Els joves beuen menys que els seus pares i germans grans

Tot i que és habitual veure joves omplint el carro del supermercat fins a dalt d’alcohol, les estadístiques indiquen que els adolescents beuen menys que els seus pares o germans més grans. En concret, en els últims 12 anys el percentatge de xavals que ha consumit alcohol en els últims 30 dies ha caigut del 74% al 56%, igual que el consum alguna vegada en la vida (que ha passat del 83,9% al 75,9%) i en els últims 12 mesos (del 81,9% a 73,6%), segons l’enquesta oficial Estudes, realitzada entre estudiants de 14 a 18 anys. També ha descendit el nombre de joves que s’emborratxen o que fa consums de risc denominats pels experts binge drinking, que consisteix a prendre cinc o més begudes alcohòliques en només dues hores. Ara bé, més de la meitat admeten que han begut durant l’últim mes i en la sèrie històrica que reflecteix l’enquesta, des de 1994, hi ha alguns moments que el consum ha sigut similar a l’actual, tot i que s’aprecia certa tendència al descens. És difícil saber els motius de la caiguda, que sempre són multifactorials, però segons el diagnòstic de Luis Miguel Real, psicòleg expert en addiccions, ha influït que els joves tenen ara "més informació i més consciència dels efectes negatius de l’alcohol", així com un interès més gran en la vida healthy. Així mateix, ha pogut contribuir que ara està prohibida una pràctica que era molt habitual a finals del segle passat: el botellon, una forma d’oci estesa, a través de la qual es podia consumir alcohol a preus assumibles. Ara, els joves o bé beuen en festes privades a cases o locals, o bé al carrer però normalment en llocs amagats, o han de consumir alcohol en bars, discoteques o festivals, on és molt més car. "Els estudis indiquen que una de les mesures més efectives per reduir el consum d’alcohol i tabac és augmentar els preus i a Espanya, en bars i discoteques, consumir alcohol és extremadament car per a l’economia d’un jove sense salari o amb baixos ingressos", afegeix Real. Finalment, fa 20 o 30 anys era més habitual conduir i beure i, per tant, agafar el cotxe per anar de festa, mentre que ara "els joves tenen interioritzat els perills de la conducció sota els efectes de l’alcohol", cosa que també pot contribuir al descens en el consum. Més de cinc copes Ara bé, ni de bon tros es pot dir que a Espanya els joves beguin poc o no tinguin normalitzat el consum d’alcohol. En termes generals, beuen una mica menys que les generacions anteriors, però set de cada deu xavals d’entre 14 i 18 anys ha provat alguna beguda alcohòlica en els últims 12 mesos i 6 de cada 10 s’ha emborratxat alguna vegada en la seva vida. I, en els últims 30 dies, el 23,2% s’ha emborratxat i el 27,9% ha begut cinc o més copes, vasos o canyes en un temps aproximat de 2 hores. Les dones beuen i s’emborratxen més que els homes, però els nois beuen més quantitat. I el consum s’inicia ben aviat, de mitjana, als 13 anys. Els motius de l’alt consum són variats, però segons el parer de l’especialista influeix la "normalització social; que la meitat de la població consideri que l’alcohol és un aliment en lloc d’una droga i altres mites com que beure una copeta de vi al dia és bo per al cor". Així mateix, contribueix a la seva extensió "que es pugui comprar al supermercat, juntament amb els iogurts". En el cas dels joves, el començament "és una qüestió de demostrar maduresa", com un ritu d’iniciació i també hi ha un gran consum "associat a l’oci i les festes", així com per "lidiar amb l’ansietat, la inseguretat social, ballar i tenir relacions sexuals", resumeix Real. El problema és que en l’adolescència i la primera joventut el cervell encara no està format i el consum de drogues pot afectar al sistema nerviós central i perjudicar la memòria, l’aprenentatge i la presa de decisions o la planificació de tasques.

Els joves beuen menys que els seus pares i germans grans

Tot i que baixa el consum d’alcohol entre els adolescents espanyols, més de la meitat l’han tastat durant l’últim mes

El més llegit