitat d’aconseguir que el camp sigui un negoci rendible, han canviat profundament l’estructura de la propietat agrària a Catalunya, fins al punt que només el 30% de les terres que cultiva un agricultor són seves, segons les dades de què disposa Unió de Pagesos (UP). El 70% restant són finques arrendades a tercers o bé explotades en règim de parceria. El 1999, les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) assenyalaven que el 66% de les hectàrees productives estaven sent cultivades pels seus propietaris. Deu anys després, el 2009, aquest percentatge havia baixat a poc més del 57%. I el 2020, que és l’última dada oficial disponible al portal de l’Idescat, ja era del 38,4%.