La hisenda catalana s’acosta a la recaptació anterior a la crisi del 2006

Va ser el 2006, dos anys abans que esclatés la crisi immobiliària, quan la Generalitat va batre un rècord de recaptació de tributs propis i cedits per l’Estat (successions o transmissions patrimonials, entre d’altres). I en l’exercici actual l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que va començar a operar el 2008 i que és l’organisme sobre el qual està previst desenvolupar el nou model de finançament amb la gestió, ingrés, liquidació i inspecció de tots els tributs, inclosos els estatals com l’IRPF, recupera la cota que va assolir fa 18 anys. Entre gener i setembre va arribar als 4.056 milions d’euros, només superats pels 4.094 milions del mateix període del 2006, segons les dades oficials. Un mercat immobiliari més animat és el responsable de l’alça dels ingressos per impostos lligats al totxo, gràcies a la millora de les condicions financeres, amb la rebaixa dels tipus d’interès i la consegüent retallada dels preus de les hipoteques. El PIB La previsió per al conjunt de l’exercici és ingressar 4.599 milions, tot i que la recaptació és molt més impredictible que no pas les despeses. En qualsevol cas, el ritme de creixement dels ingressos fiscals està lligat a l’augment que està registrant el producte interior brut (PIB), que en el tercer trimestre va arribar a una velocitat de creuer interanual del 3,8%, davant el 3,4% de la mitjana espanyola. De tota manera, la recaptació de l’ATC continua molt lligada al totxo, com abans de la crisi del 2008, ja que el model de finançament autonòmic no s’ha reformat i tributs com el que grava les compravendes d’immobles de segona mà (transmissions patrimonials) o les escriptures (actes jurídics documentats) són els que pesen més entre els gravàmens propis i cedits. Aquesta dependència de la construcció, que va aportar ingents volums d’ingressos durant el període de bonança previ a l’esclat de la bombolla, va ser la que una vegada iniciada la recessió immobiliària va deixar les autonomies sense una bona part dels seus ingressos. I això va acabar desembocant el 2012 en la creació per part de l’Estat dels mecanismes per facilitar la liquiditat de les comunitats, com el FLA. Catalunya depèn d’aquests mecanismes, segons les previsions, almenys fins al 2035, amb l’Estat com a principal creditor. La caiguda de la recaptació a conseqüència de la caiguda dels ingressos lligats al totxo va tocar fons el 2011. Per complir l’acord del PSC amb ERC que va facilitar la investidura de Salvador Illa, l’ATC s’haurà de multiplicar per quatre, tal com va dir el president al Parlament, per gestionar un volum de recursos molt més gran que l’actual. El pacte preveu que la hisenda catalana s’ocupi ja el 2026 de l’IRPF, que representa més de 20.000 milions d’euros. A finals del 2023, la plantilla d’aquest organisme comptava amb 852 persones, a les quals calia afegir 12 llocs de treball per donar resposta a necessitats puntuals dels diferents centres. Tot i que no ha aclarit del tot quina serà la seva política tributària, el president Illa va afirmar la setmana passada que aposta per una fiscalitat "sense experiments" i que eviti penalitzar el talent i l’activitat econòmica. L’actual Govern encara no ha pogut presentar els pressupostos per al 2025, ja que està pendent del resultat de les votacions a ERC, que és el soci que li falta per tirar endavant els comptes juntament amb els Comuns. Els republicans, que estan enrocats en disputes pel lideratge, cosa que complica amarrar el suport necessari, tornen a acudir a les urnes el 14 d’aquest mes per triar la seva cúpula. Fins al setembre, els tributs sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) van ser els que van tirar més, amb 2.052,9 milions i una alça del 8,3%. La part de transmissions, que va arribar als 1.536,6 milions, va augmentar un 9,1% i va ser el principal motor d’aquesta figura tributària que grava essencialment les compravendes d’habitatges de segona mà i les de vehicles. Segons les dades de l’ATC, les transmissions d’immobles urbans van significar el 89,2% de la recaptació per aquest concepte, amb un augment del 8,3% en les autoliquidacions i un valor mitjà de les compravendes de 166.989 euros, un 2,3% més que en el mateix període de l’any passat. La previsió per al conjunt de l’exercici en aquests dos gravàmens és arribar als 2.471 milions. En el seu punt més àlgid, l’ITP i AJD es va acostar als 4.000 milions el 2006 i va caure fins a tocar fons en 1.048 milions el 2013.

La hisenda catalana s’acosta a la recaptació anterior a la crisi del 2006

Els ingressos per tributs propis i cedits fins al setembre gairebé s’igualen al nivell d’abans de la debacle del totxo / La xifra arriba als 4.056 milions, només superats pels 4.094 de fa 18 anys

El més llegit